Brussel·les obre procediment d’infracció contra Espanya per les emissions d’amoníac

A més d’Espanya, la Comissió Europea també ha enviat carta a Bulgària, Dinamarca, Irlanda, Xipre, Hongria, Lituània, Luxemburg, Hongria, Àustria, Polònia, Portugal, Romania i Suècia. A tots aquests els apressa a respectar els compromisos assumits el desembre del 2016 en el marc de la normativa sobre sostres nacionals d’emissió o directiva TNE. Aquesta normativa estableix compromisos nacionals de reducció d’emissions de diversos contaminants –diòxid de sofre, òxid de nitrogen, compostos orgànics volàtils, amoníac, partícules (pols fina) i metà– a què cada Estat membre ha d’arribar cada any entre el 2020 i el 2029, i reduccions més ambicioses a partir del 2030. 

La normativa obliga els Vint-i-set a establir programes nacionals de control de la contaminació atmosfèrica en els quals indiquin com es compliran els compromisos de reducció. Segons ha explicat la Comissió en un comunicat, l’Executiu comunitari ha analitzat els inventaris nacionals presentats pels estats membres el 2022, que tenen en compte les emissions del 2020. La seva conclusió és que els 14 països als quals ha anunciat carta d’emplaçament «no han complert els seus compromisos» en relació amb un o alguns dels contaminants contemplats en la directiva. 

Agricultura i ramaderia industrial

Notícies relacionades

La UE tanca un acord per prohibir els cotxes dièsel i de gasolina el 2035

Un de cada tres menors catalans pateixen sobrepès o obesitat

A més, ja que les mesures establertes en el programa nacional de control de la contaminació atmosfèrica de la majoria d’aquests estats membres no garanteixen el compliment del compromís de reducció d’emissions d’un o diversos contaminants, Brussel·les entén que les mesures «no són suficients per limitar les emissions antropogèniques» tal com exigeix la normativa. El principal problema, segons precisen els serveis de medi ambient de la Comissió, es refereix a l’amoníac, procedent del sector agrícola i de la ramaderia industrial i que és el contaminant en relació amb el qual la majoria d’aquests estats membres no compleixen les seves obligacions. Segons han confirmat fonts de la Comissió, es tracta també del contaminant pel qual han enviat carta a Espanya.

Els països qüestionats per la seva política contra la contaminació tenen ara dos mesos de termini per respondre a Brussel·les i reparar els problemes identificats. Si la Comissió entén que el resultat no és satisfactori, podria sumar un punt negatiu més en el procediment sancionador amb un ultimàtum a les autoritats espanyoles, que si no el satisfan tampoc podria acabar en denúncia davant el Tribunal de Justícia de la UE. La lluita contra la contaminació és una de les grans prioritats de la política mediambiental europea, que a finals d’octubre va proposar nova legislació per aconseguir un aire més net per al 2030 i contaminació zero per al 2050.