6.826 milions: els pressupostos més elevats en Educació de la història, tot i que encara molt lluny del 6% del PIB que assenyala la LEC

Gairebé amb una hora de retard –la comissió estava programada per a les tres i no ha començat fins poc abans de les quatre–, el conseller Josep Gonzàlez-Cambray ha comparegut aquest divendres a la tarda al Parlament per presentar els comptes de la seva àrea. 6.826 milions, «el pressupost més elevat de la història», com no s’ha cansat de repetir, i «675 milions més, l’11%, respecte al pressupost del 2022, l’increment interanual més alt dels últims 15 anys.» Una inversió, això sí, li recorden tant des de l’oposició com des dels sindicats i la mateixa Fundació Bofill, «molt lluny encara del 4,2% del PIB del conjunt de l’Estat, del 4,6% del PIB la UE i del 6% del PIB definit en la LEC».

Dels 6.826 milions aprovats, la partida més elevada, més de 4.355 es destinaran a les despeses de personal docent i educatiu, «la partida més alta de la història en personal», ha reiterat Cambray; i 590 es dedicaran a l’escola inclusiva (l’11,8% més que en els anteriors comptes), i 487 milions a «consolidar 6.804 docents més al sistema educatiu».

El conseller Cambray ha tret pit també a l’inici del discurs dels 84,7 milions («52,3 milions més que el curs passat») que destinaran a «garantir la continuïtat i la gratuïtat de l’escolarització I2», mesura que es va posar en marxa el mes de setembre passat amb recursos insuficients, com fa temps que denuncien uns ajuntaments ofegats.

Més diners per a la concertada

Els comptes pactats amb el PSC inclouen també un increment de 39 milions en el pressupost per a l’escola concertada, fins a arribar als 1.269 milions, una decisió que preocupa novament sindicats de mestres i professors de la pública, l’Affac i la Fundació Bofill. Des de la institució assenyalen que «se n’ha augmentat el finançament abans d’aprovar el nou decret de concerts que havia de garantir les mesures de corresponsabilitat a tota la xarxa concertada i una bona acollida d’alumnat amb necessitats educatives especials». «Són els pressupostos de la concertada, se n’incrementen les partides mentre que es deixen les nostres demandes fora», afegeix Iolanda Segura, portaveu d’Ustec, el principal sindicat a l’escola pública.

Notícies relacionades

Hassan El Halloufi: «Vaig néixer a Santa Coloma, però quan et dius Hassan ets de fora»

Fracàs escolar: elles abandonen menys, però ho paguen més car

El pla contra la segregació escolar –en el qual s’emmarca aquest increment i en el qual s’inverteixen 55 milions– inclou un «acompanyament econòmic» a l’alumnat vulnerable, amb aportació econòmica per cada alumne que entra en el sistema (a I3, a les escoles, i a primer d’ESO, en els instituts),de 384,66 euros a l’escola pública i de 988,10 euros per alumne a l’escola concertada.

El pressupost presentat aquest divendres al Parlament inclou també una mica més de 100 milions per a la millora de l’eficiència energètica i el «confort tèrmic» en els centres educatius, mesura anunciada ja fa uns mesos pel president Aragonès, després d’un calorós setembre a les aules en què les famílies van arribar a comprar ventiladors pel seu compte per suportar les altes temperatures.