Un poble de Tarragona es nega a acollir un centre per a nens desemparats

En aquesta plataforma veïnal han calat missatges d’odi que relacionen aquests menors amb la delinqüència i les agressions sexuals. I compten amb el suport d’afiliats de VOX a la comarca del Tarragonès. «¿Des de quan es qüestionen els drets humans?», responen altres veïns, que no entenen aquesta reacció desfavorable.

«Jo és que no soc d’aquí, només vinc a treballar», s’excusa una dona als Pallaresos al parlar amb EL PERIÓDICO. Però en canvi, és contundent sobre el centre de menors que la Generalitat vol instal·lar al municipi. «No ho vull», respon. «Ens portaran problemes: robatoris, violacions... nosaltres estem molt tranquils i hi ha nens d’aquests que són molt problemàtics», argumenta. «Està en joc la seguretat dels nostres fills, delinqüència, desvaloració de les nostres vivendes», mantenen també alguns cartells repartits pel poble.

Una informació desmentida per totes les estadístiques policials, i pels veïns que fa 10 anys que conviuen amb els menors. «No és cert. No hem tingut ni un sol problema, i participem sempre amb ells en moltíssimes activitats: són encantadors», explica David Martín, president de l’associació de veïns del Serrallo, el barri tarragoní on per ara viuen els nens.

Tot va començar a mitjans de setembre. «Responsables de la Generalitat em van comunicar que obririen un CRAE al municipi», explica l’alcalde, Jordi Sans (PSC). La Generalitat ha de traslladar el centre Voramar, instal·lat al barri del Serrallo de Tarragona, perquè el propietari els rescindeix el lloguer. L’entitat que el gestiona, Intress, va trobar als Pallaresos una casa de 1.500 metres quadrats en venda que podien pagar. «Jo ja els vaig dir llavors que no, que això era problemàtic», assenyala Sans. «No és que no entengui la tasca social ni que sigui insolidari, és que el nostre poble no té tantes opcions d’oci com Tarragona», argumenta per explicar la seva postura.

Alarma social i missatges d’odi

Al rebuig inicial de l’alcalde s’hi va afegir el de molts veïns. En un poble de gairebé 5.000 habitants va córrer la veu. I es va generar una alarma social tremenda. Es va crear un grup de Whatsapp en què alguns comentaris ranejaven la incitació a l’odi.

«Jo no em fico amb els nens, només dic que venir serà un trasbals per a ells, han de quedar-se a Tarragona», s’excusa l’alcalde socialista, que governa amb Ciutadans i un grup d’independents. Qui sí que era en aquest grup de Whatsapp, en el qual hi havia més de mil persones, és Xavier Rodriguez, portaveu de la plataforma veïnal contrària al CRAE.

«Aquest trasllat és un tripijoc urbanístic per a la remodelació de la façana marítima de Tarragona», exposa Rodríguez, que vincula el propietari de l’equipament de Tarragona amb un cas de corrupció. «Portar-los aquí és una gran injustícia: no hi ha feina per a ells quan siguin majors d’edat», segueix. «És un desarrelament per a ells i un problema per a nosaltres: aquí no tenim ni policia local», afegeix aquest dirigent veïnal. Admet que al principi els veïns es van oposar al CRAE per «desconeixement». Però, diu, ara ho fan «per desmuntar el sistema»: estan en contra d’aquests centres i de la retirada de tuteles per part de l’Administració.

Les grapes de VOX

Aquesta plataforma ha organitzat tres manifestacions al poble que han acovardit la propietària que volia vendre la casa. El 27 d’octubre, els veïns van paralitzar un ple municipal en què els Mossos van haver d’intervenir. Van recollir més de 1.500 firmes en contra del projecte i s’hi van significar diversos comerços del poble. Rodríguez afirma que l’organització és ‘apolítica’, tot i que assumeix que VOX a Tarragona els ha donat el seu suport. «Els vam demanar que no s’hi impliquessin», explica.

Però l’ajuntament també ha actuat. Primer, organitzant una votació per recollir l’opinió dels veïns sobre el projecte. Va guanyar el ‘no’ amb un 15% de participació. I després suspenent durant un any totes les llicències d’obres. «Necessitàvem un nou reglament urbanístic i fins que no el tinguem hem de paralitzar-lo», argumenta Sans. La mesura es va prendre el 30 de novembre. «No té res que veure amb el CRAE, és pura coincidència», assegura l’alcalde. El cert és que amb aquesta acció la Generalitat haurà d’esperar ara un any si vol que es tramiti la llicència per a aquest centre o altres serveis al poble.

Un apartheid social

Notícies relacionades

El rector i l’alcalde de Piera, enfrontats per l’acollida de nens migrants desemparats

El Govern recolza el capellà de Piera i demana que els nens migrants es quedin al poble

Als Pallaresos hi ha altres grups de veïns que sí que volen acollir els nens. «Això és un apartheid social. És incomprensible i al·lucinant que l’ajuntament es plantegi no aplicar els drets humans. Aquests nens són els més vulnerables de la nostra societat», lamenta Carles Vilaller. Aquest veí, militant de Catalunya en Comú, forma part d’una plataforma, encara incipient, per mirar de vèncer el discurs de l’odi imperant. S’hi han unit diverses entitats esportives i de la cultura popular així com ERC, Junts i el Partit Pirata. «Estem intentant muntar una xerrada amb treballadors, nens d’un CRAE i experts, perquè la gent sàpiga abans de parlar... Però vista la decisió de l’alcalde, estem estudiant si aquesta suspensió de llicències és il·legal», afegeix.

«Aquests nens tenen dret a viure en algun lloc, i els veïns dels Pallaresos no són ningú per decidir si poden o no ser aquí», conclou Vilaller. Tot i que passi el que passi, es tem el pitjor. «Si acaben venint, tindrem un problema: estaran assenyalats per tot el poble... aniran darrere seu».