Alcohol, tabac i hipnosedants, les substàncies més consumides a Espanya el 2022

L’alcohol (76,4%), el tabac (39,0%), els hipnosedants (13,1%), el cànnabis (10,6%) i la cocaïna (2,4%) es troben entre les substàncies més consumides en els últims 12 mesos a Espanya. Són dades de l’última Enquesta sobre alcohol i altres drogues a Espanya (EDATS 2022), que ha publicat el Ministeri de Sanitat, i en la qual es documenten les drogues amb més prevalença de consum l’últim any. Altres titulars són que els consums intensius d’alcohol van disminuir 2,7 punts percentuals en la població espanyola d’entre 15 a 64 anys respecte al 2020, al passar d’un 19,4% a un 16,7% el 2022.

Elaborat per la Delegació del Govern per al Pla nacional sobre drogues en col·laboració amb les comunitats autònomes, l’estudi reflecteix també una reducció de 2,5 punts en el nombre de persones en el consum en ‘botellons’, que passa d’un 9,9% el 2020 a un 7,4% el 2022. El treball de camp es va fer entre el març i el juny del 2022 i aquest any s’han dut a terme 26.344 enquestes, de les quals 19.967 corresponen a la mostra nacional i 6.377 a les ampliacions que han fet algunes comunitats. S’ha entrevistat persones d’entre 15 a 64 anys.

Per apartats, l’informe revela que en ‘Prevalença de consum de drogues’, si es parla d’evolució temporal al llarg dels anys, el 93,2% de la població de 15 a 64 anys manifesta haver consumit begudes alcohòliques alguna vegada en la vida, fet que converteix l’alcohol en la substància psicoactiva amb més prevalença de consum. Per darrere de l’alcohol, el tabac és la segona substància psicoactiva més consumida a Espanya. El 69,6% declaren haver fumat tabac alguna vegada en la vida. Evolutivament, hi ha molta estabilitat respecte a l’any 2020, ressenya l’informe.

Consum d’hipnosedants

Quant als hipnosedants amb o sense recepta mèdica, es veu que la seva prevalença de consum per a alguna vegada en la vida se situa en el 23,5%, de manera que hi ha hagut un augment d’un punt percentual respecte a la dada de l’anterior enquesta, i continua així amb la tendència creixent iniciada el 2018. En drogues il·legals, el cànnabis és la que està més estesa a Espanya i l’ha consumit alguna vegada en la vida poc més del 40% de la població.

Referent al consum l’últim any, el 76,4% de la població ha consumit alguna beguda alcohòlica, de manera que es tornar a destacar com la substància psicoactiva més estesa. En drogues legals, el 39,0% declara haver fumat tabac, i el 13,1%, haver consumit hipnosedants, bé sigui amb recepta o sense. Analitzant el consum de drogues il·legals, el 10,6% dels individus de 15 a 64 anys reconeixen haver consumit cànnabis alguna vegada en els últims 12 mesos, proporció similar a la registrada en l’anterior mesurament, segons l’informe. En el cas de la cocaïna, el percentatge és del 2,4.

Cada vegada més joves

L’alcohol i el tabac són les substàncies que comencen a consumir-se de manera més primerenca (16,5 i 16,6 anys, respectivament), segons les dades recopilades per Sanitat. Respecte a les drogues il·legals, el cànnabis és la substància que comença a consumir-se a una edat més prematura (18,3 anys). Al costat oposat, els hipnosedants amb recepta mèdica o sense són les substàncies psicoactives que comencen a consumir-se a una edat més avançada: 35 anys. En funció del sexe, s’aprecia que són els homes els que comencen a consumir abans les substàncies psicoactives que registren prevalences més altes (alcohol, tabac, cànnabis i cocaïna). Fins i tot en el cas dels hipnosedants, per als quals es registra més prevalença de consum entre les dones, els homes comencen a consumir-los abans.

Analitzant les prevalences en funció de l’edat partint de dos grups, de 15 a 34 anys i de 35 a 64 anys, les diferències més marcades s’observen per al tabac, els hipnosedants amb recepta o sense i el cànnabis. En el cas dels hipnosedants, el 13,7% dels ciutadans de 15 a 34 anys els han consumit amb recepta mèdica o sense en alguna ocasió, proporció que s’incrementa fins al 28,2% entre els de 35 a 64 anys. La situació contrària es dona en el cas del cànnabis, una substància amb més prevalença entre la població de menys de 35 anys.

Per sexe i per al tram temporal dels últims 12 mesos, el consum de substàncies psicoactives està més estès entre els homes que entre les dones, amb l’excepció dels hipnosedants i els analgèsics opioides amb recepta o sense. La diferència més notable es registra per al consum d’alcohol, ja que el 82,1% dels homes declaren haver consumit alguna beguda alcohòlica en els últims 12 mesos, proporció que es redueix fins al 70,8% en el cas de les dones. Passa una cosa similar amb el tabac, per al qual també s’observen més prevalences de consum entre els homes (44,0%) que entre les dones (34,0%).

El consum de cànnabis també està més estès entre els homes que entre les dones i la diferència percentual es situa en els 7,8 punts. El consum de la cocaïna en pols i/o base destaca per la seva baixa prevalença entre les dones (1,1%), i es troba bastant més estesa entre els homes (3,6%). Els hipnosedants amb recepta o sense són una de les poques substàncies per a les quals la prevalença està més estesa entre les dones que entre els homes i la diferència se situa al voltant dels cinc punts percentuals (16,0% enfront 10,3%). 

Inici per edats i comunitats

L’alcohol i el tabac són les substàncies que comencen a consumir-se de manera més primerenca a totes les comunitats autònomes. El primer consum d’alcohol entre la població se situa entre els 15,9 i els 17,3 anys. La comunitat autònoma on abans s’inicia el consum d’alcohol és el País Valencià (15,9 anys), mentre que les edats d’inici més tardanes es registren a Ceuta i Melilla (17,3 anys). D’altra banda, Castella i Lleó, Navarra i el País Valencià són les comunitats on es comença a consumir tabac de manera més precoç (16,1 anys).

La prevalença de consum de l’alcohol alguna vegada en la vida se situa a la majoria de les comunitats autònomes per sobre del 90% i el País Valencià és la que registra una prevalença més elevada (96,9%), mentre que Melilla obté la la prevalença més baixa a Espanya (37,6%). Tant en el marc temporal dels últims 12 mesos com dels últims 30 dies, la comunitat on s’aprecia una prevalença més elevada és el País Valencià, mentre que les comunitats que tenen menys prevalença són Melilla i Ceuta.

En els últims 12 mesos, les comunitats autònomes que superen en gran manera la mitjana nacional d’intoxicacions etíliques agudes (borratxeres) són Navarra i les Canàries amb prevalences superiors al 25%. Respecte al consum d’alcohol en afartament, són Múrcia, la Rioja i les Canàries les regions amb unes prevalences més elevades en el període dels últims 30 dies. Quant al consum de cànnabis, les comunitats autònomes on hi ha més percentatges de consumidors alguna vegada en la vida són el País Valencià, Navarra i les Balears, totes amb prevalences superiors al 50%. A totes les regions el consum està més estès entre els homes que entre les dones.

Els valencians, els més fumadors

En relació amb el consum de tabac, les comunitats que registren un percentatge més elevat de persones que han fumat tabac alguna vegada en la vida són el País Valencià i Aragó. Al seu torn, el País Valencià també registra la prevalença de consum més elevada, tant en els últims 12 mesos com en els últims 30 dies. Quant al consum diari de tabac en els últims 30 dies, la comunitat amb més prevalença és Extremadura, seguida de ben a prop pel País Valencià.

Si es parla d’intoxicacions etíliques agudes (borratxeres) en els últims 12 mesos, la prevalença se situa en el 16,7% i es registra un descens notable respecte a l’enquesta anterior (19,4%), de manera que es trenca la tendència ascendent iniciada l’any 2015. Quant al sexe, amb independència del tram d’edat, tenen més prevalença entre els homes que entre les dones.

El 2022 s’ha produït un descens en el consum diari de tabac entre els homes joves, alhora que entre les dones més joves s’ha estabilitzat. Tanmateix, entre els que tenen 35 anys o més els consums diaris han augmentat per a tots dos sexes. Segons el tipus de cigarrets consumits, es pot afirmar que la majoria dels fumadors continuen sent molt fidels als cigarrets de paquet (72,3%), enfront el 18,9% que declaren consumir tabac de cargolar i el 8,8% restant que fumen cigarrets tant de cargolar com de paquet. Evolutivament, continua la tendència creixent del consum de cigarrets electrònics, que passa del 6,8% el 2015 al 12,1% registrat el 2022 per al marc temporal d’alguna vegada en la vida.

En el cas dels hipnosedants amb recepta o sense, l’enquesta dona una dada contundent: aproximadament 713.000 persones van iniciar el seu consum en els últims 12 mesos. Per sexe, el consum està molt més estès entre les dones, amb independència del tram temporal analitzat. Per edat, aquesta substància registra més pes entre les persones de més de 35 anys en tots dos sexes.

Consum d’analgèsics i opioides

Si es parla d’analgèsics opioides, el 15,8% de la població de 15 a 64 anys reconeix haver-los consumit amb recepta o sense algun cop. La codeïna i el tramadol són els analgèsics que presenten una prevalença de consum més elevada entre la població de 15 a 64 anys. Si bé, en tots dos casos n’ha disminuït el consum en favor del fentanil i altres opioides (oxicodona, hidromorfona, petidina, tapentadol, metadona i buprenorfina). Igual que passa amb els hipnosedants, tot i que amb menys diferència, el consum d’aquestes substàncies està més estès entre les dones que entre els homes, i augmenta en tots dos grups a mesura que ho fa l’edat.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

En un altre capítol, aproximadament un 65% de la població de 15 a 64 anys percep com un risc jugar amb diners setmanalment, dada que s’ha vist reduïda respecte al 2020. El 58,1% de la població de 15 a 64 anys ha jugat amb diners en línia i/o presencial en els últims 12 mesos (el 57,4% de manera presencial i el 5,3% en línia), i s’observa un descens de la freqüència del joc respecte al 2020. Així mateix, el 3,5% de la població diu que fa un ús compulsiu d’internet.

Finalment, el 2022 s’han incorporat al qüestionari EDADES una sèrie de preguntes amb l’objectiu de conèixer el nivell de risc de suïcidi que hi ha entre la població de 15 a 64 anys. En funció del sexe, s’observa entre les dones més predisposició al suïcidi. D’altra banda, quant a l’edat, són els més joves els que registren més prevalences en aquests indicadors. Les persones amb 34 anys o menys tenen més risc referent a idees o plans que les que tenen 35 anys o més. Si bé, quan s’analitzen els intents de suïcidi s’igualen els percentatges per als homes, mentre que, en el cas de les dones, les més joves doblen el percentatge.