La consellera Verge constata que «la generació més sensibilitzada amb el feminisme de la història» viu alhora un repunt masclista

El 25 de novembre, dia contra les violències masclistes, estudiants de batxillerat d’un institut barceloní reconeixien a aquest diari que havien renunciat a parlar de feminisme a classe perquè havien assumit que era impossible. Ja no tenien força ni ganes per gestionar les furibundes reaccions adverses que «el tema» generava entre els seus companys homes, que, el mateix dia, assenyalaven sentir-se «culpabilitzats» per segles de patriarcat. «El feminisme s’ensenya malament; molts ho vivim com un atac», resumien. Pocs mesos més tard, diumenge passat, eren els i les docents els que tornaven a posar el focus en el repunt masclista entre els adolescents. «Avui per a molts adolescents ser masclista és la seva manera de ser antisistema. Han crescut les actituds obertament masclistes a l’aula», denunciava el professor Dani Cortijo. Davant aquesta complexa situació, ¿com reacciona la Conselleria de Feminismes?

«Tenim la generació més sensibilitzada i amb més perspectiva feminista de la història, però, alhora, la contrareacció als avenços feministes fa sentir la seva veu a les aules, com veiem també en altres sectors de la societat. Per això estem reforçant el desplegament de la coeducació, per garantir que sigui un principi transversal en les actuacions de tots els centres educatius», respon a aquest diari la consellera Tània Verge.

«Necessitem una educació feminista per acabar amb els estereotips i desigualtats de gènere, dins i fora de les aules, perquè totes i tots tinguem referents en els continguts curriculars, per erradicar les violències masclistes i la LGTI-fòbia i per promoure relacions afectivosexuales respectuoses, igualitàries i basades en el consentiment», prossegueix la consellera.

Uns objectius en els quals coincideixen moltíssims docents que encara es troben diàriament que no saben com fer-ho i, sobretot, com fer-ho per evitar el temut «efecte rebot» del qual són testimonis diàriament.

Violències sexuals

Notícies relacionades

Instituts pioners en educació feminista canvien d’estratègia per evitar l’‘efecte rebot’ dels nois

Els nois, davant el feminisme: «No s’ensenya bé. Molts el vivim com un atac»

La consellera apunta també la importància d’arribar a la gent jove fora de les aules, un objectiu que intenten complir a través del model d’abordatge de les violències sexuals, que inclou «diferents accions, com la creació de continguts sobre educació sexual als espais audiovisuals infantils i juvenils, la realització de campanyes de sensibilització sobre la cultura del consentiment amb missatges que interpel·lin directament els nois i noies o el suport a entitats de joves perquè creïn continguts que construeixin nous imaginaris a les xarxes socials i contrarrestin els discursos masclistes i negacionistes de la violència cap a les dones».

Discursos molt presents a les xarxes socials consumides pels adolescents, com també va assenyalar aquest diari el passat 25 de novembre en un reportatge d’Elisenda Colell amb un titular que posava els cabells de punta i alertava sobre la gravetat de la situació: «Cal violar-les a totes: aquests són els missatges que els teus fills veuen a internet», un esborronador relat sobre com la misogínia ha trobat en el món digital un espai perfecte per expandir-se i retroalimentar-se. Una situació que es va fer molt present a les llars aquest Nadal amb la viralització del vídeo d’una noia de 16 anys a la discoteca Waka. Un vídeo que moltíssims xavals van compartir i van comentar, reforçant discursos masclistes apuntalats en l’encara molt present cultura de la violació entre els joves malgrat l’evident increment de la sensibilització, sobretot de les joves, que apuntava Verge.