Catalunya i Madrid, les regions ‘riques’ que menys financen les seves universitats públiques

Catalunya i Madrid són les comunitats que, tenint en compte el seu nivell de riquesa, menys finançament destinen a les seves universitats públiques i són, a més, les que més taxes cobren als seus estudiants, segons l’últim informe de la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD), informa Efe.

L’estudi recopila dades de les 47 universitats públiques presencials espanyoles el 2020, amb uns ingressos que procedeixen en gairebé un 80% dels seus governs regionals, i la resta, pràcticament de les taxes i preus públics.

A Espanya cursen estudis universitaris més d’1,3 milions joves i la meitat ho fan a campus públics presencials. Segons l’informe de CYD, la Rioja i Cantàbria destaquen per ser les regions que més transferències fan als seus alumnes, seguides pel País Valencià, Euskadi i Navarra. En aquests cinc territoris, la despesa per alumne és superior als 10.000 euros, mentre que a l’extrem oposat se situen les Balears i Madrid, amb menys de 7.200 euros per estudiant.

Sobre el finançament que reben els campus públics tenint en compte el nivell de riquesa de la regió –comparant els valors del 2020 amb els del 2019–, totes les regions van augmentar la ràtio (sobretot al País Valencià i a les Canàries) entorn de nou punts.

L’esforç més gran va tornar a correspondre al País Valencià i a Cantàbria, seguides aquest cop per les Canàries, mentre que a l’altre costat se situen Catalunya i Madrid, segons s’explica al document d’aquesta fundació, institució presidida per l’empresària Ana Botín.

En el cas de les Canàries –que el 2019 ocupaven la vuitena posició–, la millora es deu sobretot a la caiguda més marcada del PIB per càpita el 2020, ja que al ser una regió molt turística va patir més les restriccions de mobilitat adoptades com a conseqüència de la pandèmia.

Taxes

Quant a la recaptació per taxes, preus públics i altres ingressos per alumne –és a dir, l’esforç financer dels usuaris del sistema–, a les tres primeres posicions apareixen tres centres de Madrid: la Universitat Complutense, la Politècnica i la Carles III, seguides per la Politècnica de Catalunya, l’Autònoma de Madrid i la Politècnica de València, totes amb valors superiors als 3.000 euros per estudiant.

Per regions, Madrid i Catalunya registren els valors més elevats al capítol de taxes, preus públics i altres ingressos el 2020 (igual que el 2019), i al grup de regions amb l’indicador més reduït hi ha les Canàries, les Balears i Andalusia.

Amb l’excepció de Madrid, la resta de les regions van patir retrocessos en aquest indicador el 2020, sobretot Catalunya, a causa bàsicament de la reducció dels preus públics universitaris.

Un dels problemes del sistema universitari és la falta d’un finançament suficient, i per això «Espanya queda sistemàticament per sota dels països europeus i de l’OCDE a l’indicador de despesa per alumne o respecte al PIB, així com en la ràtio de despesa per alumne respecte al PIB per càpita», remarquen les conclusions de l’informe. L’augment del finançament públic és, precisament, un dels objectius de la nova llei orgànica el sistema universitari (Losu), aprovada al Congrés dels Diputats el 22 de desembre.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

L’evolució des de fa més d’una dècada dels fons públics per a l’educació superior ha sigut molt negativa a Espanya. Arran de la crisi del deute sobirà, a partir del maig del 2010, i agreujats el 2012, Espanya va haver de fer retallades i augmentar els impostos i les taxes per intentar disminuir el seu dèficit públic. Això va afectar també les universitats, amb disminucions en les transferències rebudes i l’increment dels preus públics. Malgrat l’expansió durant el període 2014-2019, «les xifres indiquen que el 2020 encara no s’havien recuperat els nivells del 2009».

Atesa aquesta evolució, la participació privada de les famílies en el finançament universitari ha tendit a augmentar percentualment de manera clara i se situa ja en nivells superiors als de l’OCDE.