La falta de finançament llasta el pla contra la segregació escolar

El consens sobre que la segregació escolar és un dels grans mals del sistema educatiu català a què cal posar remei es va aconseguir el març del 2019, quan el Departament d’Educació i el Síndic de Greuges van subscriure el Pacte contra la segregació escolar a Catalunya (PSEC), juntament amb les administracions locals i membres de la comunitat educativa i de tot l’arc parlamentari. Gairebé quatre anys després d’aquella assenyalada data, aquest dimarts la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, ha presentat al Parlament un informe sobre el progrés del decret 11/2021, la materialització del pacte, que, tot i que evidencia que s’ha avançat, no prou ni prou ràpid per qüestions clau com que els compromisos associats al finançament dels centres previstos en el pacte no s’han complert.

Vuit de trenta

De les 30 mesures recollides en el pla, se n’han complert vuit. Les 22 restants estan «en procés de compliment», assenyala el resum executiu de l’informe, que celebra que s’hagi definit el model, però recorda que «queden tres quartes parts de la feina per fer».

L’informe fet públic aquest dimarts destaca que les ajudes previstes al decret encara no s’han transferit, i que s’ha previst fer-ho durant el curs 2022-2023 només per a l’alumnat d’I3 i primer d’ESO. La memòria econòmica del decret indicava que per al curs 2021-2022 el finançament per escolaritzar alumnat amb necessitats educatives específiques havia de ser de 31,1 milions d’euros en el cas dels centres públics, i de 17,5 milions d’euros en el cas dels centres concertats; i el finançament addicional rebut pels centres concertats ha sigut de 12,0 milions d’euros, un 31,4% menys del previst.

Els avenços

En l’apartat d’èxits, les mesures desenvolupades des de la firma del pacte, que es van intensificar el 2022, han permès reduir la segregació escolar a Catalunya un 16,4% a primària i un 14,9% a secundària, prenent com a referència l’alumnat d’origen estranger. És a dir, mentre que en el curs 2018-2019 perquè existís un repartiment equitatiu de l’alumnat faria falta que el 44% de l’alumnat d’origen estranger canviés de centre a primària, aquesta proporció és del 36% actualment; mentre que a secundària s’ha passat del 35% al 30%.

Malgrat aquesta tímida disminució global de la segregació escolar, la síndica alerta que hi ha municipis amb forts desequilibris en l’escolarització de l’alumnat i també municipis que han presentat una evolució negativa. Mentre dues terceres parts d’ajuntaments de més de 5.000 habitants han reduït els nivells de segregació escolar des de l’aprovació del pacte, hi ha una tercera part en què aquests nivells han augmentat.

L’informe de la síndica indica que el principal avenç del desplegament del pla és la detecció de l’alumnat amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques en el procés d’admissió de l’alumnat d’I3 i de primer d’ESO, que s’ha quintuplicat entre els cursos 2018-2019, tot i que, remarquen des de la sindicatura, «encara hi ha marge per continuar incrementant la detecció».

El repte de la matrícula viva

Quant a les pedres a les sabates del pla, un dels camps en els quals menys s’ha avançat i que era més urgent és en la matrícula viva. S’ha reduït la proporció de l’alumnat amb necessitats educatives específiques escolaritzats fora de termini en els centres amb elevada complexitat, però aquesta proporció és encara superior al 30% del total de matrícula viva. La proporció de la matrícula viva assignada a centres amb elevada complexitat ha passat del 40,2% en el 2018-2019 al 37,9% del curs passat en primària, i del 30,1% al 29,4% a secundària; una reducció encara molt poc significativa. És a dir, els alumnes d’origen estranger que van arribant durant el curs es continuen concentrant en les escoles que ja parteixen d’una xifra més elevada d’alumnat divers.

Notícies relacionades

Marc Hortal, director d’institut: «Hi ha molta desigualtat, i això no hi ha metodologia màgica que ho arregli»

Els professors catalans s’afegiran a la vaga de sanitaris al gener

Un altre dels assumptes pendents és la revisió dels models de zonificació escolar. El decret preveu la revisió d’aquests models per garantir que tenen heterogeneïtat social interna i només un 5,4% dels municipis els han modificat des de l’aprovació del decret. Hi ha municipis a Catalunya amb zones que no garanteixen l’heterogeneïtat social interna, i també municipis grans amb models de zona única que poden no ser adequats per combatre la segregació escolar. La tercera part de municipis grans tenen models de zona única i prop d’una desena part de municipis tenen zones socialment homogènies amb elevada complexitat (la segregació escolar és en aquests casos reflex de la segregació urbana). Si totes les escoles de primària adscrites a un institut són d’alta complexitat, òbviament aquest institut serà d’alta complexitat.

A Catalunya, en el curs 2021-2022 hi havia un total de 95 centres de primària amb més d’un 50% d’alumnat estranger, quatre dels quals amb més del 70%. I a secundària, hi ha 12 centres amb més d’un 50% d’alumnes estrangers, un amb més del 70%.