Rècord de caps de setmana llargs el 2023: sis a tot Catalunya

 De fet, el 2017 i el 2023 són els dos únics anys de l’última dècada en què els barcelonins van disfrutar o disfrutaran de vuit caps de setmana llargs. El 2022, en canvi, n’ha tingut sis. Els dos anys en què els veïns de la capital catalana han tingut menys caps de setmana llargs l’última dècada han sigut el 2018 i el 2019, quan el calendari va marcar cinc ponts gràcies a divendres i dilluns que van ser festius.

Tanmateix, que tot Catalunya disfruti d’almenys sis caps de setmana llargs com passarà aquest 2023 no és tan estrany, però tampoc és la norma dels últims 10 anys. Ha passat en tres ocasions més: el 2016, el 2017 i el 2020. L’any en què els catalans van disfrutar de menys caps de setmana llargs va ser el 2018, quan n’hi va haver tan sols tres (sense comptar els dies festius locals).

 En total, aquest 2023 hi haurà 13 dies festius laborables a tot Catalunya: quatre dilluns, dos dimarts, dos dimecres, un dijous, tres divendres i un dissabte. D’aquests 13 dies festius, 9 són de caràcter estatal i 4 són de caràcter autonòmic: dilluns de Pasqua, Sant Joan, la Diada i Sant Esteve. A aquests dies s’hi han d’afegir, a més, les dues festes locals que proposa cada ajuntament en el seu municipi. 

El primer, ja

Però anem al calendari. ¿Quan arribaran aquests caps de setmana de tres i fins i tot quatre dies? El primer cap de setmana llarg del 2023 serà, com hem dit, del 6 al 8 de gener, ja que el dia de Reis cau en divendres. A partir de llavors, tocarà esperar tres mesos fins al pont de Setmana Santa, que se celebrarà del 7 al 10 d’abril. L’1 de maig, Dia dels Treballadors, i l’11 de setembre, quan se celebra la Diada Nacional de Catalunya, cauran en dilluns.

Després del setembre, haurem d’esperar tres mesos fins al desembre per tornar a disfrutar dels dos últims caps de setmana llargs de l’any a tot Catalunya. Seran del 8 al 10 de desembre, ja que la Immaculada cau en divendres, i del 23 al 26 de desembre, quatre dies de pont gràcies al fet que Nadal i Sant Esteve coincidiran amb un dilluns i un dimarts, respectivament. A la Vall d’Aran, però, Sant Esteve quedarà substituït per la Festa d’Aran, el dissabte 17 de juny.

Barcelona tindrà dos caps de setmana llargs més fins a arribar a un total de vuit, ja que es dona la casualitat que les seves dues festes locals seran dos dilluns: el 5 de juny, la Segona Pasqua, i el 25 de setembre, amb motiu de la Mercè, la festa major de la ciutat. ¿I què passarà a Lleida, Girona i Tarragona? ¿Els seus dies festius també permetran aprofitar algun altre cap de setmana més llarg del compte? Els menys afortunats seran els tarragonins, ja que els dos dies festius locals cauran en dissabte. Lleida i Girona, no obstant, sí que sumaran un cap de setmana llarg als sis que tindrà tot Catalunya. A Lleida, serà festiu el divendres 29 de setembre per celebrar la Festa Major en honor a Sant Miquel i, a Girona, el dilluns 30 d’octubre serà festa amb motiu de les Fires de Sant Narcís. 

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Espanya, amb 14 dies, és el quart país de la Unió Europea (UE) membre de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) amb més dies festius, segons les dades publicades per aquest organisme, al qual pertanyen 23 del 27 integrants del club europeu, a excepció de Romania, Malta, Bulgària i Xipre. Espanya se situa, per tant, just per darrere d’Eslovàquia, Lituània i Letònia, els tres líders de la classificació amb un total de 15 dies no feiners. 

Per contra, el país amb menys dies festius és Grècia, que en té sis. Juntament amb el país hel·lè, tanquen la classificació Irlanda, Alemanya, els Països Baixos i Dinamarca, on tenen nou dies no feiners. Per la seva banda, França en té 11, cosa que la situa per darrere de països com Itàlia (12), Portugal (13) i Polònia (13).