Andropausa: la menopausa masculina també deixa enrere tabús i vergonyes

L’andropausa és un terme popular, no mèdic. El nom correcte que utilitza la comunitat científica és hipogonadisme de l’home. És a dir, un baix nivell de les hormones de les gònades, explica l’uròloga Juan Manuel Corral, secretari general de l’Associació Espanyola d’Andrologia, Medicina Sexual i Reproductiva (ASESA) i metge de la unitat d’Andrologia de l’Hospital Clínic (Barcelona). Entre el 2% i el 6% dels homes sans amb edats compreses entre els 40 i els 80 anys pateixen andropausa, una baixada de la testosterona que inclou símptomes específics. Per exemple: pèrdua de massa òssia i muscular, alteracions en l’estat anímic i en l’humor i fins i tot acaloraments. També hi ha conseqüències en l’àmbit sexual: reducció del desig i dificultats per tenir o mantenir l’erecció.

La incidència de l’andropausa en els homes sans és baixa (entre un 2% i un 6%). En canvi, el percentatge varia en els homes que tenen determinades malalties i augmenta considerablement fins a un 42%, per exemple, en el cas dels homes diagnosticats amb diabetis tipus 2. Altres malalties en les quals l’andropausa es pot disparar són l’obesitat, la hipertensió, el colesterol, els problemes pulmonars i els cardíacs.

El doctor Corral explica que, des que van irrompre al mercat tractaments com la Viagra, els homes «s’atreveixen» a realitzar moltes més consultes sobre medicina sexual. «Molts homes van al metge per parlar de les dificultats per orinar. I al final de la consulta t’expliquen que també tenen problemes per mantenir una erecció. De fet, el 30% de les disfuncions erèctils estan associades amb baixos nivells de testosterna».

El doctor Corral anima aquests pacients a preguntar sempre al seu metge de capçalera, que serà qui els derivarà a un especialista en urologia o a una unitat hospitalària d’andrologia, la subespecialitat que estudia la medicina sexual i reproductiva de l’home. El responsable d’ASESA demana precaució per no caure en mans de qualsevol metge que recepti suplements de testosterona com si res. «La testosterona no pot ser cafè per a tothom», adverteix.

El primer que ha de tenir un pacient amb andropausa és un bon diagnòstic per descartar altres malalties, com cardiopatia o càncer de pròstata o mama (que també apareix en homes). Una vegada atès aquest pas, el doctor Corral afegeix que els tractaments, que requereixen un exhaustiu control facultatiu, han de ser personalitzats. Abans de receptar suplements de testosterona, el metge ha d’analitzar des del pes fins als nivells de sucre i el perfil ossi del pacient i visitar-lo cada tres mesos per comprovar que tot va bé.

El secretari general d’ASESA adverteix dels perills que implica suplementar-se testosterana fora de l’àmbit mèdic. «Hi ha joves de 25 a 30 anys que s’injecten amb testosterana d’ús veterinari per augmentar la massa muscular i tenir millor aspecte físic. En realitat el que estan fent aquests homes és castrar-se, perquè aquest producte inhibeix la producció d’espermatozoides».

La diabetis, així com les malalties pulmonars i els problemes vasculars, estan relacionats amb la disfunció erèctil i de vegades pot produir també un dèficit de testosterona. De fet, el 30% dels casos de disfunció erèctil estan associats amb baixos nivells de l’hormona masculina. L’andròleg del Clínic insisteix que l’actual model sexual centrat en el coit (identificar penetració amb relació sexual) i amb imatges irreals d’ereccions que duren mitja hora no ajuden precisament aquests pacients. Corral recomana un treball multidisciplinari en el qual estigui involucrat no només un especialista en andrologia, sinó també un professional de la psicologia. I, per descomptat, la parella del pacient. 

Corral afegeix que, un cop derrotat el tabú de l’andropausa, en queda un altre per esfondrar: el de la infertilitat masculina. «¿Per què una parella que no pot tenir fills acudeix al ginecòleg?», es pregunta, i desprésde respon que, a nivell mundial, el 15% de les parelles són infèrtils i que en un 50% la causa és l’esperma, no els ovaris. L’especialista recomana a les parelles que volen tenir fills i no poden no només veure una ginecòloga, sinó també un andròleg.