Fenomen controvertit
Microdosis d’al·lucinògens en primera persona: «No és normal ‘drogar-se’ per ser més productiu»
Una usuària explica la seva experiència després de dos mesos prenent bolets de psilocibina
«Volia saber si de debò podien convertir-me en una persona més centrada i creativa», argumenta
La Clara tenia 25 anys quan un dia, sense previ avís, el carter va trucar a la porta de casa seva i li va entregar un sobre blanc, estèril i sense gairebé etiquetes. A l’interior, embolicat en una capa de plàstic de bombolles, va trobar una discreta caixa negra amb el lema ‘Be the best version of yourself’ i farcida d’unes càpsules que semblaven bombons. Aquella va ser la primera entrega d’una subscripció a un programa de microdosis d’al·lucinògens que, com va descobrir més tard, li havia regalat la seva parella. «Mai havia sentit parlar de microdosis, però llavors vaig decidir investigar més sobre el tema i vaig començar a prendre-les per curiositat», explica la jove en una entrevista amb EL PERIÓDICO.
Els arguments amb què es promocionen aquests productes són, com a mínim, grandiloqüents. «És el que utilitzen els gurus de Silicon Valley per tenir idees revolucionàries», justifica una de les empreses que es dedica a vendre aquestes substàncies. Se solen obtenir a internet o en països com els Països Baixos. «Milloren el teu rendiment i regulen el teu estat d’ànim», afegeix una de les moltes gurus que pengen tutorials ‘online’ per explicar en primera persona la seva experiència amb aquestes substàncies.
Aquests reclams van cridar l’atenció de la Clara, que en aquell temps treballava en un entorn molt exigent i sentia que «no arribava a tot». «Estava frustrada perquè sentia que havia de rendir cada vegada més i que, tot i que m’esforçava, mai era suficient. Almenys per mi», explica. I va ser així com la idea de prendre microdosis va entrar en la seva vida.
La Clara va començar prenent bolets de psilocibina: uns fongs «molt amargs» que, segons expliquen els seus promotors, en dosis altes s’utilitzen amb finalitats al·lucinògenes però que, consumides en racions molt petites, poden ajudar amb el rendiment i la creativitat. No obstant, els metges adverteixen que no està científicament provat –apunten fins i tot a un efecte placebo– i que, com que no hi ha estudis, existeix un cert marge de risc.
Sota aquesta premissa, la jove explica que va començar a prendre aquelles petites dosis al·lucinògens per curiositat. Per saber què se sentia. Per comprovar si era veritat allò que «t’obren la ment». «Volia saber si de debò podien treure la millor versió de mi mateixa i convertir-me en una persona més centrada i creativa», argumenta.
Al·lucinògens abans del cafè
«Les prenia en dejú, abans del cafè. Igual que hi ha persones que prenen suc de taronja o vitamines, jo prenia microdosis d’al·lucinògens», relata la jove. El primer dia que va prendre una dosi de psilocibina admet que estava una mica nerviosa. Fins i tot es va posar un temporitzador per calcular quan notaria la «pujada» i així poder reconèixer els efectes d’aquestes substàncies. En teoria, segons deia la caixa que havia rebut, les microdosis de fongs triguen entre vint i trenta minuts a fer efecte. A partir de llavors, la substància es manté «activa» unes sis hores. Després l’efecte baixa d’intensitat, però continua latent unes hores més.
«Igual que hi ha persones que prenen suc de taronja o vitamines, jo prenia microdosis d’al·lucinògens»
«No notes cap pujada però, de cop, et notes una mica més alegre», explica la Clara. «En cap moment estàs col·locada ni borratxa. Al contrari. Tens la sensació d’estar més lúcida de l’habitual. Més ocurrent. Sents que el teu cervell va més ràpid, que pensa diferent, que té idees molt més disruptives que de costum», relata la jove. «En el meu cas, també em sentia molt més sociable. Tenia ganes de parlar amb tothom. Era més bromista. Em venia de gust xerrar amb gent a qui normalment intentava evitar», afegeix.
Segons la seva experiència, l’efecte de les microdosis és pràcticament imperceptible des de fora. «Només ho sents al teu cap», comenta. En el seu cas, de fet, quan va començar a prendre aquestes substàncies li va confiar «el secret» al seu cercle més íntim perquè «la vigilessin de prop» per si es «tornava boja». La jove explica que va estar prenent microdosis durant gairebé dos mesos seguint, pas per pas, el protocol que suggeria la caixa que li havien regalat. Però alhora també va començar a qüestionar-se els motius pels quals consumia aquestes substàncies. Va ser llavors quan va canviar d’opinió.
Drogues per rendir més
«No és normal haver de ‘drogar-se’ per ser més productiu. La idea que has d’utilitzar aquestes substàncies per rendir més és molt tòxica», argumenta la jove. «És molt problemàtic que com a societat estiguem consagrant aquesta mena d’hàbits excèntrics en lloc de qüestionar-nos el missatge que tenen darrere. La gent està disposada a fer bogeries per ser més productiva quan potser el que s’hauria de plantejar és si és normal i sa treballar fins a l’extrem», destaca.
«La simple idea que has d’utilitzar aquestes substàncies per rendir més és molt tòxica»
La història de la Clara amb les microdosis amb prou feines va durar dos mesos. Quan va acabar la caixa que li havien regalat no va comprar-ne més. Ara, pensant en aquella experiència, reconeix que, molt probablement, gran part dels «efectes» que va sentir eren fruit de la suggestió. «Estic segura que gran part era efecte placebo. Excepte el reflux que em produïen els bolets els primers dies; això, desgraciadament, era molt real», assegura.
«Si algú em preguntés si les microdosis valen la pena li diria que, posats a gastar un dineral en alguna cosa, millor invertir-lo en un sopar amb els amics, un abonament a un gimnàs o una escapada. Almenys això segur que t’ajuda a oxigenar el cervell sense haver de fer coses rares», rasa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
