Espanya continua líder en trasplantaments: l’activitat recupera el ritme d’abans de la pandèmia

El sistema sanitari espanyol té moltes deficiències, com posen de manifest les vagues i protestes de metges que s’estan produint a bona part de les autonomies. Però, en nombre de trasplantaments, Espanya és un país líder i que marca tendències, amb una taxa de 46,3 trasplantaments per milió d’habitants, la més elevada del món i molt per sobre de l’índex dels països de l’entorn (quadruplica el registre alemany i dobla el de Suècia, França o la mitjana de la UE).

El nombre de donacions es va resistir durant la pandèmia, però el 2022 es va «recuperar el camí» de creixement que es registrava fins al març del 2020, amb 5.383 trasplantaments, fet que suposa un augment de l’activitat del 13% i en tots els òrgans, segons ha destacat aquest dijous la ministra de Sanitat, Carolina Darias, i la directora general de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), Beatriz Domíngez-Gil, a la presentació de les dades corresponents a l’any passat. La xifra suposa que cada dia es fan entorn de 15 trasplantaments.

El lideratge espanyol es deu a diversos motius. En primer lloc, a la generositat de la societat, ja que 8 de cada 10 famílies en el difícil tràngol de perdre un ésser estimat van autoritzar el 2022 la donació dels seus òrgans. Però, a més, 350 persones van donar un ronyó en vida i dues persones es van sotmetre a una intervenció quirúrgica per donar ronyons a desconeguts, cosa que va permetre dues cadenes de cinc donacions per cada un, un total de 10 persones beneficiades. És l’efecte multiplicador de vida que implica cada donació.

Perfil del donant

A més, el creixement té lloc quan, progressivament, està canviant el perfil de donant, ja que, amb l’increment de l’esperança de vida, ara la meitat dels donants morts tenen més de 60 anys i el més longeu va ser un mort amb 90 anys i, malgrat l’edat avançada, són trasplantaments amb «resultats excel·lents i amb la possibilitat de fer-ho en persones també d’edat avançada», segons ha explicat la directora de l’ONT.

També està canviant la manera en què moren els donants. Ara hi ha menys accidents de trànsit i morts encefàliques de persones connectada a una uci, el perfil tradicional del donant, de manera que el repte ha sigut aconseguir la donació en asistòlia: quan es produeix una parada cardiorespiratòria i els òrgans deixen de rebre flux sanguini, i per això poden no ser viables per a donacions. Tanmateix, Espanya ha aconseguit ser un dels pocs països del món que fan aquesta tècnica, fins al punt que quatre de cada deu donacions es produeixen ja en pacients amb parada cardiorespiratòria.

Covid i eutanàsia

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Així mateix, a poc a poc s’ha obert la possibilitat de fer donacions de pacients amb covid. Tret del pulmó, l’evidència científica ha revelat que la resta d’òrgans són vàlids. L’any passat es van fer 180 trasplantaments de 84 persones amb PCR positiva. I, la llei d’eutanàsia, que va entrar en vigor l’estiu passat, també ha permès un increment de l’activitat. Un total de 49 persones que van sol·licitar l’ajuda per morir van donar els seus òrgans, que han ajudat 135 pacients.

Per comunitats, Catalunya ha batut el seu propi rècord amb 1.316 trasplantaments, un 26,% més que el 2021, tot i que, tenint en compte el nombre d’habitants, les autonomies amb més taxes són Cantàbria, Navarra i Extremadura. Finalment, un 25% dels trasplantaments van ser amb òrgans de persones d’altres comunitats i un 7% dels pacients van ser trasplantats fora de la seva autonomia, cosa que demostra que la interconnexió del sistema sanitari, que falla en altres nivells, en les donacions funciona.