Una víctima de rituals sexuals amb menors expressa el seu horror a través de les seves pintures

Tess és un nom fictici i la seva identitat es manté en l’anonimat. Està protegida davant el temor que la trama de pederastes de la qual va ser víctima pugui exercir represàlies contra ella. «Encara segueixen i pot ser que actuïn no només a Holanda, sinó també en altres països, com Anglaterra i Alemanya», assegura en una conversa amb EL PERIÓDICO.

No se sap si la teranyina s’estén a Espanya. Segons ella, hi ha personatges amb influència darrere d’aquesta trama que, precisa, organitzava aquestes trobades sexuals amb menors. «Ens feien posar de quatre grapes, despullats, i ens feien caminar, mentre un d’ells ens donava copets. I ens filmaven», explica. En una ocasió, recorda, els abusadors van utilitzar per al ritual salons d’una església protestant de la localitat on vivia.

La dona no va tenir cap altre remei que abandonar els Països Baixos i deixar enrere la seva família (sobretot el seu pare abusador) per poder desconnectar i desterrar de la seva ment les escenes de l’horror. Fa 30 anys que viu fora. «Me n’havia d’anar del país perquè sempre vivia amb por», remarca. Tess relata, fins i tot, cerimònies de sacrifici d’animals i d’una altra índole.

Una investigació periodística als Països Baixos va destapar el 2016 que hi havia unes 140 víctimes que havien patit els abusos i els ritus igual que ella. Arran d’aquestes indagacions i els testimonis recollits, la Cambra de Representants d’aquest país va instar el Ministeri de Justícia a crear una comitè independent, que va ser dirigit pel professor Jan Hendriks, per aclarir l’assumpte. Les seves conclusions van ser elevades el mes de desembre passat al Govern. Un grup de 22 víctimes han reclamat, paral·lelament, que s’iniciï una investigació policial.

«Abús organitzat i violent»

El Comitè Hendriks va concloure que era «indiscutible» que va existir «abús organitzat i violent de menors» i que en molts casos, el «funcionament social» de les víctimes «es veu seriosament obstaculitzat: no completen l’educació, tenen dificultats per mantenir una feina, eviten les relacions o es trenquen, veuen el món exterior amb recel», entre altres qüestions. No obstant, els experts al·leguen que no s’han trobat proves «contundents» (com les gravacions en vídeo) que hi hagi «abús ritual satànic de menors».

Notícies relacionades

La Fundació Vicki Bernadet denuncia que el 50% d’abusos sexuals són a menors

El nou protocol contra la pederàstia a Tarragona triplica la detecció de casos

«Una de les coses estranyes incomprensibles quan se’t maltracta és la síndrome de dissociació per la qual la memòria es tanca per protegir-se. És només quan s’allibera terapèuticament, i en el meu cas va ser anys després, que tot el passat es revela lentament. Per a mi és un viatge molt dolorós i emotiu que he intentat expressar a través del meu art», afirma Tess. «Volia pintar el que tenia dins», detalla.

El seu terapeuta la va animar a utilitzar els seus dots artístics, explica la dona, per «intentar expressar lliurement en imatges el que sentia en cada sessió». A partir d’allà, hi va haver una «efusió d’experiències doloroses i horribles al reviure el passat», precisa. Als seus quadros es poden veure nens cridant, menors amb gats negres, un «jardí satànic», figures grises (en al·lusió al seu pare) que ja no té poder sobre ella o l’esquena despullada d’una nena. Hi ha títols que ho diuen tot: ‘Causa i efecte de l’abús constant’ i ‘Hora fosca’. Com diuen, una imatge val més que mil paraules.