Text íntegre
«No us deixeu desviar de la fe»: aquest és el «testament espiritual» de Benet XVI
El Vaticà ha difós un text que el Papa emèrit va deixar disposat per difondre després de la seva mort
El papa Benet XVI va deixar preparat per a la seva mort un breu text, com a «testament espiritual», que la Sala de Premsa del Vaticà ha difós la tarda del dia de la seva mort, en la versió original en alemany i en traducció a l’italià. El text pòstum del difunt papa emèrit té un caràcter eminentment personal, i hi demana als catòlics i en particular als seus compatriotes bavaresos que continuïn «ferms en la fe» i no se’n deixin «desviar». En les seves últimes paraules, el papa emèrit afirma que la fe cristiana ha sobreviscut al contrast amb la ciència, moltes de les hipòtesis de la qual s’han esvaït, i a corrents liberals o marxistes en el camp de la teologia que s’han «esfondrat». Aquest és el text íntegre:
El meu testament espiritual
«Si en aquesta darrera hora de la meva vida reviso els decennis que he recorregut, en primer lloc veig quantes raons tinc per estar agraït. Dono gràcies abans que res a Déu mateix, dador de tot bé, que m’ha donat la vida i m’ha guiat en diversos moments de confusió; sempre aixecant-me cada vegada que començava a relliscar i sempre donant-me de nou la llum del seu rostre. Retrospectivament, veig i comprenc que fins i tot els trams foscos i fatigosos d’aquest camí han sigut per a la meva salvació i que precisament en ells m’ha guiat bé.
Agraeixo als meus pares, que em van donar la vida en un moment difícil i que, a costa de grans sacrificis, amb el seu amor van preparar per a mi una llar magnífica que, com una llum clara, ha il·luminat tots els meus dies fins al dia d’avui. La fe lúcida del meu pare ens va ensenyar als seus fills a creure, i com a indicador sempre ha estat ferm enmig de tots els meus èxits científics; la profunda devoció i la gran bondat de la meva mare són un llegat que mai podré agrair prou. La meva germana m’ha ajudat durant dècades desinteressadament i amb afectuosa dedicació; el meu germà, amb la lucidesa dels seus judicis, la seva vigorosa resolució i serenitat de cor, m’ha aplanat sempre el camí; sense que ell em continués precedint i acompanyant no hauria pogut trobar el camí correcte.
Agraeixo sincerament a Déu per tants amics, homes i dones, que sempre ha posat al meu costat; pels col·laboradors en totes les etapes del meu camí; pels mestres i alumnes que m’ha donat. A tots els confio a la seva bondat. I vull agrair al Senyor per la meva bonica pàtria als Prealps bavaresos, on sempre he vist brillar l’esplendor del Creador mateix. Agraeixo a la gent de la meva pàtria perquè en ells sempre he pogut tornar a experimentar la bellesa de la fe. Reso perquè la nostra terra continuï sent una terra de fe i sisplau, estimats compatriotes: no us deixeu desviar de la fe. I finalment dono gràcies a Déu per tota la bellesa que he pogut experimentar en totes les etapes del meu camí, especialment a Roma i a Itàlia, que s’ha convertit en la meva segona pàtria.
A tots aquells que he ofès d’alguna manera, els demano perdó sincerament.
El que abans he dit als meus compatriotes, ho dic ara a tots els que a l’Església han sigut confiats al meu servei: ¡manteniu-vos ferms en la fe! ¡No us deixeu confondre! Sovint sembla que la ciència –les ciències naturals d’una banda i la investigació històrica (en particular l’exegesi de la Sagrada Escriptura) de l’altra– estan en disposició d’oferir resultats irrefutables en contrast amb la fe catòlica. He viscut les transformacions de les ciències naturals des de temps llunyans i he pogut veure com, per contra, s’han esvaït les certeses aparents contra la fe, que resultava que no eren ciència, sinó interpretacions filosòfiques només aparentment degudes a la ciència; així com, d’altra banda, és en el diàleg amb les ciències naturals com també la fe ha après a comprendre millor el límit de l’abast de les seves afirmacions, i per tant la seva especificitat.
Fa seixanta anys que acompanyo el camí de la teologia, especialment de les ciències bíbliques, i amb la successió de diferents generacions he vist esfondrar-se tesis que semblaven infrangibles, que han resultat que eren meres hipòtesis: la generació liberal (Harnack, Jülicher, etc.), la generació existencialista (Bultmann, etc.), la generació marxista. He vist i continuo veient com la racionalitat de la fe ha emergit i emergeix novament de l’embolic d’hipòtesis. Jesucrist és veritablement el camí, la veritat i la vida, i l’Església, amb totes les seves insuficiències, és veritablement el Seu cos.
Finalment, humilment demano: pregueu per mi, perquè el Senyor, malgrat tots els meus pecats i defectes, m’aculli a les cases eternes. A tots els que m’han sigut confiats, dia a dia, els dedico de cor les meves pregàries.
- Privacitat "Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments
- Futbol Noves imatges del Camp Nou: així serà com quedarà l’estadi
- Pèls de punta Gonzalo Bernardos adverteix del "festival" immobiliari que ve: "L'habitatge de compra es posarà molt car..."
- EUA ¿Caos o mètode? L’Acord de Mar-a-Lago, el pla que donaria un sentit a la guerra comercial de Trump
- Desembarcament Els avantatges i els perills de portar l’esperit de ‘Sálvame’ a TVE: «Són personatges televisius difícils de domar»
- El nou tauler global Meloni es llança a salvar les relacions comercials entre Europa i els EUA
- Contra els houthis 58 morts i un centenar de ferits en un bombardeig dels EUA al Iemen
- TENNIS Alcaraz es recompon i segueix endavant a Barcelona
- Bàsquet El Madrid, al ‘play-off’ a base de triples
- EL PARTIT DE CORNELLÀ Un Espanyol motivat allarga la bona ratxa contra el Getafe