El Govern català fa una crida per augmentar el nombre de famílies d’acollida

Desgraciadament, no tots els nens i nenes tenen la sort de tenir una mare o pare que es pugui fer càrrec de donar-los un sostre, amor i educació. A Catalunya hi ha més de 700 famílies acollidores i més de 900 nens i adolescents que viuen en famílies d’acollida. A més, uns 2.000 menors viuen amb familiars que no són els seus pares. L’acolliment familiar és una de les formes d’ajuda i protecció als nens i adolescents que es troben en una situació familiar vulnerable, en la qual els seus familiars biològics o d’origen no se’n poden fer càrrec.

La funció de les famílies acollidores és oferir una llar temporal a aquests nens, que, si no fos així, viurien en un centre. El Govern fa una crida a la societat per augmentar el nombre de famílies d’acollida i, d’aquesta manera, oferir als nens i joves un ambient afectiu i educatiu perquè puguin créixer en les millors condicions.

L’acolliment familiar és un gest altruista que proporciona un entorn de seguretat, carinyo, atenció i dedicació a un nen que ho necessita durant un temps determinat, mentre la família biològica resol els problemes que impedeixen ocupar-se’n. Les famílies perceben una prestació per cobrir les despeses que genera l’acollida del nen, en funció de l’edat i les necessitats.

Tipus d’acolliment

Tipus d’acollimentA Catalunya hi ha diferents tipus d’acolliment. D’una banda, hi ha l’acollida d’urgència i diagnòstic. Aquesta acollida permet que el nen visqui amb una família un temps determinat mentre un equip tècnic estudia les circumstàncies que han aconsellat separar-lo de la família d’origen i valora què fer en aquest cas. És un tipus d’acollida dirigida a nens de fins a sis anys. També hi ha l’acollida simple, quan el menor és acollit per una família a fi de tornar al seu entorn familiar abans de dos anys, i l’acolliment permanent, que s’ha d’acordar si es preveu que el desemparament serà definitiu, però l’adopció no és possible o recomanable.

A més, hi ha l’acolliment en unitat convivencial d’acció educativa (UCAE), dirigida a nens i adolescents tutelats amb necessitats educatives especials, malalties cròniques i/o trastorns de conducta, i grups de germans que requereixen una atenció més especialitzada. En aquest cas, la família d’acollida ha de disposar d’una titulació específica, formació i experiència per atendre’ls. I, finalment, hi ha l’acollida de caps de setmana i vacances, un tipus d’acollida dirigida a nens de més de nou anys que estan ingressats a centres residencials i necessiten disfrutar d’un ambient familiar.

Testimonis de les famílies d’acollida

Testimonis de les famílies d’acollidaEls nens i nenes que requereixen una família d’acollida han viscut situacions difícils que, per diferents circumstàncies, els han separat del seu nucli familiar d’origen. «Si pots obrir les portes de casa teva, fes-ho. No podem permetre que hi hagi nens nounats vivint a centres, tot i que estiguin ben atesos», diu l’Anna, que fa acollida d’urgència i diagnòstic juntament amb el Jordi, que afegeix: «l’experiència de l’acollida és una lliçó de vida, sobretot de cara als nostres fills, ja que els permet entendre que no tots els nens i nenes que neixen tenen una família que se’n pugui fer càrrec».

«Hi ha nens i nenes que no han tingut un camí gens fàcil; que han sigut abandonats; que necessiten l’amor, el vincle segur, poder confiar», assenyala l’Àngels, que és mare acollidora de caps de setmana i vacances. Un altre cas és el del Damià i la Victòria, que tenen una filla biològica i també acullen dos menors amb necessitats especials. «No volíem tenir una filla única i l’acollida ens va semblar la millor opció, perquè no era tenir més nens, sinó que era acollir nens que existeixen i que necessiten un pare o una mare», expliquen.

L’Assumpta es fa càrrec d’uns germans amb la seva parella, l’Imma. «Quan ens vam decidir per l’acollida, m’imaginava el que podia significar per a un nen arribar a casa d’uns desconeguts sense cap referència. Pensar en les pors dels primers dies i el que aquest canvi pot suposar per al nen. Que es tinguin mútament ha facilitat les coses».

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La persona o la família que estigui interessada a fer una acollida s’ha de dirigir al l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA), que té representacions territorials a les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Amposta, o bé ha de concertar una cita amb una Institució Col·laboradora d’Integració Familiar (ICIF). Per poder ser família d’acollida s’han de complir una sèrie de requisits, com tenir més de 25 anys i tenir almenys 14 anys més que el nen o adolescent.

En el procés de valoració de l’acollida també es tenen en compte qüestions com l’estabilitat emocional de la família d’acollida, la possibilitat de dedicació, la motivació, una vivenda en condicions adequades o la facilitat per acceptar, en el seu cas, el retorn del nen, entre d’altres. Més informació a la web acolliment.gencat.cat.