Dues de cada tres glaceres de muntanya hauran desaparegut a final de segle

Un estudi sobre l’impacte del canvi climàtic a les glaceres avisa que, fins i tot als escenaris més optimistes, les glaceres de muntanya perdran massa i contribuiran a l’augment del nivell del mar molt més del calculat pels experts de l’IPCC.

L’estudi, que segons els autors és «un avenç substancial en la modelització predictiva», simula diversos escenaris climàtics i anticipa la resposta de les més de 215.000 glaceres de muntanya del món.

Pèrdua de massa glacial

Segons els seus càlculs, el món podria perdre gairebé la meitat (fins al 41%) de la massa glacial aquest segle, o només un 26%, segons quina sigui la pujada mitjana de la temperatura mundial.

«Cada augment de la temperatura té conseqüències significatives en la contribució de les glaceres a la pujada del nivell del mar, la pèrdua de glaceres arreu del món i els canvis en la hidrologia, l’ecologia i els perills naturals», adverteixen els autors, dirigits per David Rounce, investigador al Carnegie Mellon University (Pittsburgh, Pennsilvània).

Efecte a l’aigua dolça

El ritme de desglaç provocat per l’escalfament global afectarà el nivell del mar i la disponibilitat d’aigua dolça per a gairebé 2.000 milions de persones.

Per això, calcular quanta massa i a quin ritme la perdran les glaceres és essencial per als futurs esforços globals de reducció i adaptació al canvi climàtic.

Diferents escenaris

Per esbrinar-ho, l’equip ha utilitzat un conjunt de dades sense precedents: observacions individuals del canvi de massa de cada una de les glaceres –cosa que dona una imatge inèdita fins ara de la dinàmica d’aquestes masses de gel– i models matemàtics per simular els diferents escenaris.

Amb aquestes dades, els investigadors van elaborar projeccions per a totes les glaceres de la Terra a diversos escenaris: un augment de la temperatura d’1,5 graus celsius (ºC), de 2 ºC, de 3 ºC i de 4 ºC per al 2100.

Els resultats mostren que les glaceres perdran entre un 26% i un 41% de la seva massa a final de segle, és a dir, que fins i tot al millor dels escenaris, si l’augment de la temperatura mitjana global no passa d’1,5 graus, fins a la meitat de les glaceres del planeta s’hauran perdut per al 2100.

I tot i que, segons els estàndards glacials, els més afectats seran els més petits (de menys d’un km²), la seva pèrdua tindrà conseqüències negatives en la hidrologia local, el turisme, els riscos glacials i els valors culturals, remarca l’estudi.

Així, les regions glacials més petites, com Europa Central i l’oest del Canadà i els Estats Units, es veuran desproporcionadament afectades per temperatures superiors a 2 ºC, i amb un augment de 3 ºC, les glaceres d’aquestes regions gairebé desapareixeran per complet.

Els autors esperen que el treball serveixi d’esperó als responsables de les polítiques climàtiques per rebaixar els objectius de canvi de temperatura més enllà de la marca de 2,7 °C que, segons les previsions, assoliran els compromisos de la COP26.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

En un article relacionat, Guðfinna Aðalgeirsdóttir (Universitat d’Islàndia) i Timothy James (Queen’s University) afirmen que buscar arguments positius sobre el canvi climàtic és més eficaç per atiar les consciències i aconseguir el suport públic a les polítiques climàtiques «que centrar-se en la urgència i les conseqüències».

No obstant, reconeixen que, tot i que les conclusions de l’estudi són dures, els autors aconsegueixen transmetre un missatge important: «Malgrat que és massa tard per evitar la pèrdua de moltes glaceres, qualsevol esforç per limitar l’augment de la temperatura mitjana mundial tindrà un efecte directe en la reducció del nombre de glaceres que es perdran».