«Infància (des)protegida», el documental que apressa a actuar contra l’abús infantil

El Centre Cívic d’Urgell ha acollit aquest dilluns la presentació del docuweb «Infància (des)protegida», una investigació que critica l’actual llei de protecció a la infància i a l’adolescència i que adverteix del seu incompliment a causa de la «saturació» dels serveis d’assistència, amb llista d’espera de diversos mesos, «precarització laboral» d’aquells que atenen els nens i «sentències adultocèntriques» que posen en risc els menors, entre d’altres.

El reportatge, realitzat per Karma Peiró, Rocío Minvielle, Francina Cortés i Xaquín Veira, s’acosta a la xacra del maltractament infantil a través de les vivències de tres víctimes d’abús sexual i físic a Catalunya, que expliquen de primera mà el desemparament i la desprotecció que senten. Tres casos que són extrapolables al viscut per milers de menors. «Això és només la punta de l’iceberg, la majoria de casos no es denuncien», ha advertit Peiró, que ha remarcat que «queda molta feina per fer».

Els noms que s’han utilitzat –ja que els testimonis són anònims– són els de Marc, Lola i Alba. El Marc explica com el seu pare va intentar matar la seva mare i com a això els va obligar a canviar-se d’escola i de ciutat. La Lola explica, en la seva història, que als 6 anys va haver de traslladar-se a un centre d’acollida amb el seu germà petit. L’Alba, per la seva banda, relata com va haver de portar la seva filla a l’hospital ja que la seva parella estava abusant sexualment d’ella.

«La decisió de fer un docuweb és per fer-lo més accessible a tothom, que sigui obert i de fàcil accés» ha assenyalat Karma Peiró, membre de l’equip d’investigació i de confecció del reportatge, guardonat amb el premi periodístic Montserrat Roig, atorgat per l’Ajuntament de Barcelona.

Per il·lustrar la realitat dels casos i del patiment de les víctimes, l’acte ha comptat amb la presència d’Alejandro Palomas, que de nen va patir abusos s l’escola La Salle de Premià de Mar. Autor del llibre «'Esto no se dice», explica que aquests fets el van marcar: «Visc la meva vida desconstruint-me per guarir», ha admès.

Palomas ha assegurat que no hi ha «voluntat política» per apaivagar el problema i ha lamentat que la ràtio de nens abusats (1 de cada 5) sigui avui dia el mateix que als anys 80. «Ningú ha decidit fer una anàlisi institucional seriosa», ha assenyalat abans d’implorar a les autoritats a impulsar campanyes perquè els menors que pateixin abusos s’atreveixin a parlar i a denunciar-ho. «El protocol és el silenci. Els nens i nenes creuen que són únics en el seu patiment i no diuen res perquè els fa vergonya», ha apuntat l’escriptor.

Notícies relacionades

El pederasta reincident de Sant Vicenç de Castellet, en llibertat sense vigilància després de complir condemna

Declaren tres víctimes d’abusos d’un professor de Valls

Després del visionament del documental, ha tingut lloc una taula rodona en què han participat Laia Rosich, (directora general per a l’erradicació de la violència masclista de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes), Joan Ramón Riera (regidor d’Infància de l’Ajuntament de Barcelona), la jutge Lucía Avilés (magistrada) i l’educadora Sílvia Viladrich.

Tots quatre han debatut possibles vies de millora en l’assistència a les víctimes. «Hem de trencar amb el prejudici que els nens menteixen o poden estar manipulats», ha defensat Avilés. També s’ha apuntat la necessitat que el tema es tracti més sovint en els mitjans de comunicació. «Hi ha un silenci social, sembla que sigui un tema secundari» ha opinat Riera.