¿Què és un CRAE i per què la Generalitat retira custòdies?

La llei catalana de Drets i Oportunitats de la Infància (14/2010) regula les situacions en les quals la Generalitat ha d’intervenir per detectar situacions de risc per als menors i, en cas de confirmar-les, actuar retirant la custòdia dels pares. Els casos poden arribar a través d’una trucada d’alerta d’un veí o familiar, un avís dels Mossos, l’escola, els serveis socials o els pediatres. Si és un cas greu que requereix actuació d’urgència hi intervé la Unitat de Detecció i Prevenció del Maltractament Infantil (UDEPMI), un servei que funciona les 24 hores del dia i vinculat al telèfon Infància Respon (116 111).

Si el cas no és greu, o es tracta d’una sospita, són els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) que es presenten al domicili on viu el menor, investiguen la família i en fan una valoració. En moltes ocasions, plantegen plans de parentalitat, és a dir, ajuden els pares a canviar els seus hàbits i comportaments amb els menors. En d’altres, o quan aquesta tasca no es compleix, aquests serveis decideixen aplicar una retirada de tutela dels pares o tutors legals. Una decisió administrativa que els pares poden recórrer judicialment.

Agressions, abús o explotació

Segons dicta la llei, l’expedient de desemparament, que implica una mesura de protecció al menor, es pot activar si al menor «li falten elements bàsics per al seu desenvolupament integral». I la llei contempla diversos supòsits. En primer lloc, que els pares hagin abandonat el nen o la nena. També entren en aquest apartat els maltractaments físics, psíquics i l’abús sexual dels nens per part dels pares o amb el seu coneixement. Que els pares indueixin, o permetin, que els seus fills practiquin la mendicitat, la delinqüència, la prostitució o qualsevol altra explotació econòmica és motiu de retirada de custòdia. Al seu torn, la presència de violència masclista a la llar o entorn del menor que dificulti el seu desenvolupament correcte influeix en el diagnòstic.

A més, es considera maltractament que la mare embarassada no es cuidi del fetus, entre d’altres, prenent drogues. També es poden aplicar retirades de custòdia si els pares subministren drogues als fills o en permeten la ingesta, així com si els pares consumeixen drogues, cosa que posa en risc els menors.

Després hi ha els apartats de la desatenció física, psíquica o emocional o les negligències. Que els pares no els arreglin ni els facilitin roba neta. Que no els portin a l’escola de manera reiterada i sense justificació, que no els portin al metge o que els ignorin en el seu dia a dia, i, així, provoquin problemes psicològics i emocionals en els menors.

Diversos tipus de centres

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Segons les últimes dades publicades per la Generalitat, el 42,4% dels nens amb mesures protectores, 3.578 menors, viuen en el si de famílies: ja siguin familiars dels seus pares (2.397 nens) o en famílies d’acollida temporal (1.181 nens). Més de la meitat viuen en centres de la Generalitat, distribuïts per tota la geografia catalana. El 8% del total de nens desemparats resideixen en centres d’acollida. Són centres temporals, de màxim sis mesos d’estada, on es decideix el millor lloc per al menor.

Als CRAE estan el 23,6% del total. Després es troben els CREI, que són centres de més alta intensitat amb mesures de més seguretat, ja que els menors que hi viuen tenen problemes de conducta o són més agressius. Allà resideixen 165 menors, l’1,9% del total. Es pot destacar les 1.123 places creades per a nens migrants que arriben a Catalunya sols, tot i que hi ha més de 1.500 nens migrants atesos en aquests moments per la Generalitat. Als pisos d’inserció sociolaboral per als joves de 16 i 17 anys hi resideixen prop del 6% de total, 504 de menors.