Save the Children calcula que més de 240.000 nens de Catalunya pateixen pobresa energètica

Uns 241.088 nens de Catalunya estan passant fred a casa, en plena onada hivernal, perquè les seves famílies no disposen de calefacció o no poden fer front a les despeses d’electricitat i gas. L’oenagé Save the Children alerta que un 17,2% dels menors catalans de 18 anys (un 13% a Espanya) viuen en llars que no poden mantenir una temperatura adequada a l’hivern, segons les últimes dades de l’Enquesta de Condicions de Vida.

L’oenagé acaba de publicar l’informe ‘Pobresa energètica en famílies amb fills i filles a càrrec a Espanya’, en el qual, a més, denuncia que el bo social no està arribant a totes les famílies que el necessiten. Segons estima l’entitat, només el 16% de les llars que no poden escalfar casa seva tenen accés a aquesta ajuda que consisteix en un descompte en l’electricitat. A més, gairebé un 17% de famílies espanyoles tenen una despesa desproporcionada en energia i més d’un 10% consumeixen menys energia de la que haurien de consumir per por de no poder pagar-la.

«A diferència de les llars constituïdes només per adults, les famílies amb fills o filles a càrrec afronten més situacions d’endeutament, ja que prioritzen el seu benestar. Mentre que en la despesa desproporcionada destaquen les llars monoparentals, les famílies nombroses tenen un risc major de veure’s en una situació de pobresa energètica amagada, és a dir, infrautilitzen l’energia», recull l’informe de Save the Children.

L’oenagé també adverteix que l’impacte que la pobresa energètica té en la infància i adolescència és «desproporcionat», especialment durant els primers anys de vida, ja que els menors passen més temps a casa que els adults. I afecta especialment en tres àmbits: l’educació, la seguretat i la salut.

Triple impacte

Diverses investigacions apunten que la pobresa energètica pot estar associada a l’absentisme escolar i a un pitjor rendiment a l’escola, al costat de situacions d’estigma i aïllament. Així, un nen que no té cobertes les seves necessitats bàsiques, que té fred o calor, és més nerviós, més inquiet, i això afecta la seva concentració. En conseqüència, això pot impactar en el seu rendiment escolar.

A més, adverteix l’informe de Save the Children, hi ha altres efectes de la precarietat energètica, com la falta de seguretat en algunes vivendes per intentar mantenir la casa mínimament calenta. Incendis i altres accidents poden posar en risc la vida de tota la família a causa de connexions irregulars a la xarxa de subministrament o bé per l’ús de mètodes alternatius per escalfar-se o il·luminar la casa, com les espelmes i els brasers.

I finalment, la pobresa energètica també incideix en la salut física (provoca problemes respiratoris i augmenta les visites a l’hospital) i mental dels menors. «Viure a casa l’estrès financer i l’endeutament pot provocar o agreujar problemes d’estrès i salut mental entre els membres de la família, inclosos els nens, nenes i adolescents», assegura Carmela del Moral, responsable de Polítiques d’Infància de Save the Children.

Mesures efectives

En la seva anàlisi, Save the Children esmenta algunes mesures clau per pal·liar aquest mal, com convertir en permanents les ajudes temporals d’emergència, reformar el bo social perquè aquest s’atorgui automàticament a les famílies que es troben sota el llindar de la pobresa (independentment del tipus de companyia amb la qual hagin contractat el bo social) i que en el llindar d’accés per a les famílies amb fills a càrrec es tingui en compte el cost de vida a cada territori.

L’oenagé també demana crear espais en els quals es tramitin totes les qüestions informatives i de prestació relacionades amb la provisió d’energia. També, amb una visió més a mitjà i llarg termini, apostar per la rehabilitació d’edificis amb un criteri d’equitat i accessibilitat i una perspectiva d’infància (millorant l’eficiència energètica de les cases).

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

L’organització valora molt positivament l’escut social energètic posat en marxa pel Govern, tot i que considera que es pot fer més per aconseguir que les famílies puguin fer front a les onades de fred que estem vivint aquests dies. «Ho hem vist el 2021, amb l’aprovació d’una partida excepcional en els Pressupostos Generals de l’Estat de 202,5 milions d’euros destinada al finançament del bo social tèrmic, cosa que representa un increment de 100 milions respecte a l’exercici anterior. És qüestió de voluntat política», assegura Del Moral.

Finalment, l’oenagé destaca com a cas positiu per fer front a la pobresa energètica la llei 24/2015 a Catalunya, pionera en Europa, per la qual es prohibeixen els talls de subministrament (llum i gas) en les famílies en situació de vulnerabilitat basant-se en uns criteris de renda d’acord amb les despeses d’una família i a les despeses que suposa garantir el benestar dels nens. Aquesta llei va evitar un mínim de 200.000 talls de llum, aigua i gas entre el 2015 i el 2020 a Catalunya.