Fentanil: Una arma de destrucció massiva als EUA

Amb la Xina com a proveïdor principal de materials i precursors necessaris per a la seva fàcil fabricació, i els càrtels mexicans de Sinaloa i Jalisco Nueva Generación com a principals motors de producció i distribució, els opioides sintètics primer van començar a arrasar a l’est dels EUA, inicialment per adulterar o substituir l’heroïna, però després es van expandir també al sud i l’oest. Serpentejant al voltant de mesures imposades als EUA, la Xina i Mèxic per mirar de contenir la crisi, el tràfic i la producció han anat variant i han aconseguit que ara els opioides sintètics intoxiquin tot el país, ja sigui per si sols, venuts sota aparença d’heroïna o com a medicaments de recepta, una de les tendències que més preocupen per com està allargant els fatals tentacles de l’addicció i les morts accidentals entre els joves.

On més ha crescut el devastador abast dels opioides sintètics recentment ha sigut a la remota Alaska, on fan estralls entre la població nativa. Però el fentanil, 100 vegades més potent que els opioides naturals i 50 vegades més letal que l’heroïna, així com els seus anàlegs, impacten tot els EUA, de les grans ciutats a comunitats rurals. Segons explicava a l’estiu en un testimoni davant el Congrés Julio Christopher Jones, un dels especialistes dels Centres de Control i Prevenció de Malalties, els opiacis sintètics són responsables d’una crisi que «s’experimenta a tota la nació i transcendeix factors socioeconòmics, demogràfics, afiliació política i religiosa i geografia».

Tot i que les autoritats fa uns anys que estan bolcades en el combat del seu tràfic, declarat pel president Joe Biden al desembre com una «emergència nacional», el fentanil i els seus succedanis es mostren imparables. El seu baix cost de producció ha empès altres drogues fora del mercat. I les confiscacions d’opioides sintètics s’han triplicat als EUA des del 2018, mentre les d’heroïna queien a la meitat en aquell mateix període. Només entre maig i setembre d’aquest any la DEA ha tret del mercat més de 10 milions de pastilles i prop de 450 quilos de fentanil en pols. Però aquests esforços són una gota en aquest oceà turbulent.

«Cada droga, un joc de ruleta russa»

Un dels problemes principals és que aquestes drogues letals, tan barates de produir per als fabricants, s’estan barrejant amb altres estupefaents, incloent-hi estimulants com la cocaïna i les amfetamines. S’està detectant fins i tot en la marihuana. I això crea una preocupació addicional sobre l’exposició no intencionada i eleva exponencialment el risc de sobredosis.

«Cada droga que prens ara és un joc de ruleta russa», li explicava a ‘The Guardian’ l’autor especialitzat Sam Quinones. Mentrestant, Kelly Dougherty, la número dos del Departament de Salut de Vermont, alertava que «simplement has d’assumir que és a tot arreu».

Joves i xarxes

Especialment preocupant per a les autoritats nord-americanes és que s’ha disparat també des de fa uns anys la distribució de fentanil i anàlegs en forma de pastilles que simulen ser Xanax, OxyContin o Adderall, l’ús dels quals s’estén entre els joves de menys de 24 anys, entre els quals les morts accidentals pels opioides sintètics es van doblar el 2020 i van créixer un 20% l’any passat.

Segons un informe de la DEA del 2021 més del 40% de les píndoles que es mouen en el mercat negre contenen dosis letals de fentanil, cosa que les converteix segons un dels responsables de l’agència en un «llop amb pell de xai». I el que fa uns anys s’havia d’aconseguir en la internet profunda ara és a cop d’uns clics. Adolescents i joves aconsegueixen fàcilment pastilles en xarxes socials com Instagram o Snapchat, que estan sota el punt de mira per no lluitar amb prou contundència contra l’ús que fan dels seus serveis els traficants ni contra el fenomen d’amplificació que faciliten els seus propis logaritmes.

Arma de destrucció massiva

Notícies relacionades

Sanitat posa el focus sobre els opioides

La venda de medicaments antidepressius es multiplica per la pandèmia emocional

El que el doctor Daniel Ciccarone, especialista en medicina de tractament d’addiccions a la Universitat de Califòrnia a San Francisco, ha qualificat com «un problema molt més greu del que veiem, un volcà enterrat», ja ha fet una visible i destructiva erupció. I la situació és tan crítica que els fiscals generals de 18 estats, tant demòcrates com republicans, han demanat a l’Administració de Biden que classifiqui el fentanil i els seus anàlegs com una arma de destrucció massiva. És la mateixa denominació que es va fer servir a l’informe d’una comissió governamental dedicada des del 2020 a combatre el tràfic dels opioides sintètics, que va assegurar que l’espiral de morts provocada per aquestes drogues amenaça «la seguretat nacional i el benestar econòmic» dels EUA.

A més de la declaració d’emergència nacional per combatre el tràfic, l’Administració del demòcrata, on per primera vegada hi ha un metge al capdavant de l’Oficina de Política Nacional de Control Drogues (Rahul Gupta), és també la primera que ha adaptat l’estratègia de «reducció de danys» per mirar d’abordar la crisi d’addicció. S’ha reforçat, per exemple, l’impuls a la distribució de naloxona, el medicament capaç de revertir sobredosis d’opioides, així com la de kits de proves de fentanil, fàcils de trobar ara per exemple en bars, que permeten als usuaris comprovar si els seus estupefaents estan contaminats amb l’opioide sintètic. Aquestes proves, no obstant, continuen sent il·legals en 20 estats, on se les considera «parafernàlia» de drogues. I l’enfocament de l’Administració no està exempt de crítics, que consideren que aquesta estratègia de reducció de danys incentiva el consum.