Castellers a Madrid: l’aventura fa sis anys

La colla forma part del Cercle Català, creat el 1952 amb l’objectiu de difondre la cultura catalana a la capital espanyola. El cap de colla, Ferran Batlle, explica que aquesta entitat va ser la que fa sis anys va contactar via Facebook amb un grup de catalans residents a Madrid, entre els quals hi havia dues persones amb experiència castellera. Concretament, havien format part dels Xics de Granollers. El Cercle els va animar, els va proporcionar el suport logístic i van començar els assajos. En la primera actuació van aconseguir fer tres castells de sis, un gran èxit tenint en compte les circumstàncies.

Des del principi, la iniciativa va tenir una gran acollida. El nombre de membres va anar creixent i el 2019 ja en tenien gairebé un centenar. Hi ha gent de totes les edats, des de nens i nenes de 5 anys fins a persones de més de 80. Les procedències són igual de diverses: tot i que la colla la formen majoritàriament catalans que viuen a Madrid, també hi ha madrilenys i estrangers procedents de països com els Estats Units, Itàlia, l’Argentina i Ucraïna. Tots «en perfecta harmonia», segons expliquen.

El 2018 van portar a terme la que ha sigut fins al moment la millor actuació de la seva història: Va ser a Tarragona, terra de castellers. «Vam fer el 4 de 6 amb agulla», el 5 de 6, una torre de 6 i un pilar de 5», recorda orgullós Batlle.

L’aturada provocada per la pandèmia de la covid va ser també dura per a aquesta colla. No va poder reprendre l’activitat fins al 2022, amb unes 35 persones. Batlle confessa que va costar arrencar, tot i que a poc a poc estan recuperant volum i massa social.

Superada l’etapa més dura, el cap de colla es mostra confiat en el futur. «Estem motivats, amb ganes de reprendre els assajos i preparats per a una nova temporada plena de reptes.»

Espectacle menys massiu

El camí de ‘Los Gatos’ ve marcat inevitablement per la ciutat en la qual desenvolupen la seva activitat. Batlle està content de com d’arrelats estan els castells en el moviment cultural i associatiu de Madrid, i de la bona acollida que han tingut les seves actuacions. Admet que es troben certes diferències respecte a Catalunya. «A Madrid és més espectacle, molt diferent de la cultura participativa que hi ha a Catalunya, no només en els castells, sinó en les sardanes, els correfocs...», comenta. «Per exemple, en alguna actuació a Madrid ens hem trobat que pretenien posar unes tanques que separessin el castell del públic, i situar-lo com a espectador passiu.»

És un detall del xoc cultural que han notat els catalans del grup, acostumats a l’ambient multitudinari que envolta els castells a Catalunya. Batlle remarca que de vegades els costa aconseguir que el públic entri a la pinya, cosa que per a ells és primordial, ja que no tenen altres colles a prop ni fan actuacions conjuntes.

Notícies relacionades

Multimèdia | Els 'castells' tanquen una temporada de resurrecció agredolça després del covid

Els Castellers de Vilafranca fan història i carreguen un pilar mai vist

Una cosa que sorprèn els castellers que venen de Catalunya és que fan servir la llengua castellana per a les dinàmiques castelleres, com ara consignes i cançons. Per a ‘Los Gatos’ aquesta és una característica normal i lògica» atesa la seva ubicació. En els assajos sí que es comuniquen tant en castellà com en català.

Per a aquesta temporada 2023, preparen una actuació amb motiu del dia de Sant Jordi, el 23 d’abril, junt amb la colla del Poble-sec (Barcelona). També per a la festa de Sant Isidre, patró de la capital d’Espanya, i per a la Diada Internacional Castellera que aquest juny se celebra a Copenhaguen (Dinamarca).