Un dia qualsevol per acomiadar Joseph Ratzinger

Aquest dissabte no ha sigut un dia qualsevol al Vaticà. Però als voltants del petit Estat, als carrers veïns i fins i tot a la plaça de Sant Pere, aquest ha sigut el sentiment comú durant gran part de la jornada. En una Roma més plena que de costum pels dies de festa, els turistes, en quantitats industrials, anaven i venien. Els venedors ambulants han obert les parades com sempre. I fins i tot el trànsit de cotxes s’ha despertat tan caòtic com està des que la pandèmia del coronavirus ja no és el que era.

Ben d’hora al matí, la instantània contrastava amb l’ànim dins de la nova Sala de Premsa del Vaticà de la via de l’Hospital. Aquí, cap a les onze del matí, el portaveu vaticà, l’italianobritànic Matteo Bruni, ha aparegut per donar la notícia de la mort de Benet XVI als periodistes acreditats, amb veu trencada i ulls humits. «¿Matteo, et trobes bé? Se't veu afectat», li ha preguntat finalment una cronista. «És el primer Papa...», ha respost Bruni, sense acabar la frase i amb la veu fins i tot més tènue.

Només entorn de la una de la tarda ha semblat que el món de fora i el de dins trobaven una mica d’harmonia, al manifestar-se un primer senyal d’anormalitat també al carrer. Ha passat quan la policia italiana ha augmentat la presència a la zona i ha acordonat l’esplanada davant de la plaça de Sant Pere, per la qual cosa molts curiosos i turistes s’han col·locat darrere d’algunes tanques per observar des de més lluny el que passava dins del recinte. D’altres, en canvi, han format dues cues per passar els lents controls de seguretat i ingressar a la zona d’accés restringit.

¿S’ha mort?

Dins i fora d’aquest recinte, però, el clima no ha canviat, s’ha mantingut de certa apatia en vista de la mort de l’expapa alemany, mort en un convent a poca distància d’allà. «No. ¿Qui ha mort? No ho sabíem. ¿Quan ha passat?», ha sigut la resposta d’una parella de Milà, l’Arianna i l’Andrea, de 28 i 27 anys, quan li han preguntat sobre l’assumpte ja passades unes quantes hores des que s’ha conegut primer la notícia. «¿Què recordo d’ell? Recordo que va dimitir, poc més», ha explicat l’Arianna. «Tampoc em sembla malament que la gent cregui en alguna cosa. És important per a alguns», ha reflexionat l’Andrea. 

Notícies relacionades

Vichy Catalan dona suport al projecte Camí de Mar

Una fallada als frens és la principal hipòtesi de l’accident mortal

«És possible que la meva mare sàpiga més d’ell [Benet XV] que jo», ha dit, per la seva banda, la Dilara, una turista alemanya de 25 anys i de fe musulmana. «Jo he vingut aquí avui per la història», ha aclarit. «La veritat és que no som religioses. No sabem gaire d’ell», coincidia la Carola, una jove de 19 anys de Gènova, mentre al seu costat un home cridava per telèfon la identitat del líder mort. «¡No s’ha mort l’argentí, s’ha mort l’alemany!», explicava. 

Una excepció eren l’empresari congolès Brice Atembina i el seu amic, el calabrès Enzo Di Stasi, arxiver de professió. «Vaig conèixer Joseph Ratzinger als anys vuitanta quan era cardenal i el meu pare, ambaixador davant la Santa Seu,» ha explicat el primer. «El cert és que va ser un home que va fer molt per als països africans, va intentar donar esperança i va treballar per fomentar el diàleg interreligiós», ha considerat. «Sempre he tingut una gran estima i admiració per aquest home que tenia una cultura excepcional i era molt humil», ha afegit Di Stasi. «La seva figura es va engrandir quan va prendre la decisió de renunciar al pontificat», afirma.