Renunciar a la indemnització per ser creguda: el «fracàs social» després del gest de la víctima d’Alves

«Hi ha de renunciar per ser creguda i sentir-se legitimada. No hauria de ser així», remarca la psicòloga social Gemma Altell, que considera que aquesta renúncia posa en relleu el fet que com a societat encara fem una distinció entre el que considerem una ‘víctima pura’, com podria ser una mare de família o una dona no sexualitzada, i una que no compleix aquest estereotip mental. «Ens costa entendre que pots ser violada independentment d’estereotips de dona. La violència sexual ho és independentment de si la víctima ha flirtejat, de si ha begut o de si es dedica a la prostitució. Cap circumstància la fa menys víctima. No depèn del tipus de dona, sinó del delicte perpetrat», exposa.

Per a Altell, és una «perversitat» el fet que com a societat es miri «millor» la víctima que renuncia al seu dret a ser indemnitzada. «Argumentant com una cosa positiva que ha renunciat a la seva indemnització, estem reforçant aquesta idea que la víctima pura és l’única que té legitimitat», apunta.

En la mateixa línia, la psicòloga especialitzada en violències Alba Alfageme considera que aquesta renúncia i les valoracions donant a la víctima credibilitat per això són un reflex «del problema que tenim com a societat». «És lamentable que per obtenir credibilitat hagi de renunciar als seus drets». «Molta gent utilitza com a argument el fet que ‘si hi renuncia, serà veritat’. I això és una trampa. Perquè, ¿què passa amb les que no volen renunciar a aquest dret? De veritat tenim tant descrèdit les dones?», planteja.

També l’advocada Julia Humet opina que el gest de renunciar a la indemnització, una decisió totalment personal, és «un fracàs a nivell social», un símptoma del judici a què la societat sotmet la víctima. «Primer es jutja a veure si és prou pura, amb preguntes com què feia allà de nit, o per què va entrar al bany. Després plantegen que busca diners. Que se l’hagi empès a renunciar al seu dret a ser reparada és un símptoma d’aquest judici», remarca.

En la mateixa línia, l’advocada Paula Narbona considera «clar» que la jove ha renunciat a la indemnització perquè se la creguin, una cosa que qualifica de «molt greu». «No hi ha motiu per renunciar perquè arran d’aquests fets hi haurà lesions psicològiques segur, i això són anys de teràpia i probablement medicació. És surrealista que hagi hagut de renunciar per evitar-se el judici públic sobre si denuncia per treure diners».

Narbona explica que és impossible ara mateix xifrar la quantia d’aquesta hipotètica indemnització perquè s’haurien d’analitzar les lesions físiques o psicològiques, així com el preu del tractament que pogués necessitar. Sí que apunta un element: «Si al final del procés resulta que els danys són més greus del que inicialment semblava, la dona podria tornar a demanar la indemnització segons l’article 112 de la llei d’enjudiciament criminal».

Notícies relacionades

Dani Alves ingressa en un mòdul de la presó per a agressors sexuals

Les càmeres acorralen Alves: la tancada del jugador i la víctima al lavabo de la discoteca va durar uns 15 minuts

La fiscal especialitzada en violència de gènere Susana Gisbert qualifica de «molt trist» que la credibilitat de la dona estigui «qüestionada fins a aquest punt». I recorda que una indemnització «no és un regal», «és una responsabilitat civil derivada d’un delicte que repara un mal moral o físic o psicològic».

Per a Miguel Lorente, metge forense expert en violència de gènere, el qüestionar sempre el testimoni de la dona forma part de la «construcció androcèntrica» de la societat. I apressa a plantejar-nos com a col·lectiu el fet que «algú hagi d’adoptar una actitud ‘heroica’ perquè la societat entengui que cal evitar tota violència sexual i que la resposta cap a la víctima ha de ser empàtica».