Fidels i autoritats acomiaden Benet XVI en un funeral inèdit

Amb una inèdita cerimònia de més de dues hores, mil·limètricament dissenyada i centrada en la resurrecció i a la qual han assistit milers de fidels i desenes de delegacions de diferents països i religions, s’ha donat a la plaça de Sant Pere del Vaticà, davant la basílica, l’últim adeu a Benet XVI. El funeral pel difunt papa emèrit ha estat presidit per Francesc i oficiat pel cardenal italià Giovanni Battista Re, degà del Col·legi Cardenalici, així com concelebrat per 130 cardenals situats entorn de l’altar instal·lat davant l’entrada a la basílica, davant del qual s’ha col·locat el fèretre de xiprer on reposa Joseph Ratzinger, que va oferir un que ha sigut elogiat per Francesc en la seva homilia.

Sota una espessa boirina grisa, la cerimònia ha començat les 8.50 amb el trasllat del fèretre del Papa emèrit des de l’interior de la basílica fins a l’altar situat al capdavant de la plaça de Sant Pere, portat pels sediaris, els antics portadors de la cadira gestatòria. El mort ha sigut acollit per un aplaudiment, davant els cardenals vestits de vermell, el color que simbolitza el dol d’un pontífex. Després de les primeres lectures i actes litúrgics, Francesc ha començat l’homilia en italià, en la qual ha expressat la continuïtat entre el papat de Ratzinger i el seu. 

«També nosaltres, aferrats a les últimes paraules del Senyor i al testimoni que va marcar la seva vida, volem, com a comunitat eclesial, seguir els seus passos i confirmar al nostre germà en les mans del Pare: que aquestes mans de misericòrdia trobin el seu llum encès amb l’oli de l’Evangeli, que ell va escampar i va testimoniar durant la seva vida», va afirmar Francesc durant l’homilia. «Som aquí amb el perfum de la gratitud i l’ungüent de l’esperança per demostrar-li, una vegada més, aquest amor no es perd; volem fer-ho amb la mateixa unció, saviesa, delicadesa i entrega que ell va saber escampar al llarg dels anys. Volem dir junts: ‘Pare, a les teves mans encomanem el seu esperit’», va afegir. 

Treva a Ucraïna

A més de les autoritats vaticanes, diversos representants polítics de més d’una vintena de països han assistit, col·locats a la dreta de l’altar, a les exèquies del difunt líder catòlic. Entre ells, es trobaven la reina Sofia, juntament amb el ministre de la presidència espanyola, Félix Bolaño, així com les delegacions italianes i alemanyes, les úniques convidades oficialment pel Vaticà, mentre que la resta hi han acudit a títol personal. Tot i així, als bancs també va poder veure’s el rei de Bèlgica, Felip; el president de Portugal, Marcelo Rebelo de Sousa; el president polonès, Andrzej Duda; la nova presidenta d’Eslovènia, Nataša Pirc Musar i el ministre de l’interior francès, Gérald Darmanin.

No hi va haver representació de la Unió Europea. En canvi, també destacaven els representants religiosos, en particular els delegats musulmans i ortodoxos, inclòs l’enviat del patriarcat de Moscou. Una institució que, quan la cerimònia vaticana encara es trobava en curs, va anunciar la invitació a una treva de les hostilitats a Ucraïna en ocasió del Nadal, que aquesta confessió celebra el 7 de gener.

Notícies relacionades

La triple reinvenció del papa Ratzinger

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La de les delegacions polítiques i religioses era una zona privilegiada, però la resta de la plaça de Sant Pere estava literalment atapeïda per desenes de milers de fidels –més de 100.000, segons una primera estimació– que van envair des de les sis del matí la plaça vaticana per assistir al funeral enmig d’un dispositiu de seguretat integrat per més de mil agents i uns 500 voluntaris que han blindat el minúscul estat papal i la ciutat de Roma. «Som un petit exèrcit», va dir el prefecte, Bruno Frattasi.

Entre els col·lectius més nombrosos van destacar els grups d’Alemanya, país de naixement de Ratzinger, tot i que a la plaça també va sorprendre un cartell que deia «‘santo subito’ (sant ja)». Una imatge que va recordar els funerals de Joan Pau II, celebrats al mateix lloc fa 18 anys i durant els quals els pelegrins van reclamar, per aclamació, la canonització del difunt papa polonès. Els que no han aconseguit accedir a la plaça han vist la cerimònia des de les pantalles instal·lades en diferents punts de la ciutat, fins i tot la sepultura de Benet a la basílica vaticana, prevista per al migdia. La tomba triada, per voluntat del difunt, serà la del seu admirat Joan Pau II (1978-2005), les restes del qual van ser exposades a la superfície del temple el 2011, l’any de la seva beatificació.