Escoles i famílies, davant l’impacte de TikTok en els adolescents: «Està sortint de mare»

A ulls de Gardó, iniciatives com la de les escoles públiques de Seattle, als Estats Units, que han interposat una denúncia a les grans tecnològiques per l’impacte d’aplicacions com Instagram i TikTok en la salut mental dels adolescents, tenen un valor en si mateixes: alçar la veu. Posar el problema a l’agenda. «Suposa una bandera vermella sobre una temàtica que és molt més important del que creiem», prossegueix el responsable de projectes de la fundació.

La demanda a la qual es refereix, feta pública fa uns dies, assenyala que «els demandats han atacat els cervells vulnerables dels joves, han enganxat desenes de milions d’estudiants» i, «pitjor encara, el contingut que els demandats seleccionen i dirigeixen als joves és sovint nociu». El col·lectiu de professors de la ciutat nord-americana està convençut que l’increment de suïcidis, autolesions i depressions és a causa de l’«addicció» a aquestes plataformes, i no són, ni de bon tros, els únics que ho creuen.

La directora de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (AFFAC), Lidón Gasull, corrobora que la gestió de les xarxes dels seus fills i filles és una de les grans preocupacions de les famílies dels adolescents. «¿On és la línia? Si fas un control massa rígid, els experts et diuen que pot ser nociu perquè pots provocar que els teus fills no aprenguin a discernir, però si els deixes llibertat total tampoc és bo... No hi ha pautes clares i això preocupa moltíssim les famílies», destaca Gasull, que recorda les alarmants dades sobre els intents de suïcidi en noies menors de 19 anys, que van augmentar el 2021 un 181%, és a dir, es van triplicar respecte a l’any anterior, segons el programa d’atenció a la conducta suïcida del menor de l’Hospital Sant Joan de Déu.

«Les famílies estan perdudes. Hi ha un salt generacional que sempre ha existit, però ara és més gran. Costa molt entendre els adolescents. Saber com actuar...», prossegueix la directora de l’AFFAC, que també apunta a la falta de temps de qualitat per estar amb els nostres fills i filles. «És necessari un canvi de mentalitat sobre com organitzem el temps com a societat. Si les famílies poguessin passar cada dia un mínim de temps de qualitat per estar amb els seus fills seria més fàcil detectar què els preocupa. Aquesta falta de temps per estar amb els nostres fills té un impacte en la seva salut mental», conclou.

Iolanda Segura, portaveu d’Ustec, el sindicat majoritari entre els professors catalans, coincideix que «el tema xarxes socials està sortint de mare». «No es controlen i hi ha continguts que poden generar problemes emocionals greus, perquè afecten directament l’autoestima d’uns adolescents que estan en una edat en què segons quins missatges els poden incidir molt negativament», reflexiona Segura, que afegeix que aplicacions com TikTok «són eines de destrucció emocional massiva». La representant sindical dels docents catalans veu amb molt bons ulls la demanda interposada pels seus col·legues de Seattle: «S’ha de posar remei a aquesta situació d’alguna manera».

De manera similar s’expressa Marc Hortal, director de l’Institut Picasso de Barcelona, que explicava fa pocs dies en una entrevista a aquest diari que estan «totalment desbordats amb els mòbils».

«Abans havies de vigilar el pati i ara has de vigilar tot l’univers digital durant 24 hores. I ja pots fer xerrades sobre l’ús responsable dels mòbils o una activitat a tutoria sobre els perills de les xarxes socials: és una gota al mar», explicava en aquella entrevista el director, que apuntava una altra qüestió: «Es posen moltes expectatives en els docents i sembla que hàgim de resoldre tot el que la societat no és capaç de resoldre».

¿La prohibició és una solució?

A ulls d’Hortal, no; almenys, no la solució definitiva. «Pots prohibir els mòbils a l’institut, però, una vegada a casa, com a docent ja no hi pots fer res. És com posar portes al camp. El mòbil ens supera a tots. Supera les capacitats emocionals que tenen els alumnes; a més, les aplicacions canvien molt ràpid. Quan comencem a entendre com funciona una ja estan en una altra», prossegueix.

Notícies relacionades

Les consultes per les addiccions a videojocs es quadrupliquen a l’Hospital de Bellvitge

Parlen els mestres: «Les criatures estan molt ‘tocades’ i això es nota en el comportament i en les notes»

Catalunya no té cap normativa que prohibeixi o autoritzi l’ús dels mòbils a l’aula, un problema que es va posar també sobre la taula fa poques setmanes amb la febre pel Mundial i pels partits retransmesos en horari escolar.

«Cada centre, en el marc de la seva autonomia, decideix quin ús en fa en el marc de la seva normativa d’ordre i funcionament del centre», expliquen fonts del Departament d’Educació, que indiquen també que molts centres utilitzen els mòbils com a recurs pedagògic, «no només a l’aula, sinó també en sortides, com els lectors de codis QR, per exemple». «El departament considera que el mòbil és una bona eina per al treball pedagògic, sempre i quan es reguli l’accés a segons quines aplicacions, webs i xarxes socials en horari lectiu», conclouen les mateixes fonts.