El 20% de les sentències per violència masclista a Espanya són absolutòries

Les dades de l’òrgan de govern dels jutges revelen que els jutjats que emeten més sentències condemnatòries (92,86%) són els que es dediquen específicament a violència contra la dona i que s’encarreguen d’enjudiciar delictes lleus (injúries o vexacions injustes no greus) i celebrar judicis ràpids (penes de fins a sis anys) quan l’acusat accepta la pena i admet els fets al jutjat de guàrdia. En aquest cas, les condemnes són per amenaces, lesions i coaccions, entre altres infraccions. Aquestes conformitats en les resolucions judicials és el que fa que el percentatge de condemnes en aquests òrgans judicials sigui elevat.

Als jutjats penals generalistes també es produeix un alt índex de conformitats (68,89%), però el grau de condemnes és bastant inferior, del 66,06%, davant el 33,94% d’exculpacions. Les audiències provincials, on arriben els casos més greus, dicten condemna en el 72,73% dels casos i n’absol el 27,27%, segons l’estadística del període comprès entre juliol i setembre del 2022. L’anàlisi del 2022 encara no s’ha fet pública.

Filtre d’instrucció

«L’alt percentatge de condemnes demostra que els jutjats de violència contra la dona fan un bon filtre en la instrucció i que a judici arriben els casos en què hi ha clars indicis i proves contra l’acusat», assegura Olga Arderiu, advocada penalista i presidenta de la Comissió de Dones Advocades del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Les absolucions, precisa, de vegades es produeixen perquè la dona agredida acaba no declarant (es pot acollir a aquest dret si encara té una relació afectiva amb l’imputat) i per falta de proves, entre altres circumstàncies. En aquests processos és essencial la declaració de la víctima, ja que els maltractaments i les agressions normalment es produeixen en la intimitat i sense persones que ho presenciïn. El principal testimoni, per tant, és la dona afectada. La majoria de les denúncies presentades són per lesions i maltractaments i el 51,1% dels acusats són exparelles o excònjuges.

Notícies relacionades

Igualtat demana una reunió urgent amb Interior perquè augmenti les mesures de protecció

Les eòliques demanen celeritat en la licitació dels parcs marins

En el tercer trimestre del 2022, 4.344 víctimes de violència de gènere es van acollir a la dispensa de l’obligació de declarar com a testimoni (dret que recull la llei d’enjudiciament criminal), és a dir, el 9,06% dels casos registrats en aquell període (48.000 dones afectades). «Cada vegada s’ha anat limitant més aquesta possibilitat», explica Arderiu. Aquesta dispensa pot provocar que l’agressor quedi impune i que al final no s’assegui al banc dels acusats o rn sigui absolt. «És una situació complicada si encara existeix una relació emocional entre tots dos o si hi ha fills», apunta l’advocada. La por de l’agressor és el principal motiu. La normativa assenyala, en canvi, que no pot acollir-se a aquesta dispensa la dona que s’ha personat en la causa com a acusació particular o hagi declarat durant la instrucció.

Les ordres de protecció

L’estadística reflecteix, d’altra banda, la disparitat a l’hora que els jutges dictin ordres de protecció cap a les víctimes. En el conjunt d’Espanya s’atorguen el 67% de les ordres que se sol·liciten (6.873 davant 3.392, segons l’estadística del tercer trimestre del 2022). Catalunya, però, és a la cua del rànquing de comunitats autònomes amb el 46% de mesures adoptades, per sota de la mitjana estatal. Ocupa el penúltim lloc. A l’últim lloc se situa Madrid, amb el 43%. Al capdavant, la Rioja (87%), Aragó (83%) i el País Valencià (82%). «S’ha de tenir en compte la valoració del risc objectiu», explica Arderiu. Els experts consultats no troben explicació a la diferència entre comunitats a l’hora d’atorgar o no una mesura de protecció. «No s’entén ben bé el perquè», precisa l’advocada penalista.