El ‘boom’ dels ‘influencers’ de la criança: milions de seguidors, conferències i fins i tot caps de premsa

Diu la podòloga Neus Moyá que va començar a fer divulgació a Instagram sobre la salut dels peus dels més petits perquè es va adonar a la seva consulta «que el màrqueting dominava les decisions dels pares». «Venien pares que em miraven estrany quan els deia que determinada sabata no era bona. Em responien ‘¿però si ho anuncien a tot arreu, com ha de ser dolenta?’ Em posaven en dubte. Em vaig adonar que havia de divulgar i donar visibilitat als meus coneixements de podologia pediàtrica perquè així els pares prendrien decisions informats, sabent el que compren», explica des de la seva consulta a Torredembarra (Tarragona).

La Neus va arrencar amb el seu primer post el març del 2020, just abans de la pandèmia, tot i que va ser molt temps abans pensant què volia explicar i com. Els seus vídeos curts, divertits, van començar a circular com la pólvora. En l’actualitat compta amb 260.000 seguidors a Instagram. «Em va anar genial perquè la gent era a casa amb ganes d’aprendre. He tingut sort que gent molt influent, com Cristina Pedroche, em nomenés, i d’ajuntar-me amb moltíssims professionals molt bons que m’han fet créixer», assenyala en conversa telefònica.

En els seus vídeos dona consells, mostra casos pràctics i fa testatges de diferents models per comprovar que la sola sigui fina i flexible, la puntera àmplia, el sistema de subjecció regulable, la plantilla extraïble, i sense contrafort. El seu èxit l’ha portat a fer xerrades, a col·laborar amb marques de calçat que requereixen del seu coneixement i ha escrit un llibre junt amb Júlia Solans, ‘Zapatos nuevos’. Té molta influència en el sector, tanta que ha arribat a rebre requeriments de marques importants que no els agrada el que diu dels seus productes.

Moyá mai ha cobrat de cap marca, i de fet, assegura que «monetitza molt poc» el seu Instagram. «No m’importa; jo visc de la meva consulta i dels meus pacients», assegura la podòloga, un dels mantres de la qual en els seus stories és que «com més estímul del terra tingui el nen millor, perquè més informació rep i això és millor i ajuda l’equilibri». «El peu del nen s’ha de desenvolupar com si no portés sabates, perquè la sabata és un agent extern que influeix en el desenvolupament de l’evolució de la marxa», afirma.

És ls Neus un dels ‘influencers’ de la paternitat que estan vivint un èxit devastador en els últims anys.

Si és pare, li sonaran de sobres noms com Álvaro Bilbao (neuropsicòleg), Alba Padró (consultora de lactància), Armando Bastida (infermer pediàtric), Conchi García (dietista nutricionista), Comadrona en la ola... Acumulen milions de seguidors a les xarxes socials, principalment a Instagram, on el contingut visual preval i el ‘target’ és precisament el d’usuaris en edat de ser pares. Molts fan xerrades i conferències, atenen consultes privades i la demanda dels seus coneixements és tan gran que alguns han muntat empreses amb entre 10 i 20 treballadors. Només Bilbao, precursor en aquest tipus de divulgació, en té 1,1 milió de seguidors. Per tenir tenen fins i tot caps de premsa.

Armando Bastida

Un dels més populars és Armando Bastida, infermer en pediatria, divulgador, i formador online. Té 472.000 seguidors a Instagram. El 2006 va tenir el seu primer fill i per poder conciliar millor va deixar els torns mortals de les urgències en ambulàncies i va demanar destí en un centre de salut. Una vegada allà li van oferir pediatria. «Vaig entrar en el món del nadó per la porta gran», exposa Bastida.

Com Moyá, també va sentir la «necessitat moral i ètica» de començar a divulgar coneixement perquè hi havia moltes «incongruències» en la puericultura i en les maneres d’educar. Costums que eren ‘vox populi’ i es repetien de pares a fills, com que de tant en tant «cal donar una bufa», que cal deixar al nen plorar perquè s’acostumi a adormir sol o que «no s’ha d’agafar gaire en braços» perquè s’hi acostuma. «Hi havia moltíssimes coses que s’estaven fent malament i calia posar l’èmfasi en les que es fan bé».

View this post on Instagram

A post shared by Armando Bastida - Enfermero (@armandobastidaep)

Va començar a llegir, a especialitzar-se, i el 2008 va començar a escriure un blog en un portal especialitzat. Després de deu anys es va adonar que tenia necessitat de ser «més a prop de la gent, cert ‘feedback’; va arribar un punt que necessitava fer alguna cosa diferent». Quan va començar a publicar en xarxes va començar a rebre «una quantitat de missatges brutal». Es podia tirar tots els dies «dues o tres hores» responent missatges, a més de la seva jornada de treball.

Davant la creixent demanda, va crear la Tribu de Criar amb sentit comú, una plataforma que funciona com una comunitat per a mares i pares que compta amb més de 120 cursos i seminaris. «M’agradava respondre als dubtes, però havia de posar-hi fre. L’única manera era donar-li un qüestió econòmica. En la Tribu virtual podia gravar vídeos i donar cursos i no contestar 14.000 vegades a la mateixa pregunta. Ho vaig monetitzar per aquesta via, reduint temps al centre de salut, fins que al final fa dos anys vaig agafar l’excedència».

Consultes per 45 euros

Els que s’inscriuen a la plataforma –costa 21 euros al mes, tot i que hi ha promocions– tenen accés als cursos i poden accedir als consells de 18 professionals, on cadascun d’aquests especialistes, entre ells logopedes, dietistes i nutricionistes, ofereixen també consultes individualitzades sobre assumptes concretes per imports que oscil·len entre els 45 i els 60 euros. La seva empresa no para de créixer: té responsable de màrqueting, coordinadora editorial, redactores o ‘community manager’, entre d’altres. En l’actualitat, Bastida té cinc llibres i contes amb molt bona acceptació entre el públic.

«Tot va passar així i vaig aprofitar. Treballar del que t’agrada és un somni, sento que estic defensant a nadons i nens per aconseguir que els tractem millor perquè deixen de ser ciutadans de segona, que crec que ho continuen sent», aprecia Armando, que afegeix que ell no mira d’adoctrinar, sinó de donar «informació i després el pare fa el que vulgui, tot i que admet haver tingut alguna experiència incòmoda perquè «el receptor ho rep com vol i la comunicació té talls estranys».

View this post on Instagram

A post shared by Armando Bastida - Enfermero (@armandobastidaep)

Una de les consultes que més es repeteixen són sobre les «rebequeries» dels més petits. «És una cosa superfreqüent. Estem tan poc treballats, se’ns ha preparat molt poc a casa dels nostres pares, no es parlava d’emocions. Es diu que els nens no saben tolerar la frustració i en veritat som nosaltres els que no sabem generar la seva frustració. Segueix vigent això que quan tingui una rebequeria deixa’l, quan la realitat és que el teu fill està sentint una emoció de la manera que sap sentir-la, no sap controlar-la», afegeix l’infermer, que adverteix sobre el perillós «xumet emocional» en el que s’ha convertit les pantalles. «Hi comença a haver estudis que apunten que és un problema. Ara no es comprèn la seva emoció i se li posa una pantalla».

Alba Padró

Un altre dels referents per als pares és Alba Padró,consultora intencional de lactància i cofundadora de @lactapp_lactancia, una app que funciona com «una experta» per consultar en qualsevol moment i que té ja 600.000 descàrregues. Padró va començar a fer stories a Instagram el 2017 per mirar de «democratitzar l’accés a la lactància; és que informació hi ha molta, però cal trobar-la».

En l’actualitat, Padró té tres llibres al mercat sobre lactància que «es venen molt bé» i l’Instagram li permet arribar a mares «que volen veure contingut ràpid, és una part complementària». «És mes fàcil fer vídeos», destaca sobre aquesta xarxa social on intenta també no donar consells, sinó informació. El seu Instagram va venir després que ja hagués muntat l’aplicació per al mòbil: «Vam començar la meva sòcia, María Revuezo, i jo amb una taula d’Excel».

Ara treballen al voltant de 27 persones per a l’app, entre elles una cap de premsa. «Si tinguéssim més diners contractaríem més persones», confessa Padró, que ara està preparant el salt als EUA, on seran «les empreses les que paguin lactapp», i una nova versió de l’app per a la qual estan entrenant un model d’intel·ligència artificial «amb una precisió per donar la resposta d’entre el 80 i 90%.

L’‘app’ té un arbre de decisió amb entorn 3.000 respostes úniques. És a dir, la mare planteja el seu dubte, se li repregunta o se li ofereixen diverses opcions fins «que troba la resposta que necessiti». De la mateixa manera, també responen a consultes directes (reben 5.000 missatges al mes) i també tenen tarifes des de set euros l’hora per parlar amb experts. Del seu Instagram assegura que no monetitza res, però li serveix per promocionar els cursos que ofereix o la mateixa ‘app’. «De l’‘app’ vaig començar a tenir sou fa dos anys», assevera.

‘Comadrona en l’onada’

Abans de donar a llum, moltes mares i pares bussegen aquí i allà per conèixer tot el que puguin sobre el part, i per separar el rellevant del que no ho és –«a internet hi ha molta informació desfasada»– van arribar educadores com Nazareth Olivera, matrona d’un hospital madrileny, i el compte de la qual‘comadronaenlaola’, creada el maig del 2017, és seguida per 102.000 persones. La Nazareth ha escrit un llibre –‘Ser mama’– i té a més un blog les entrades del qual sobre assumptes concrets –com la de diabetis gestacional– són compartits milers de vegades.

«Hi va haver una època en què en l’àmbit de l’embaràs es va perdre el coneixement que es transmetia de generació en generació. Al medicalitzar una mica els embarassos, i passar els parts dels domicilis als hospitals, es va deixar fora certa informació; hi va haver avenços mèdics, però es va expropiar a les dones d’una cosa que els pertany. Es va convertir en una cosa que només havia de saber el metge i tu no», assegura aquesta matrona, que afegeix que en els últims 20 anys «hi ha hagut evidències científiques que deixen clar quines coses s’estaven fent bé i quines malament».

Sobre per què prefereix Instagram afirma que és una xarxa «molt intuïtiva i molt ràpida, que capta l’atenció de l’usuari, i que permet molta interacció». Per ara, la Nazareth ha evitat fer publicitat de marques «perquè quan explica alguna cosa no és pel benefici econòmic», però sí que utilitza les xarxes per promocionar de tant en tant els seus cursos de preparació al part.

‘Mama y nutricionista’

Conchi García és nutricionista pediàtrica, consultora de lactància IBCLC i mare de tres nens. Sota el ‘nickname’ ‘mama_y_nutricionista’ ofereix els seus coneixements sobre alimentació des del 2017, després de quedar-se embarassada del seu segon fill i al veure «la poca i desactualitzada informació que reben les famílies». Té 153.000 seguidors.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

En l’actualitat, és directora de l’Institut d’Estudis de Salut i Nutrició ISNUT, un centre de formació universitària de postgrau per a professionals de la salut especialitzat en l’àrea pediàtrica i dirigeix la plataforma Escola BLW, des de la qual ofereixen informació, cursos a famílies, a escoles infantils, xerrades, consultes ‘online’ sobre baby-led weaning, l’alimentació complementària que és una etapa de transició gradual de la lactància exclusiva a la dieta familiar i, durant el primer any de vida, la principal font nutritiva dels nadons és la llet materna o la fórmula infantil.

García compta amb un equip multidisciplinari de professionals de la salut format per nutricionistes, pediatres, IBCLC, odontopediatra i fisioterapeuta. «Un dels dubtes més grans o preocupacions que tenen els pares és sobre la quantitat d’aliments que ha de menjar un nadó que inicia l’alimentació complementària. ¿Quina quantitat li poso al plat? ¿Quina quantitat ha de menjar? ¿Quina quantitat ha de menjar per sopar? És un dubte molt normal», assegura García, que també ofereix preparació al part ‘online’.