El Tren de la Història
Montsoriu, història sense intel·ligència artificial
De ben segur que han sentit parlar dels nous webs capaços de crear imatges a partir de les indicacions que se’ls dona gràcies a la intel·ligència artificial (IA). En el món de l’art i de la història ha causat cert enrenou i no només per la discussió sobre si es pot considerar un acte creatiu, com si es tractés d’una pintura o una escultura, sinó també perquè sembla que pugui recrear escenes del passat. Però això és impossible, perquè la IA treballa a partir de les dades actuals que tenim sobre èpoques pretèrites. Vaja, que fins que algú no inventi el DeLorean serà difícil viatjar en el temps.
Ara bé, tampoc són necessàries gaires complicacions tècniques per traslladar-se a altres èpoques. Hi ha alguns llocs que ho aconsegueixen de manera instantània. Un dels més majestuosos de Catalunya és el castell de Montsoriu. Si sol circular per l’AP-7, segurament l’ha vist al passar a prop d’Hostalric, impertèrrit, al turó més alt. Fa sis segles era una fortalesa inexpugnable. Ho ha explicat per al Tren de la Història l’arqueòleg Quim Mateu, que en coneix tots els detalls.
A partir del segle XI els vescomtes de Girona ja van construir la llavor del colós que ara coneixem. L’esplendor va arribar gràcies a l’aliança matrimonial d’aquella família amb els Cabrera, perquè aquest llinatge es va convertir en un dels més poderosos dels segles XIII i XIV. Llavors l’organització territorial i administrativa era molt diferent de l’actual, i la noblesa posseïa i controlava grans extensions. Per exemple, el vescomtat dels Cabrera anava des d’Osona fins a Blanes i sota el seu domini vivien unes 20.000 persones. Cal tenir en compte que en aquells temps Catalunya estava molt menys poblada que ara i que la gent sobrevivia treballant al camp. Al segle XXI la vegetació ha conquerit els voltants del castell, però en aquella època el paisatge era molt diferent i els cultius arribaven a bastanta altura.
Desenllaç tràgic
Tot això passava a l’època de Bernat II de Cabrera, l’home de confiança del rei Pere III ‘el Cerimoniós’. La relació era tan estreta que el monarca li va encomanar l’educació de l’hereu, el príncep Joan. El vescomte va voler que el castell de Montsoriu fos un símbol arquitectònic del seu poder i el va reformar perquè, a més de fortificació, es convertís en un palau senyorial. No el va poder disfrutar gaire perquè va ser víctima d’intrigues palatines i va acabar executat. Per descobrir els detalls del desenllaç tràgic només cal escoltar les explicacions que ens fa Quim Mateu al pòdcast.
A partir d’aquell moment, el castell va anar perdent importància. D’una banda, perquè els Cabrera ja no van ser tan influents i, de l’altra, perquè la manera de fer la guerra va canviar radicalment amb la irrupció de la pólvora. Quan tot es resolia amb espases, arcs, ballestes i catapultes, els murs de Montsoriu eren infranquejables, però poc podien fer al rebre l’impacte d’una bala de canó.
Notícies relacionadesA més, això va coincidir amb l’auge de les ciutats del final de l’edat mitjana perquè el món artesà i del comerç va adquirir més protagonisme. Aquest canvi va ser possible, en part, perquè definitivament els cristians van aconseguir controlar tot el territori. Ara costa imaginar que Catalunya fos una terra de frontera disputada per l’imperi dels francs i els musulmans d’al-Àndalus. Durant segles, els conflictes van ser constants i en aquest context els castells tenien un rol fonamental per assegurar les zones conquerides. Això explica que al nostre país hi hagi al voltant de dues mil fortificacions de tota mena. Ens ho ha explicat l’historiador Jordi Tura, que a més de ser director del Museu Etnològic del Montseny també és l’autor del llibre catàleg ‘L’esplendor dels castells’ (d’accés gratuït al web del Museu d’Arqueologia de Catalunya). Des del nostre present ple de gratacels, costa imaginar l’impacte que causava en la gent de l’edat mitjana contemplar aquells monstres de pedra.
Un dels problemes d’aquestes antigues construccions és que han patit tota mena d’intervencions. De fet, algunes han desaparegut totalment, com podria haver passat amb Montsoriu de no ser per un grup de veïns de la zona que es van organitzar per salvar-lo. Així va néixer Amics del Castell de Montsoriu. Al Tren de la Història hem conversat amb Jordi Goñi, un dels seus fundadors, per conèixer de primera mà com van lluitar per posar en relleu aquest colós medieval. Perquè l’únic patrimoni que se salva és el que s’estima i només s’estima el que es coneix. El dia que pugin a Montsoriu, en quedaran enamorats.
