Quan les xarxes són una bombolla en què tothom pensa com tu

«Les ‘cambres d’eco’ i els ‘filtres bombolla’ són efectes que es produeixen a les xarxes socials –tot i que no únicament allà– que reforcen i legitimen els posicionaments propis al facilitar la relació amb altres usuaris que creuen i consumeixen continguts similars, i es restringeix, en certa mesura, l’accés a altres continguts. Això és un efecte potenciat pels algoritmes, però també pel comportament personal dels usuaris, ja que també apareix en l’esfera física, quan només mirem un canal de televisió o només parlem de política amb amics afins», explica Andrea Castro-Martínez, professora de la Universitat de Màlaga. Un altre docent en aquest centre, Pablo Díaz-Morilla, apunta en el mateix sentit: «De vegades acudim als amics, a la família, a explicar-los coses simplement perquè legitimin la nostra opinió. A les xarxes socials passa una cosa similar: tenen unes possibilitats comunicatives, divulgatives i de foment del debat enormes, però la majoria dels missatges solen ser simples i mostren, en moltes ocasions, només irritació, no solucions. Per aquesta raó hi ha certs partits polítics que tenen avantatges a les xarxes socials». 

En els últims temps han aparegut experts i estudis que asseguren que el «filtre bombolla» no és greu i que les xarxes socials conviden a trobar informació amb la qual no s’està d’acord. Sense anar més lluny, l’any passat, un estudi de la Universitat d’Oxford concloïa que les ‘cambres d’eco’ a les xarxes socials són més petites del que pensem. No obstant, hi ha dades preocupants. Tres mesos després de l’assalt al Capitoli per part de fervents seguidors de Donald Trump, Media Matters for America –un organisme que analitza la desinformació dels conservadors als mitjans de comunicació– va concloure, després d’una investigació, que l’algoritme de TikTok afavoreix i expandeix els continguts de l’extrema dreta als Estats Units. «Els usuaris poden ser fàcilment exposats a comptes i contingut d’extremistes d’ultradreta», van advertir.

Notícies relacionades

Més enllà del cas Waka: la violència sexual digital s’acarnissa amb les menors

La llavor de Vox germina a les aules: aconsegueix el màxim recolzament entre els menors de 24 anys

El que sí que està clar és que les xarxes socials van jugar un paper clau en la pandèmia. L’aïllament al qual es van enfrontar molts ciutadans va fer que es bolquessin en les xarxes i consumissin continguts sense plantejar-se sovint una visió crítica del que llegien i escoltaven. La falta de cultura política, els algoritmes i la proliferació de continguts falsos van fer la resta. «La combinació d’aïllament social i del temps dedicat a internet durant la pandèmia ha agreujat els riscos de trobar-se amb ideologies extremistes violentes, propaganda i contingut terrorista, especialment publicada o difosa per a menors», assenyala l’Europol al seu ‘Informe sobre la situació i tendències del terrorisme de la Unió Europea 2022’.

«Potser el risc de radicalització política ja existia, però la pandèmia, pels factors descrits en l’informe d’Europol, l’han accentuat. Sens dubte, l’augment del consum de ‘fake news’ –un altre element que sempre ha sigut present però que les xarxes socials han augmentat– també ha exercit una enorme influència en aquesta radicalització», afirma Díaz-Morilla.