65.000 fidels desborden la basílica de Sant Pere per donar l’últim adeu a Benet XVI

El Vaticà ha obert aquest dilluns les seves portes perquè desenes de milers de persones retin el seu últim homenatge a Benet XVI, mort dissabte al matí. Ha iniciat així la sèrie de rituals fúnebres organitzats per acomiadar el papa emèrit, cosa que (tot i que de manera bastant més discreta) ha tingut com a primer efecte la repetició d’imatges que no es veien des de fa 18 anys, quan va morir Joan Pau II i el seu cos també va ser exposat al públic.

Llàgrimes, emoció i curiositat han sigut des de primera hora del matí els sentiments més comuns a la basílica de Sant Pere. Allà s’ha instal·lat a les set del matí la capella ardent de Benet, després de mantenir-se per dos dies al convent Mater Ecclesiae. La seva exposició pública va començar exactament dues hores després, després d’una breu missa presidida pel cardenal Mauro Gambetti, l’arxipreste de la basílica.

Armats de paciència, els primers fidels han començat a desfilar per acostar-se a les restes mortals del difunt papa emèrit, malgrat que molts ja portaven a la cua diverses hores. Tot i que en quantitats bastant inferiors a les de Joan Pau II, l’escena va recordar en l’immediat el que havia passat amb el difunt pontífex polonès. 

En un llit daurat

Amb els telèfons mòbils a una mà, centenars de joves, seminaristes, sacerdots de tot arreu del món –alguns amb banderes alemanyes–, han avançat mil·límetre a mil·límetre, primer als voltants de la columnata de Sant Pere, als afores de la basílica, i després continuant en direcció de la nau central de l’església. Envoltat per dos guàrdies suïssos, Benet XVI els esperava allà, sobre un rígid llit daurat, vestit amb els paraments pontificals i un crucifix entre les mans però sense les seves cèlebres sabates vermelles. 

En aquest clima, les autoritats italianes han desplegat l’ampli dispositiu de seguretat anunciat en els dies previs i han canalitzat el recorregut de les files amb tanques a través de la Via de la Conciliació, el carrer en territori italià que condueix a la basílica vaticana, ara reconvertida en una espècie de via de la commoció. Està previst que les cues continuïn al llarg de tres dies, fins dimecres, abans del tancament del temple al públic per als solemnes funerals de Benet de dijous vinent.

65.000 fidels

65.000 fidelsNingú sap exactament quants en passaran a donar l’últim adeu a Benet, però les xifres d’aquest dilluns han superat les previsions. El prefecte de Roma, Bruno Frattasi, havia estimat que passarien per la capella ardent unes 35.000 persones cada un dels tres dies en què estarà oberta. Només aquest dilluns fins a les dues del migdia hi havien passat 65.000 persones, segons dades del Cos de Gendarmeria de la Ciutat del Vaticà.

De moment, la majoria dels fidels procedeixen de Roma o han arribat d’altres ciutats italianes, tot i que també hi ha grups de pelegrins d’alguns països europeus i persones que han decidit anar-hi perquè ja eren a Itàlia de vacances.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Això sí, molts dels que han vingut es diuen devotíssims del papa alemany. «Va ser el més gran papa de tots els temps», comentava una dona romana. «Estava aquí quan el van elegir i vull ser aquí avui, per retre-li aquest últim homenatge», va continuar. «Era un gran teòleg», opinava una parella originària de Lecce i que ha viatjat durant sis hores per acomiadar l’emèrit.

En qualsevol cas, entre els que han volgut acomiadar Joseph Ratzinger, uns dels primers van ser el president italià, Sergio Mattarella, i la primera ministra del país, la ultradretana Giorgia Meloni. Tots dos van presentar-se a la basílica abans que s’obrís al públic.