Radiografia del divorci a Espanya: abans de complir 50 anys i després de 16 de matrimoni

Des del 2014, les ruptures han experimentat, any rere any, una tendència a la baixa. Tanmateix, el 2021, després de la fase més dura de la pandèmia de covid (confinament inclòs), els divorcis, les separacions i les nul·litats van experimentar un augment del 13,2% respecte a l’any passat, la qual cosa significa una taxa d’1,9 per cada 1.000 habitants.

En tot cas, l’augment es pot traduir com una conseqüència –una més– de la dura situació viscuda durant la pandèmia i el confinament (2020). Malgrat que l’INE no té encara disponibles les dades del 2022, els informes del Consell General del Poder Judicial apunten a una nova disminució l’any passat. En el tercer trimestre del 2022, el conjunt de les demandes de dissolució matrimonial registrades en els òrgans judicials (nul·litats, separacions i divorcis) va ascendir a 19.501, una xifra que representa una disminució del 3,1% respecte al mateix trimestre del 2021.

La franja d’edat dels divorciats o separats va dels 40 als 49 anys i l’habitual (gairebé la meitat dels casos) és que tinguin fills o filles menors d’edat. La mitjana d’edat de les dones que s’acaben de divorciar o separar és de 45,6 i la dels homes, lleugerament superior, 48.

A Espanya, la majoria dels divorcis (gairebé el 80%) són de comú acord. Tot i així, l’experiència dels advocats de família confirma que «la conflictivitat està a l’ordre del dia». Així ho assegura la presidenta de l’Associació Espanyola d’Advocats de Família (Aeafa), María Dolores Lozano, que també posa de manifest l’alt índex d’incompliments respecte a allò que dicta la sentència o l’acord de divorci.

Hi ha parelles amb seriosos problemes de convivència que no es divorcien. L’experiència dels advocats assegura que els tres motius principals per continuar junts són l’impacte econòmic que suposa una ruptura i el patiment que pot portar als fills, la pèrdua d’estatus social i la pressió de l’entorn.

Des del 2005, per sol·licitar i decretar el divorci d’una parella no és necessari al·legar ni acreditar cap causa. Però ¿per què trenquen els espanyols? La resposta és a l’Observatori de l’Aefa. Com a primer motiu, els advocats especialitzats en dret de família citen «el desgast, l’allunyament i la falta de comunicació que porta l’estrès provocat per la criança dels fills i la feina». El segon motiu majoritari és el desenamorament, seguit de la infidelitat i les dificultats econòmiques.

Dins de les ruptures, els divorcis en són la modalitat més freqüent (gairebé el 96%). Les separacions suposen el 4%, mentre que les nul·litats amb prou feines arriben al 0,1%. Andalusia, Catalunya i Madrid són les comunitats on més divorcis es registren. El 74,7% dels divorcis es van resoldre en menys de 6 mesos. Però gairebé en l’11% dels casos, el temps burocràtic es va allargar fins a un any o més.