Les escoles reprenen el curs amb 3.500 nous professors i una vaga a l’horitzó

Un total de 3.566 docents s’incorporaran aquest dilluns als centres educatius de Catalunya per fer efectiva la reducció d’una hora lectiva als professionals pactada pel Departament d’Educació amb els sindicats el setembre passat. Des de l’anunci de la mesura, els agents implicats han fet una valoració positiva de l’increment de plantilla, però les crítiques també s’han deixat sentir a causa del moment en què es posa en marxa. En concret, s’incorporen 1.431 docents a primària i 2.135 a secundària.

Professorat i direccions han denunciat la sobrecàrrega de treball que suposa haver de refer tots els horaris i han apuntat que la mesura no permetrà a la pràctica més temps de treball en equip, tot i que reconeixen que disposar de més personal és sempre positiu. La tornada a l’escola després de les vacances de Nadal es produeix, a més, amb un escenari de vaga a l’horitzó: el sindicat majoritari a l’escola pública catalana, Ustec, i el minoritari, CGT, han cridat a afegir-se a la vaga convocada per la sanitat pública els dies 25 i 26 de gener.

A partir d’aquest segon trimestre, els mestres de primària passaran de donar 24 hores de classe a l’aula a complir-ne 23, i els professors d’ESO en faran 18, i no 19 com fins ara. Cada centre ha aplicat la reducció de l’hora lectiva en funció de les seves necessitats i realitats. La conselleria ha defensat en tot moment que s’ha fet un acompanyament als centres per poder reorganitzar-se amb els nous recursos i que s’ha donat la «màxima flexibilitat». Entre les recomanacions que ha fet Educació hi havia intentar no substituir tutors ni mestres especialistes, i fins i tot superar el 10% de docents amb mitja jornada en un mateix centre si feia falta. L’objectiu era que la mesura tingués tan poc impacte pedagògic com es pogués, especialment en un moment en què la comunitat educativa veu amb preocupació el descens del nivell competencial dels alumnes en totes les assignatures, especialment en matemàtiques i anglès.

Escoles i instituts han aprofitat aquestes setmanes per ‘fitxar’ noves incorporacions. Les especialitats més sol·licitades han sigut mestres generalistes i de pedagogia terapèutica a primària i especialistes d’anglès a secundària. En concret, a l’educació primària s’han demanat 646 mestres d’especialitat de primària, 267 de pedagogia terapèutica i 180 d’anglès. A l’ESO, la majoria de centres han optat per professorat d’anglès (241), seguits dels d’orientació educativa (194), ciències socials (185) i tecnologia (151). D’altra banda, dos de cada tres nomenaments (67%) s’han produït per a professionals que ja estaven als centres i que ara completaran la jornada o allargaran una substitució.

Ajustos en l’hora del pati

La directora de l’escola Fort Pienc de Barcelona, Lourdes Mateu, assegurava que la incorporació de més docents és un «guany» i, malgrat les crítiques per com s’ha fet la gestió, deixa clar que no vol desvirtuar la mesura. En el seu cas, aquest gener s’incorpora una nova docent, però per decisió de tot el claustre no modificaran els horaris, sinó que l’hora reduïda la trauran de deixar de fer dues mitges hores de pati, que recorda que també és horari lectiu. Això permetrà que amb la docent de més amb qui comptaran es pugui recolzar, de tal manera que hi haurà més temps amb dos professionals a l’aula.

Mateu destaca que aquest ha sigut un acord del seu centre, en què molts mestres van dir que preferien que no se’ls toqués l’horari i que, per contra, poguessin tenir un docent que entrés durant una hora amb ells a l’aula. A més, van seguir la indicació del Departament d’ocupar la plaça amb una persona que estava fent una substitució al centre.

Aquesta directora apunta que hi ha una manca de professionals en el conjunt del sistema i afirma que cada vegada hi ha més diversitat d’alumnat. En aquest sentit, assegura que si es pregunta a molts docents, preferirien tenir més hores de suport per poder atendre la gran diversitat que han d’atendre en el dia a dia.

Per al representant de secundària en la Junta Permanent de Directors de Catalunya, Joan Cumeras, l’alliberament d’una hora lectiva del professorat suposa donar resposta a una reivindicació històrica. «Fa anys que fem una hora de més», ha recordat. De tota manera, el fet que es comenci a aplicar a partir del gener és «desafortunat» perquè implica una gran logística per als equips directius dels centres i organitzar els horaris «molt de pressa».

Més complex a FP

Notícies relacionades

El Govern destina 6,5 milions extraordinaris als instituts per fer front a la factura energètica

¿És possible mantenir l’atenció de l’alumnat adolescent en aules amb un ordinador per pupitre?

Cumeras ha recordat que «l’organització del curs ja està feta», per la qual cosa no es podran modificar assignatures que ja s’imparteixen. Tanmateix, serà necessari que els professors redueixin una hora lectiva i això significa que hi ha assignatures específiques que costarà més de cobrir. «Es fa impossible cobrir una hora de cultura clàssica o dues de francès a la setmana», afegeix el representant de secundària. Aquesta dificultat per trobar docents de determinades assignatures es complica encara més en l’àmbit de la formació professional. «Hi ha centres que tenen només un professor d’una matèria, ¿com es cobrirà aquesta hora?», es pregunta Cumeras.

Un dels col·lectius de docents que ja va alertar de la poca idoneïtat del canvi va ser el Clam Educatiu. Domi Viñas, una de les impulsores, insisteix que arriba en un moment «poc adequat». Creu que hi ha certa improvisació darrere d’aquesta mesura i constata que hi està havent molta disparitat a l’hora d’aplicar-la. En el cas del centre que ella dirigeix, l’Institut Escola El Til·ler de Barcelona, tindran un docent més a primària i mitja dotació a secundària. En qualsevol cas, lamenta que aquestes incorporacions no serviran per tenir més espai de codocència o de debat i treball de l’equip docent, ja que cada docent tindrà una hora més de manera individual. «No ens permet que hi hagi grups de docents que puguin parlar, reflexionar i repensar projectes educatius», comenta.