¿Per què hi ha un ‘boom’ de les classes particulars a Espanya? ¿Està fallant l’escola?

El 47% dels escolars (incloses les etapes d’infantil, primària, ESO i batxillerat) acudeixen, en algun moment del curs, a classes particulars. Una conclusió precipitada fa suposar que l’escola no està oferint prou formació. Lucas Gortazar, investigador d’ESADE, explica que el fet que les famílies vulguin més i millor educació per als fills i filles no es pot traduir en una polèmica negativa sobre l’escola. «Estem altament compromesos amb l’educació dels nostres fills, això és una excel·lent notícia», explica.

L’investigador d’ESADE i especialista en educació i política social assegura que el veritable debat és un altre. «Hauríem de parlar dels currículums, que potser són massa amplis. També s’ha de posar l’accent en la falta de recursos públics o l’absència d’una educació personalitzada. Una altra qüestió a analitzar és l’ansietat que provoca en moltes famílies aprovar la selectivitat. I també el sistema anormal espanyol de la titulació d’ESO, perquè qui no completa aquella etapa es queda completament fora del sistema educatiu sense tenir alternatives», explica.

El filòsof i pedagog Gregorio Luri, autor de ‘La escuela no es un parque de atracciones’, opina que molts pares estan convençuts que l’escola està fallant i per això busquen fora el que no troben dins.

Si bé l’assistència a classes particulars és un denominador comú tant entre l’alumnat de la xarxa pública com de la concertada (46,5% els primers i 50% els segons), l’objectiu d’aquesta formació és diferent en funció de la renda de la família. A les llars de més ingressos, el que es busca és oferir als fills i filles avantatges competitius per tenir èxit laboral i econòmic en el futur. A les llars més modestes, l’afany dels pares al contractar acadèmies o professors privats és que els fills i filles no es quedin enrere i no repeteixin curs. El seu objectiu no és tant triomfar i destacar sinó «recuperar i posar remei». Davant aquest panorama, Mari Carmen Morillas, vicepresidenta de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares de l’Alumnat (Ceapa) i presidenta de l’associació Giner de los Ríos insisteix que «l’èxit educatiu no pot dependre de la butxaca de les famílies». Morillas, que va acudir a una trobada ‘online’ organitzada per ESADE, va insistir a les administracions perquè augmentin la seva inversió perquè l’escola tingui classes gratuïtes de reforç i les famílies no necessitin invertir uns diners extres. Aquestes classes, de fet, existeixen però són minoritàries ja que, segons l’estudi d’ESADE, només un 3,5% dels alumnes hi acudeixen (bàsicament, els fills de famílies amb renda més baixa).

María Truñó, comissionada d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, considera que l’informe d’EsadeEcPol llança un missatge d’alerta pel poder econòmic que té ja aquesta ‘educació a l’ombra’ i assegura que les administracions han de moure fitxa. «S’està minant la base del sistema educatiu, les famílies busquen fora el que no troben als centres. Les administracions han de lluitar contra la segregació i apostar per la voluntat igualadora», explica. L’experta, que també va acudir a la trobada organitzada per ESADE, posa com a exemple les Tardes Educatives, posades en marxa des de l’Ajuntament de Barcelona perquè els escolars de sis a 16 anys disfrutin de dues tardes a la setmana d’activitats diverses, que van des dels esports al reforç escolar, els idiomes i les arts. «Són activitats on hi ha barreja social i cultural, i de preu assequible gràcies a les beques», destaca. Amb l’objectiu d’atraure aquestes famílies a aquesta educació extra, la responsable municipal remarcava la necessitat que hi hagi «figures col·lectores», com ara tècnics de barri, mestres, tutors i educadors socials.

Cortazar no és partidari de prohibir l’‘educació a l’ombra’. «No és cap solució», conclou. El que sí que s’ha de fer és donar-li una dimensió més transparent perquè el mercat aflori i, d’aquesta manera, es pugui no només practicar la vigilància fiscal sinósalvaguardar-ne la qualitat. Juan Manuel Moreno, catedràtic de la UNED i coautor de l’estudi d’ESADE, posa l’accent en el fet que el 46% de la despesa que les famílies dediquen a les classes particulars correspon als idiomes. No està detallat, però és de suposar que l’anglès acapara la demanda. «S’hauria d’analitzar com es dona l’anglès a les escoles», diu Moreno. El professor Luri s’hi mostra d’acord i assegura que si un pare vol que el seu fill domini per complet l’idioma estranger el porta a una acadèmia privada o contracta un docent.