Disminueix la preocupació que tenen nois i noies d’11 a 18 anys per la violència masclista

El masclisme continua preocupant la infància i la joventut espanyola, però menys. Fa només tres anys, la desigualtat de gènere i les violències masclistes generaven molta inquietud entre els preadolescents i els adolescents. El 89% d’ells i elles ho considerava com un dels seus principals motius de desassossec, segons es va plasmar al primer baròmetre d’opinió de la infància i l’adolescència elaborat per l’Unicef (2019-2020). A la segona edició de l’informe (2020-2021), el percentatge es va reduir al 80% i a la quarta (2021-22) ho ha fet al 75,1%.

Elaborat després d’haver entrevistat 9.505 nois i noies d’11 a 18 anys a 208 centres educatius, l’informe del Fons de les Nacions Unides per a la infància –presentat avui a Madrid– té dues lectures. Una de positiva: les violències masclistes no són al voltant d’aquests nois i noies i, com a conseqüència, en redueixen la importància. La lectura negativa és que els menors sembla que no donen rellevància social al masclisme, que continua sent un problema gegant de la societat. Sobretot, tenint en compte l’actual repunt entre els adolescents, un assumpte que genera malestar als instituts, on abunden els nois que es mostren obertament masclistes i on està pujant vertiginosament la falta de respecte a les professores.

El baròmetre de l’Unicef reflecteix que la principal preocupació dels nois i noies d’entre 11 i 18 anys és la pandèmia del coronavirus i les seves conseqüències, un aspecte que ha baixat considerablement respecte a l’anterior informe, ja que s’ha reduït la virulència de la covid-19. La invasió d’Ucraïna per part de l’exèrcit de Putin i l’economia d’Espanya ocupen, en percentatges molt similars, el segon i el tercer lloc a la llista de les preocupacions. Només un de cada deu entrevistats assegura que la situació econòmica i política a Espanya és bona o molt bona.

«Que la irrupció de la guerra a Ucraïna estigui entre les principals preocupacions de la infància i l’adolescència demostra que els nens, les nenes i els adolescents no són aliens a la realitat que els envolta. A mesura que es fan més grans, a més, es constata un augment de les inquietuds per les seves perspectives laborals de futur», explica Francisco José Rivera, autor de l’estudi i professor de la Universitat de Sevilla.

Després del coronavirus, la guerra a les portes d’Europa i l’economia, els següent maldecaps per als nois i noies són el medi ambient i l’educació, seguits per les desigualtats de gènere i el masclisme.

El baròmetre reflecteix que, malgrat que l’economia és una de les principals preocupacions dels preadolescents i els adolescents, l’ocupació i la perspectiva de futur són al lloc número nou. En tot cas, les possibilitats de trobar una feina i la perspectiva de futur preocupen més –lògicament– els que tenen 17 i 18 anys que els que en tenen entre 11 i 16.

Elles cuiden. Ells són policies

Nens, nenes i adolescents estan convençuts, en general, que les feines poden ser exercides tant per homes com per dones. Tanmateix, el 20% de la mostra asseguren que cuidar criatures és una tasca bàsicament femenina, una cosa semblant –tot i que en menys mesura– succeeix amb les tasques de neteja i les d’infermeria. Mentrestant, el 19,6% es mostren partidaris que els policies siguin «només o sobretot» homes i l’11% dels nois (enfront l’1,7% de les noies) consideren que ser empresari és una feina d’homes.

Persisteix també la idea que hi ha actituds vitals més pròpies d’un sexe que d’un altre. Un de cada deu enquestats afirma que ser dominant o líder és una faceta masculina, mentre que expressar carinyo o voler lluir un bon aspecte físic correspon a l’esfera femenina.

Notícies relacionades

Educació sexual: per què és important impartir-la a casa i al col·le

Desembre negre de violència sexual a Catalunya: un cas cada tres dies

La institució en la qual més confien els nois i noies d’11 a 18 anys és la comunitat científica (cosa que té una explicació lògica després de la pandèmia). De fet, la majoria dels participants en el baròmetre consideren que la medicina és la millor professió, seguida de la docència. Després dels científics, les organitzacions no governamentals i els centres educatius són les altres institucions en què més confien els menors. Per contra, el Govern i els partits polítics ocupen les últimes posicions. 

Salut mental

Respecte al benestar emocional, l’informe revela que la satisfacció vital de nens, nenes i adolescents és elevada. Tanmateix, gairebé el 40% dels enquestats manifesten sentir-se sols, el percentatge més alt de les tres edicions del baròmetre, que també deixa clar que el nivell de tristesa augmenta en el cas de les noies, les persones nascudes fora d’Espanya o amb baix nivell adquisitiu.