Els juristes discrepen sobre reformar la llei del ‘només sí és sí’: 5 claus per entendre la nova polèmica

Rotundament no, perquè cap reforma que perjudiqui un reu es pot aplicar de manera retroactiva: només es poden aplicar els canvis que siguin més beneficiosos, segons la Constitució. Per tant, la modificació només servirà per als delictes que es cometin a futur, quan el retoc legal entri en vigor, una cosa que no serà immediata perquè ni tan sols hi ha un text que uneixi les intencions del PSOE i d’Unides Podem. 

No hi ha acord entre els juristes consultats. Dos d’ells ho veuen innecessari perquè «encara és aviat per saber si la llei té algun efecte pervers», segons interpreta la catedràtica de Dret Penal Patricia Faraldo. I les penes que conté, «si s’apliquen bé, no són inferiors» a les que tenia el Codi Penal anterior, segons la fiscal Susana Gisbert. Segons el seu parer, el problema és que ara s’estan revisant les condemnes automàticament, sense tornar a estudiar els fets en els quals es va produir el delicte. A l’unificar abús i violació, s’ha establert una forquilla més àmplia de penes, per la qual cosa alguns jutges, en aplicació de la llei més beneficiosa per al reu, rebaixen la condemna. Tanmateix, la nova norma inclou un conjunt de nous delictes i agreujants que s’estan aplicant als acusats després de l’entrada en vigor de la llei del ‘només sí és sí’, l’octubre passat, que són més exhaustius i que permeten penes similars o superiors a les anteriors, segons les dues especialistes.

Davant aquesta anàlisi, el professor de Dret Processal a Cunef Universitat, Jesús Zarzalejos, considera «necessari» revisar les penes mínimes, tot i que adverteix que serà «complicat» sense tornar a distingir entre abús i violació. Al seu torn, l’advocada especialitzada en dret de família Altamira Gonzalo veu «imprescindible» modificar la llei i «reposar almenys les mateixes penes», tot i que admet també que existeix una «dificultat» a l’haver unificat els dos delictes; una decisió que comparteix «perquè s’abusa dels objectes, no de les persones i és més correcte parlar d’agressions més o menys greus». «Fer una penalització ajustada a cada conducta requereix aplicar una bona tècnica legislativa, res més», conclou.

Igualtat rebutja la proposta que Justícia ha portat a les negociacions perquè suposa «tornar al model anterior, que exigia un calvari probatori a les dones», a l’introduir una nova distinció entre agressions amb o sense violència (o intimidació). La versió de l’ala socialista és diferent, ja que asseguren que només es faran «ajustos tècnics» sense tocar «ni una coma sobre el consentiment», que és un altre dels eixos de la norma, ja que es considera agressió qualsevol acte sexual no consentit.

Tanmateix, Gisbert comparteix que es corre el perill de «tornar al model anterior» on es donava «molta importància a l’arbitri judicial» i era difícil valorar si havia existit intimidació. La fiscal recorda la primera sentència de ‘La manada’, embrió de la llei del ‘només sí és sí’, que va condemnar els cinc agressors per abús, al considerar no provat que intimidessin la víctima. Al seu torn. Faraldo recorda que hi ha «la dificultat de distingir si existeix superioritat» en la comissió del delicte, per la qual cosa segons la seva opinió és millor que tot acte sense consentiment sigui agressió «perquè es jutja la llibertat sexual, no les possibles lesions», les quals poden apreciar-se a través dels agreujants. També Altamira avisa que «quan no hi ha consentiment, sempre hi ha violència, tot i que no sigui física».

A l’altra banda, Zarzalejos comparteix que es torni a diferenciar entre delictes amb o sense violència «sempre que es tingui com a finalitat millorar la descripció dels delictes, però no per pretendre reduir el dret de defensa ni la independència dels jutges».

Sí, segons Faraldo, perquè amb el model anterior «molts jutges no apreciaven que menors o discapacitades exercissin prou violència per vèncer la resistència de l’adult» i es corre el risc que amb un nou canvi torni a aparèixer aquest problema.

Igualtat s’avé a apujar les penes mínimes i segons Gisbert potser és la «reforma més encertada però el veritable problema no és l’aplicació de la llei a futur, sinó les revisions sobre delictes passats, i això no hi ha reforma legal que ho solucioni». Faraldo discrepa que s’apugin les mínimes perquè els delictes sexuals a Espanya «ja estan molt penats» i es corre el risc que quedin sense càstig fets de menor gravetat com un tocament no consentit casual, com succeïa abans de la llei del ‘només sí és sí’.

Per la seva banda, Zarzalejos avisa que «la pujada de les penes mínimes podria entrar en conflicte amb el principi de proporcionalitat» tot i que com que es tracta de delictes «tan odiosos i nocius, la severitat penal està més que justificada».