Catalunya i Madrid, les comunitats amb més assegurances privades de salut

Un de cada tres catalans té mútua

El 38% de la població madrilenya i el 33% de la catalana opten per una assegurança privada, enfront del 24% de la mitjana estatal. En xifres absolutes, tant Madrid com Catalunya superen els dos milions i mig d’afiliats. 

Aquests 5 milions, combinats, conformen gairebé la meitat dels 11,5 milions d’afiliats de l’Estat que tenen accés a anar a metges de capçalera, a l’especialista o sotmetre’s a intervencions en centres privats. Tanmateix, aquestes xifres no inclouen els subsidis de què disposen molts treballadors autònoms que cobreixen els dies en què estan de baixa, segons indica la patronal a Verificat. 

A la Comunitat de Madrid i Catalunya les segueixen les illes Balears, l’Aragó i el País Basc, que se situen a la franja entre el 20% i el 30% d’assegurats. La llista la tanquen Navarra, Cantàbria i Múrcia, amb percentatges que oscil·len entre el 10% i 15% d’afiliats a la privada.

Augment generalitzat d’assegurances privades de salut

Totes les comunitats autònomes han registrat un augment en el nombre d’afiliats en mútues privades entre el 2015 i el 2021. De mitjana, la pujada ha sigut del 25%, i ha passat dels 9,2 als 11,5 milions de persones. 

L’increment més destacat és el de Cantàbria, que ha més que duplicat les assegurances privades: de 34.000 a 75.000 afiliats. A més, l’any 2021, postpandèmia, va ser quan hi va haver l’augment més important. A Catalunya, les mútues han guanyat uns 420.000 clients en 6 anys, un augment del 20%. 

Una part dels assegurats privats són funcionaris. De fet, dels 11 milions i mig de persones que tenen una assegurança, aproximadament el 17% són treballadors públics. Aquests poden triar ser atesos per la sanitat pública o per la sanitat privada a través de mútues que estan finançades amb fons públics, però el 75% està adscrit a aquesta segona opció, segons va detallar el Govern en una resposta parlamentària l’octubre del 2021.  

La Mutualitat General de Funcionaris Civils de l’Estat (Muface) és la mútua que atén més funcionaris, 1.499.451. L’Institut Social de les Forces Armades (ISFAS) dona servei a 572.583 militars i la Mutualitat General de la Judicatura (Mugeju) assisteix 92.654 treballadors del sistema judicial.

La majoria d’espanyols prefereix la pública

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Una altra hipòtesi de l’augment d’afiliats a mútues privades pot ser la insatisfacció amb el sistema públic. De mitjana la sanitat pública aprova, però hi ha algunes diferències entre comunitats autònomes. Els càntabres són els que millor puntuen el sistema públic, amb un 6,8 en una escala de l’1 al 10, mentre que els andalusos són els que pitjor nota li posen, un 5,9, segons el baròmetre sanitari del 2022 publicat pel Ministeri de Sanitat. La mitjana espanyola se situa en 6,26 i la de Catalunya just per sobre, amb un 6,3. 

La majoria d’espanyols trien acudir al sistema de sanitat públic abans que al privat per a qualsevol servei sanitari, segons també mostra el baròmetre, tot i que hi ha diferències. Per a les consultes a especialistes és quan la gent es mostra més predisposada a acudir a centres privats (el 39,4%), mentre que per als ingressos a l’hospital i per a urgències hi ha menys persones que trien l’opció de pagament, el 20,8 i el 25,2% respectivament.