Repte mediambiental

El canvi climàtic desferma els fongs als boscos catalans

Sequera i calamarsa desencadenen brots que arrasen els pins de les comarques centrals de Catalunya

Lluís Brotons / Proyecto Alerta Forestal del CREAF

Un incendi sense foc està arrasant les pinedes del cor de Catalunya. A les comarques centrals de la comunitat, àmplies extensions de pins llueixen marrons, com si s’haguessin cremat. La realitat és que no s’han cremat en cap moment. La seva mort és l’última baula d’una cadena d’esdeveniments que es remunta al canvi climàtic. La sequera de l’any passat va debilitar els arbres. La calamarsa de rècord de l’estiu i de la tardor els va ferir. En aquesta situació d’estrès, un fong que solen mantenir a ratlla (la Diplodia sapinea) va veure la seva oportunitat per sotmetre’ls.

El cas català no és aïllat. La Diplodia, fong amant de la calor, s’ha detectat en l’última dècada a latituds inaudites, fins i tot damunt del cercle polar àrtic. La seva història revela una de les rutes menys conegudes per les quals el canvi climàtic pot canviar el paisatge: el descontrol dels fongs.

«La Diplodia és un fong que viu latent a les pinedes. Espera una situació d’estrès de l’arbre. Llavors s’activa, ataca els brots i afecta la copa», explica Jonàs Oliva, investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i de la Universitat de Lleida, que ha publicat diversos estudis sobre el fong.

La Diplodia és present en un 40% dels boscos de pi de Catalunya, sense generar malaltia. Però les calamarsades les poden desencadenar, i quan això passa la mortalitat dels arbres ronda el 100%.

Després d’un atac, l’espècie amb més probabilitat de morir és el pi silvestre. «Tens un fong que, per culpa dels hiverns més càlids, pot arribar a més altitud, o sigui precisament on tenim boscos de pi silvestre, que són l’espècie més vulnerable», explica Oliva.

El 2013, quan vivia a Suècia, Oliva va notar al sortir d’una sauna una pinya amb una afectació que li resultava familiar. Aquesta va ser la primera observació de Diplodia al país nòrdic. Tres anys després, el fong va causar a Suècia escenes semblants a les que passen a Catalunya. Després es va detectar també a Estònia i Finlàndia.

Amenaça per als avets

Oliva ha investigat també un altre fong que s’aprofita de la sequera, l’Heterobasidion annosum, que és present en el 40% de les avetoses del Pirineu i és responsable del 15% de la mortalitat de l’avet. Aquest patogen descompon l’interior del tronc i de les arrels.

En condicions normals, qualsevol arbre pot tenir parts de la seva arrel o tronc podrits, en un estat d’equilibri amb el fong. Però en condicions de sequera, la planta té menys accés a l’aigua i genera menys energia per fotosíntesi. Això dona un avantatge al patogen. Controlar la sequera requereix part de l’energia habitualment utilitzada per controlar el fong. Normalment, els arbres prioritzen el primer i descuiden la seva defensa.

«La sequera transforma una malaltia crònica en una de mortal», resumeix Oliva. «En un context de canvi climàtic hi haurà més calor i menys aigua. Això augmentarà l’estrès i és previsible una acumulació de patògens i que arribin a més altitud», afegeix. Els boscos del Pirineu són especialment vulnerables tant a les sequeres com a l’arribada de nous patògens, perquè no hi estan acostumats.

Abandonament de la gestió del bosc

La Societat de Microbiologia, amb seu al Regne Unit, ha constatat que en els últims anys s’ha produït un augment de fongs patògens emergents relacionat amb el canvi climàtic. «A això, s’hi sumen altres factors, com l’entrada de patògens exòtics i l’abandonament de la gestió dels boscos», afirma María Paz Martín Estéban, micòloga del Reial Jardí Botànic, a Madrid. Per exemple, la baixa diversitat genètica de la Diplodia suggereix que podria tenir un origen exòtic i una introducció recent.

«Certs fongs de les plantes normalment no són agressius. Al contrari, les ajuden a estar alerta per defensar-se d’altres patògens i fan la funció d’eliminar els individus més dèbils. No obstant, a mesura que les plantes es troben en zones que ja no són ideals per a elles, tota la població es converteix en feble. I es passa a una afectació molt més elevada, fins i tot pitjor que els efectes directes del canvi climàtic», explica Matteo Garbelotto, investigadors en fongs de la Universitat de Berkeley.

Els remeis

Notícies relacionades

Tot i que existís una vacuna contra aquestes plagues, inocular els boscos arbre per arbre seria impensable. La primera recomanació dels experts consultats és prevenir la introducció de fongs exòtics. «Els estem movent arreu amb el comerç. Hi ha fongs que salten de plantes agrícoles a forestals. Cal prestar molta més atenció al moviment de plantes», afirma Garbelotto.

«També cal afavorir la diversitat per mitjà de la silvicultura. Per exemple, on hi hagi avetoses infectades, que es promocionin altres espècies no susceptibles», assenyala Oliva. Garbelotto apunta projectes de migració assistida de plantes. Per exemple, després d’un incendi, en lloc de plantar arbres nadius com semblaria obvi, es podrien utilitzar variants més meridionals, que estan més adaptades a la calor.