Els cursos ‘antimachirulos’ de la sèrie ‘Machos Alfa’ no són ficció

Els tallers del món real no són conferències magistrals. Són grups de reflexió en què no es proposen discursos únics, sinó activitats i debats per parlar i interioritzar el que significa ser un home en el segle XXI. Així ho explica Dani Rius, un dels impulsors d’El Taller (Barcelona), espai especialitzat en les masculinitats antimasclistes.

La comèdia ‘Machos Alfa’ mostra com el públic de la xerrada impartida pel personatge de Santi Millán està format per ‘machirulos’, una paraula castellana que barreja masclista i xulo i que encara no està inclosa al diccionari de la RAE malgrat que els acadèmics van anunciar el 2018 que ho estaven estudiant. En la vida real, lluny de ser mascles, masclistes i xulos, el perfil d’home que assisteix als grups són homes que ja estan integrats en les files del feminisme. Estan motivats i hi van convençuts. «Ens agradaria que vinguessin els més ‘machirulos’, però és un públic al que és molt difícil d’arribar», assenyala Rius.

Fa una dècada, aquest tipus d’espais de sensibilització eren una minoria. La lluita contra el masclisme se centrava en la violència de gènere. Aquesta batalla continua, però les fronteres s’han obert cap a les masculinitats respectuoses i diverses. La conscienciació va començar amb tallers i conferències especialment dirigides a professionals. Per exemple, educadors o policies. Però ara s’han obert al carrer, a la ciutadania en general.

Fa poc més d’un any, l’Ajuntament de Barcelona va construir Plural, un centre per a homes amb inquietuds, un lloc on poder revisar els models de masculinitat. Un total de 2.861 usuaris han participat en algunes de les 280 activitats programades pel centre. Les que han tingut més demanda són les relacionades amb la revisió dels models de masculinitat, seguides molt de prop per les xerrades sobre paternitat corresponsable dirigides a futurs pares.

«La realitat demostra que és necessari treballar amb els homes. A Plural hem posat en marxa cursos de 32 hores dirigits a la població en general. Són un espai segur, sense etiquetes i on un pot dir el que pensa. A més de la formació en masculinitat, mirem de fer una revisió crítica i generar reflexió», explica Esteve Segura, tècnic de projectes de la Direcció de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona i responsable de Plural. 

Tot i que hi ha homes de 30 i 50 anys, la mitjana d’edat dels homes que han participat en alguna activitat de Plural és de 37 anys. El 75% són veïns de la ciutat de Barcelona.

Com passa a El Taller, el responsable de Plural admet que els que piquen a la seva porta són «homes que ja tenen sensibilitat i s’han començat a fer determinades preguntes».

Els tallers que revisen de manera crítica la masculinitat són «una evolució del feminisme», en paraules de Bernat Escudero, membre d’Homes Igualitaris de Catalunya, associació que també organitza activitats per qüestionar la masculinitat hegemònica i tradicional. «No fem conferències magistrals. El que fem són intervencions socials, generem espais de reflexió i debats en grup. Despullem la fragilitat de la masculinitat», explica Escudero. 

Notícies relacionades

‘Mashos alfa’, la sèrie de Netflix que riu amb gràcia de la masculinitat tòxica

El rosa no és de nenes ¿És això ja una obvietat?

Al contrari del que passa a El Taller o Plural, els assistents a les xerrades d’Homes Igualitaris no són voluntaris, sinó que els conferenciants van a instituts, escoles, presons o clubs de futbol per oferir les xerrades.

Escudero reconeix que queda molt per fer, però que el camí recorregut és important. Fa anys –assenyala l’expert– els càntics masclistes del col·legi major Elías Ahuja de Madrid no haurien sigut notícia. «És una conquesta que ho hagin sigut», acaba dient.