Viure en un «zoo de vidre» al costat de la Tate Modern

El mirador, actualment tancat, es va inaugurar el 2016 i ofereix una vista panoràmica de Londres de 360 graus, però també ha permès que els visitants puguin observar l’interior d’uns pisos valorats entre 850.000 i 2.8 milions d’euros i fins i tot fer fotos que han sigut penjades a les xarxes socials. El veredicte assenyala que «la constant intrusió visual» a la qual s’enfronten els residents interfereix amb «l’ús ordinari i gaudi» de les seves propietats. «Qualsevol pot imaginar fàcilment l’opressió de viure en aquestes circumstàncies. És com estar en un zoo», ha assenyalat el jutge Andrew Leggatt. «És una decisió històrica», afirma el professor de Dret Privat de la Universitat d’Oxford, Donal Nolan.

Posar o no posar cortines

Quan els acabalats residents van comprar els pisos del Neo Bankside el 2013 sabien que s’ampliaria la Tate Modern i fins i tot van recolzar amb entusiasme aquell projecte, que augmentava el caixet d’un barri en plena transformació. A l’obrir-se la plataforma, però, van comprendre de cop que tenir mig milió de visitants cada any mirant directament als seus menjadors i habitacions a una distància de 34 metres no era precisament excitant.

Així, van denunciar la Tate, però el Tribunal Superior de Londres va rebutjar la demanda. El jutge, Anthony Mann va reconèixer que era un atac a la seva intimitat, però va deixar clar que això no passaria si l’apartament tingués finestres normals i va suggerir que posessin cortines o persianes verticals. En resum, el problema era seu.

Els propietaris van continuar litigant i van tornar a perdre al Tribunal d’Apel·lacions. En un últim intent, el desembre del 2021, van elevar la denúncia al Suprem, la màxima autoritat judicial, que ara ha dictat sentència al seu favor. El jutge Leggatt sosté que demanar als residents que posin cortines «és fer que la víctima es responsabilitzi erròniament d’evitar les conseqüències de les molèsties», que seria com demanar a algú que es posés taps a les orelles per combatre el soroll excessiu.

¿Infinitat de disputes?

La sentència, de la qual prendran nota els constructors, és discutida perquè incrementa el dret de privacitat dels residents i pot donar pas a una infinitat de disputes entre veïns. «Suggereix que la mera habilitat d’altres per mirar a través de les finestres és suficient per eliminar aquesta gent, tancar aquest espai i la regulació urbana circumdant perquè res pugui afectar la teva bombolla pròpia i personal», escriu Oliver Wainwright, el crític d’arquitectura i disseny del diari ‘The Guardian’. «És una sentència que marca un precedent i pot canviar fonamentalment la naturalesa de com es construeixen els carrers i els espais públics», precisa.

Notícies relacionades

80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El jutge Leggatt reconeix que els residents sabien, quan van comprar els apartaments, que es construiria aquesta gran terrassa, però no van ser-ne conscients de les conseqüències. El magistrat puntualitza que el cas de la Tate constitueix «una situació particular molt excepcional de l’ús del terra» i dona a entendre que el veredicte no implica que altres propietaris puguin presentar demandes similars perquè els veïns arriben a veure l’interior de les seves vivendes.

Pendent de solució

La resolució no inclou cap indicació de com es resoldrà el contenciós, que ara torna al Tribunal Superior de Londres, on va començar el litigi. Natasha Rees, sòcia de la firma d’arquitectes Forsters LLP i consellera legal dels propietaris, ha declarat que aquests se senten «complaguts i alleujats» amb la sentència perquè reconeix l’«opressió» de les vistes des de la terrassa. Rees afegeix que treballaran amb la Tate per arribar a «una solució pràctica que protegeixi tots els interessos» dels seus clients. Des del museu s’han limitat a dir que estan estudiant la situació.