La ciència discrepa sobre la frenada del nucli de la Terra

Tampoc hi ha consens sobre altres hipòtesis que conté l’article, com que la rotació del nucli oscil·laria cada 70 anys. La vinculació del fenomen amb el clima que es proposa a l’estudi diversos experts també la qualifiquen com altament especulativa. 

¿Què és el nucli intern de la Terra?

La Terra no és una bola homogènia, sinó una espècie d’ou rodó, amb closca (l’escorça), albumen (mantell) i rovell (el nucli). Això se sap gràcies a les ones sísmiques produïdes per un terratrèmol. Aquestes ones poden mesurar tant en observatoris pròxims com en altres a l’altre costat de la Terra. Les ones arriben diferents als dos llocs perquè les segones s’han deformat al creuar aquestes estructures internes.

El nucli està compost, al seu torn, de dues parts: l’intern, una bola dura de ferro i níquel, i l’extern, una espessa capa de metalls líquids. El moviment dels metalls del nucli extern és la causa que la Terra tingui un camp magnètic (que fa funcionar les brúixoles i ens protegeix de les radiacions còsmiques). Aquesta capa líquida desacobla la rotació de la part externa de la Terra de la del seu nucli intern, així que en principi podria rotar a una velocitat lleugerament diferent.

¿Quins canvis s’han observat?

En l’últim estudi, els autors van aprofitar que en alguns llocs del món es produeixen terratrèmols repetitius. La mateixa falla geològica descarrega diverses vegades de la mateixa manera i genera la mateixa ona sísmica. 

A les estacions pròximes, aquests sismes deixen sempre el mateix senyal. A les que es troben a l’altra punta de la Terra deixen un senyal deformat pel passatge a través del nucli. Però els investigadors van notar que aquesta deformació no és sempre la mateixa, sinó que ha anat canviant amb el temps. És a dir, alguna cosa deu estar canviant al nucli al llarg dels anys. 

¿Frenada i oscil·lació?

Els primers indicis d’aquests canvis es van trobar a mitjans dels anys 90. Llavors es va plantejar la hipòtesi que la rotació del nucli s’estava accelerant respecte a la dels mantells (superrotació). Les ones canviaven la seva deformació al rebotar a la superfície en acceleració del nucli intern o al creuar estructures diferents al seu interior. 

Altres estudis es van basar en dades més antigues i s’observa que en dècades anteriors s’havia produït el fenomen oposat (subrotació). O sigui, el nucli intern girava més lent que la resta de la Terra. 

L’article més recent inclou dades que es remunten als anys 60. A l’analitzar-los, s’arriba a la conclusió que hi ha una espècie de balanceig. Primer el nucli es devia alentir; després, a partir dels anys 70, devia tornar a accelerar i ara fa una dècada que es pot haver alentit una altra vegada. Una oscil·lació completa duraria 70 anys. 

¿Què explicaria l’oscil·lació? 

Yi Yang, investigador de la Universitat de Pequín i coautor del treball, apunta a dues causes. Primer: el moviment de nucli extern canvia en el temps i amb ell canvia el camp magnètic de la Terra (per exemple, en l’actualitat el pol Nord magnètic s’està desplaçant del Canadà cap a Sibèria). Aquest camp magnètic canviant exerceix una força sobre la bola de metall del nucli intern i altera potencialment la seva rotació. 

Segon: el moviment dels mantells també canvia (per exemple, s’alenteix per efecte de les marees i allarga subtilment la durada del dia). Això exerciria una força gravitacional al nucli intern i també afectaria la seva rotació. 

D’altra banda, els canvis en el moviment del nucli tindrien, al seu torn, efectes magnètics i gravitacionals. «En la nostra perspectiva, hi ha una vinculació dinàmica entre les capes de la Terra. Hi ha una ressonància entre elles que produeix l’oscil·lació», explica Yang.

¿O més aviat deformació?

«La realitat és que hi ha quatre o cinc teories en circulació sobre el que està passant», afirma John Vidale, investigador de la Universitat de Califòrnia del Sud expert en la mateixa qüestió. «Hi ha dos debats: si la rotació del nucli està canviant o no i, si ho està fent, amb quin patró», comenta.

«La principal teoria alternativa és que la superfície del nucli intern es podria estar modificant: fonent-se, creixent en certes parts, etcètera», explica Jordi Díaz, del centre Geociències Barcelona (Geo3Bcn-CSIC). Els canvis en les ones sísmiques s’explicarien amb el rebot en aquestes estructures canviants, no amb un suposat canvi en la rotació. 

Si, per contra, el nucli intern estigués realment modificant la seva rotació, s’ha proposat que oscil·li amb un període més curt (de sis anys) o que ho faci de manera irregular, explica Vidale. Encara falta tenir molta més quantitat de terratrèmols idèntics per dirimir entre les diverses deduccions», afirma Daniel García-Castellanos, investigador de Geo3Bcn.

¿Aquests canvis tenen algun efecte?

Els autors de l’article aventuren que l’oscil·lació del nucli podria afectar altres variables planetàries canviants, com la durada del dia, el moviment del camp magnètic terrestre i fins i tot la temperatura i el nivell del mar. Aquestes hipòtesis desperten escepticisme entre altres experts. «En tot cas, estaríem parlant d’efectes molt subtils que no ens afectarien ni avui ni demà», afirma Díaz.

Notícies relacionades

La rotació del nucli intern de la Terra ha parat, segons els científics

80 anys d’història de l’electricitat

On sorgeix més suspicàcia és la vinculació amb el clima. Els autors aventuren que el moviment del nucli podria produir deformacions superficials que afectessin el nivell del mar. Canvis en el camp magnètic també podrien afectar el clima.

«És una hipòtesi molt especulativa. Mai he escoltat cap científic atmosfèric parlar d’això. Em sorprèn que l’editor hagi deixat publicar aquesta part», afirma Vidale. «Els autors no comenten l’amplitud d’aquestes oscil·lacions climàtiques. Si són petites, serien menyspreables respecte a l’efecte de les emissions», conclou García-Castellanos.