L’ansietat és ja el problema de salut mental més freqüent a Espanya

«L’ansietat és una emoció natural que guarda algunes similituds amb altres reaccions emocionals, com l’alegria, l’enuig, la tristesa i la por», segons la definició de la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès, una associació integrada per psicòlegs, metges, pedagogs i investigadors. «Tots, sense excepció, sentim ansietat. És una resposta natural davant un perill real o imaginari», expliquen Tais Pérez i Sergio García, psicòlegs sanitaris i autors de l’assaig ‘Tu ansiedad bajo control’ (editat per Zenith). Una entrevista de feina, quedar-se a l’atur i un examen són situacions inquietants que poden provocar nerviosisme i agitació. És a dir, ansietat. I és perfectament normal. Una cosa és sentir ansietat i una altra és patir ansietat. «Patim ansietat, és a dir, tenim un trastorn d’ansietat, quan limita la nostra vida. El problema no és tenir ansietat, sinó quan està desajustada i és desproporcionada», aclareixen els autors. 

Malgrat que una de les explicacions més comunes a l’ansietat és que alguna cosa falla al cervell, no hi ha evidència científica que indiqui que el cervell dels pacients que la pateixen sigui diferent del de les persones que no la pateixen. «Els problemes psicològics no es poden entendre com malalties en si mateixes», matisa Pérez, especialista en teràpia de conducta i trastorns d’ansietat. «Si pensem que és una malaltia, poques coses podem fer a part de prendre’ns les pastilles que ens recepti el metge», conclou García, format en la teràpia cognitivoconductual.

Un atac de pànic, o crisi d’ansietat, és un un episodi que dura minuts en el qual s’activa el sistema nerviós. El ritme cardíac s’accelera, la respiració augmenta i pot generar hiperventilació, falta d’alè, augment de la temperatura corporal i incapacitat per pensar de forma clara. «Pot resultar desagradable pels símptomes, però l’ansietat mai és perillosa. L’ansietat no mata», resumeixen els autors de ‘Tu ansiedad bajo control’.

La Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès recorda que els atacs de pànic són una reacció d’ansietat molt intensa que va acompanyada de la sensació de falta de capacitat per controlar aquesta reacció i fins i tot la convicció que es pot arribar a morir en aquell moment. Les crisis es poden produir en diferents situacions –per exemple, al carrer o mentre es condueix– i la persona tendirà a evitar aquelles situacions en el futur. Aquest és el problema, l’evitació.

L’origen de l’ansietat és multifactorial. Les persones que la pateixen, expliquen els psicòlegs, presenten una vulnerabilitat de base relacionada amb factors biològics, psicològics i socials. «Heretar determinats trets temperamentals, certes vivències del passat, créixer en un model educatiu sobreprotector, haver establert vincles insegurs d’afecció amb els progenitors o no tenir suport social» són factors que expliquen per què unes persones poden patir crisis de pànic i d’altres no. La prevalença femenina (8,8% de dones davant el 4,5% d’homes) no té res a veure amb una predisposició o una vulnerabilitat associada al sexe femení, sinó amb motius educacionals i de context.

Evitar determinades situacions, distreure’t i tranquil·litzar-te amb l’ajuda de psicofàrmacs poden ser conductes eficaces a curt termini per evitar l’ansietat. Però a llarg termini passen factura. «L’única manera de deixar de patir ansietat –sentencien García i Pérez– és afrontar aquestes situacions, sensacions o pensaments que ens fan por». És el que en teràpia es coneix amb el nom d’exposició o afrontament. De la mà d’un professional de la salut mental, el pacient ha d’aprendre –a poc a poc i amb pautes clares i jerarquitzades– a no fugir de l’ansietat, sinó acceptar-la i fins i tot connectar amb les sensacions desagradables. «Abans d’això, és necessari entendre el que està passant al teu cos i al teu cervell», explica García. «Vivim en una societat en què no es tolera patir i hem d’estar bé tot el dia. Evitem el patiment, aquest és l’error. Patir forma part de la condició de l’ésser humà», conclou.

L’ansietat i l’estrès són semblants, però no el mateix. L’estrès és la resposta que desenvolupa una persona davant un canvi amb l’objectiu d’adaptar-s’hi. És un procés que inclou respostes (l’ansietat és una d’elles). Si l’estrès és puntual, no hi ha problema. El problema arriba quan s’allarga en el temps.

La respiració diafragmàtica, la controlada i la relaxació muscular de Jacobson són tècniques que poden ajudar les persones amb ansietat. No perquè les practiquin enmig d’una crisi, sinó perquè l’incorporin com a hàbit, igual que la higiene del son, l’alimentació, l’oci i l’esport. Els pacients també han d’aprendre a evitar l’hiperperfeccionisme i, sobretot, aprendre a dir que no. Molt crític amb les pseudoteràpies, García recomana fugir de xamans, gurus i solucions fàcils i màgiques i trucar a la porta d’un professional col·legiat i acreditat que practiqui teràpia amb evidència científica.