Les ‘drag queens’ es passen al català (i els seus referents són Pilar Rahola i Marta Ferrusola)

Estranyament, l’altre personatge que dona nom a la banda, Pilar Rahola, també és una icona per als travestis i ‘drags’ de Catalunya: «En la comunitat LGTBI s’agafen com a referents dones empoderades, com Cher, Beyoncé i Mónica Naranjo. Deixant de banda les distàncies, i tot i que no estiguem d’acord amb els seus ideals, creiem que Rahola és una dona forta, i agafar-la com a referent és una aproximació irònica a la dona empoderada que ella representa», afegeixen les quatre membres del grup. 

Era d’or del ‘drag’

No són les úniques que ho creuen: recentment, 8TV compartia a Twitter un clip del programa ‘Fora de to’ en què va interpretar ‘Ay, mamá’, de Rigoberta Bandini. Hi va haver, és clar, molts comentaris crítics, però també moltes persones LGTBI que van aplaudir la ‘performance’ per ser ‘camp’, qualitat quinta essència del transvestisme.

En plena era d’or del ‘drag’ mundial, com definia ‘The New York Times’ l’actual explosió televisiva i digital d’aquest art, grups com Ruïnosa y las Strippers de Rahola representen un cop d’aire fresc al que era, fins fa poc, habitual als escenaris ‘queer’ catalans. Durant dècades, la gran majoria d’espectacles travesti giraven al voltant d’imitar les grans folklòriques espanyoles, com Rocío Jurado i Lola Flores. Tanmateix, en els últims anys, gràcies a la cultura d’internet i al fenomen RuPaul, «estem vivint la democratització del ‘drag’», detalla la Marina, artista catalana i participant de la franquícia espanyola de ‘Drag Race’. 

Llengua, gènere i explosió

Això ha fet que «el ‘drag’ s’hagi obert a noves persones que tenien el català com a llengua principal i que, per tant, han començat a fer ‘drag’ en català», cosa que s’allunya, així, del típic xou en què travestis imitaven artistes nacionals de la talla de Concha Piquer, i obviaven d’aquesta manera la cultura més local.

Però aquestes noves maneres de fer ‘drag’ han obert una capsa de Pandora que pocs sabien que estava segellada: la intersecció entre gènere, llengua i explosió. Ho explica Alex Marteen, ‘drag’ de Terrassa que sempre insereix el català en els seus espectacles: «Fa un any vaig anar a treballar amb ‘drags’ de València i vaig veure com, per fer servir el valencià, els van cridar ‘parla en espanyol’. Això aquí no passa, però em va fer reflexionar». 

Des d’aleshores, és més conscient en l’ús del català, i el reivindica perquè guanyi nous espais. «El ‘drag’ continua sent un camp predominantment castellà», es lamenta Marteen, una característica que va en la tònica general del món cultural català: com apuntava el periodista Oriol Osan, a Catalunya només el 44% dels espectacles que es van representar (‘drags’ inclosos) van ser en aquesta llengua. 

Núria Feliu, la Liza Minnelli catalana

No és l’única que s’ha polititzat i ha decidit promoure l’ús de la llengua en la subcultura. Jessica Pulla, originària de Valls, va començar a crear el seu personatge mirant les grans dives internacionals, com Judy Garland i Liza Minelli. Tanmateix, ràpidament va veure que podia trobar anàlegs catalans que representaven aquesta dona poderosa que admirava, però en la seva llengua materna. Així va topar amb Núria Feliu, «la Liza Minnelli catalana», assegura, i que va aparèixer, junt amb Montserrat Caballé, Xana i Bad Gyal, en el ‘set list’ del seu últim xou a la capital catalana, el Futuroa Sarao Drag de la sala Apolo. 

Per si l’elecció de cançons no fos prou declaració d’intencions, anava vestida amb un abric de pèl de «tieta burgesa catalana» i amb una estelada pintada al pit. Una estètica que remet a l’estil Marta Ferrusola, a la figura de la tieta, la pubilla, la senyora de Junts per Catalunya. 

Tieta catalana

La Jessica, en aquests clixés femenins hi veu «unes travestis de mil dimonis». I no és l’única. Brigitta Lamoure, transformista històrica de Tarragona i Barcelona, també s’inspira en aquesta dona, «amb guants, mitges, perles...», que compleix l’estereotip femení. «¡Si fins i tot Núria Feliu em va dir que em quedés el títol de tieta catalana, que ella ja n’estava farta!», recorda.

Per descomptat, aquest acostament a les tietes és des de la ironia. «La Brigitta sembla una dona molt de perruqueria... però després és molt ‘kale borroka’, amb un discurs molt activista, molt d’esquerres». La Jessica també, «el catalanisme és molt performàtic, veure aquestes dones amb muscleres i abrics de pèl per anar al Liceu... la burgesia catalana és performàtica i jo l’utilitzo per demostrar rebuig i burla, la imitació sorgeix de la consciència de classe». 

Activisme per la llengua postprocés

Tant la Jessica com la Marteen coincideixen que no és només la burgesia la que peca de ‘performance’, sinó que és el processisme, en general. «La cadena humana va ser molt ‘camp’», afegeix la ‘drag’ vallenca. 

Notícies relacionades

Una de cada 10 agressions sexuals a BCN és grupal

El polit becfí, la primera au que s’extingeix a l’Europa continental

Però és en el desencant després dels fracassos del procés d’on la Marteen creu que ha sorgit gran part de l’activisme per la llengua que avui s’estila en el món ‘drag’. «L’1 d’octubre, independentment de les inclinacions polítiques, ens va empoderar molt, i vam ser més conscients del valor del català, la cultura i la terra», i per això, tantes travestis lluiten per espais ‘queer’ que serveixin per promocionar la llengua. 

Tot i que la Marina celebra l’eclosió de noves veus en català, es mostra una mica pessimista, especialment després del pas per ‘Drag Race España’. Assegura que en el programa «no hi ha espais per a la cultura catalana», una afirmació per a la qual ella mateixa serveix d’exemple: «Si hagués sigut la plaça Cibeles, ho haurien aplaudit», explica, fent referència a un vestit inspirat per la Casa de les Punxes que va ser vastament menystingut per un plafó de cinc experts en ‘drag’ que només comptava amb una ‘drag queen’. «Tot i que Barcelona sigui una ciutat important, continua sent vista com la perifèria per Madrid», assegura. I per això li dona tant valor al català en les ‘performances’.