Una mare soltera amb pobresa energètica: «Vaig restringir la tele a la meva filla perquè no podia pagar la llum»

Maricela Muñoz és una mare soltera de 41 anys. Pluriocupada (treballa al matí de cambrera en un hotel i, a la tarda, cobrint una suplència en una escola), paga 720 euros de lloguer al mes per un baix vell, humit, mal aïllat i sense calefacció a Roquetes, Nou Barris. Ella i la seva filla Daneiry, de vuit anys, pateixen pobresa energètica, que és aquesta situació en la qual les llars no poden permetre’s un ús normal de l’energia o bé la despesa que realitzen amb un ús quotidià és molt superior als seus ingressos.

«S’ha apujat moltíssim la llum. A l’agost i al setembre, sobretot, i vaig haver de restringir molt la televisió a la nena, igual que el mòbil, perquè no podia pagar l’electricitat», relata la Maricela. Gràcies a la intervenció dels serveis socials, ha aconseguit el bo social i, si abans pagava fins a 200 euros d’electricitat cada mes, ara en són «20 o 25». Save the Children denuncia que a Catalunya més de 240.000 nens pateixen pobresa energètica i que, a tot Espanya, només el 16% de les famílies afectades amb nens a càrrec tenen accés al bo social.

«El que més em perjudica és que ho tinc tot elèctric: forn, escalfador... No hi ha res de gas. I l’estenedor també és elèctric perquè sinó a l’hivern no m’eiixuga la roba», explica asseguda a la taula del menjador de casa seva. Perquè la nena no passi fred, ha penjat tovalloles a la finestra de la seva habitació.

Sense tele a l’agost

Mentre la nena és a l’escola, la Maricela explica als periodistes la seva història. La Daneiry, diu, s’adona del que passa, és «molt madura». «Sap que no puc pagar la llum. Al principi s’enfadava molt amb mi, pensava que la castigava. Després ho va entendre», diu la Maricela.

La nena es va quedar sense televisió en plenes vacances d’estiu (a l’agost, quan es va apujar tant la factura), just quan més temps passava a casa. «Al col·le li deien que no podia veure la tele perquè no tinc diners. Al final, s’entretenia jugant amb les seves coses», afegeix la mare.

A casa, la Daneiry ja no passa fred com sí que passava fa dos anys, tot just arribar a aquest pis de Nou Barris. Ara, gràcies al bo social, la mare pot encendre l’estufa. En només dos anys, el lloguer va passar de costar-li 660 euros a 720. «No hi ha pisos més barats ara mateix i la nena no s’acostuma a viure en habitacions. Ja vam estar en una dos mesos i em va baixar les notes i es va retardar moltíssim», lamenta la Maricela.

Gran part de les hores del dia la Daneiry les passa fent activitats extraescolars: anglès, casal, catequesi. Excepte la catequesi, la resta d’activitats estan subvencionades per l’oenagé Save the Children.

22 anys a Barcelona

Notícies relacionades

Les pujades de la llum asfixien els pacients que viuen connectats a una màquina

Magistrades i lletrades qüestionen la sentència

La Maricela va arribar a Barcelona fa 22 anys. Abans va estar uns anys a Madrid. Va néixer a l’Equador. «Vaig arribar indocumentada, vaig treballar en serveis de neteja, en cases... El 2006, vaig aconseguir els papers», explica.

Tot i que relata una vida dura (té un altre fill de 23 anys que viu a Madrid), es queixa poc. O més aviat gens. «Durant la pandèmia ho vaig passar molt malament perquè van tancar els hotels, on treballo. Em busco la vida com puc», conclou.