SOS de les pistes d’esquí a Itàlia: Europa s’està quedant sense neu

La manca de neu als Apenins no és una novetat. La situació és aquesta des de fa temps. Aquest any, però, els mesos de desembre i gener, que tradicionalment són els de més afluència turística per les festes de Nadal, han sigut particularment crítics. A 1.500 metres d’altura s’han arribat a registrar 15 graus en plena temporada d’esquí, una temperatura que ha desanimat molts turistes a reservar les seves tradicionals vacances hivernals. 

Per això s’han arribat a calcular danys en el sector turístic de fins a 50 milions d’euros per només aquests últims mesos. A les regions dels Abruços, la Toscana i l’Emília-Romanya fins i tot s’ha optat per tancar algunes pistes d’esquí, on ni disparar neu artificial amb canons ha sigut suficient per evitar que les instal·lacions fossin considerades insegures per practicar aquest esport.

Turisme sense neu 

La situació està tan enquistada que alguns gremis ja parlen de la necessitat de repensar les activitats que proposa la indústria del turisme a la muntanya. Aquesta necessitat de renovar el sector la defensen, per exemple, des de la Confederació de l’Artesania i de les Petites i Mitjanes Empreses (CNA) de Bolonya, que ha estimat que prop de 500 empreses s’han vist aquest any directament afectades per l’escassetat de neu als Apenins. 

Marco Gualandi, vicepresident CNA de Bolonya, ha proposat alternatives davant aquest augment de les temperatures que sembla irreversible a curt termini. «El turisme als Apenins necessita ser repensat. No s’ha de centrar només en la neu, sinó apuntar més al turisme sense neu, que funciona els 365 dies de l’any», ha dit Gualandi. Per exemple, «és possible apostar pel senderisme», ha afegit, i ha suggerit també les possibilitats que giren entorn del turisme termolúdic.

Per això, les regions italianes afectades han començat a parlar de la necessitat d’inversions. És el que ha fet en les passades setmanes el governador de l’Emília-Romanya (nord), Stefano Bonaccini, a l’enumerar les necessitats de la seva regió. «Necessitem noves estructures esportives i turístiques, com spas i pistes de gel, que ens permetin diversificar la nostra oferta», ha afirmat Bonaccini, que també ha demanat canons d’alta tecnologia per disparar neu que aguanti les creixents temperatures.

També als Alps

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El fenomen, per descomptat, no afecta només els Apenins. Les pistes d’esquí catalanes, per exemple, van resistir la campanya de Nadal malgrat la falta de neu i les altes temperatures i s’aferren a les previsions d’entrada de fronts freds per redreçar la situació. Als Alps, l’estació de Tignes va haver de cancel·lar al gener el trofeu Andros, una cursa de cotxes i motocicletes sobre gel. Mentre que a Contamines, a prop de la frontera amb Suïssa, el mundial de Telemark (una modalitat d’esquí), que s’havia de realitzar al gener, va ser posposat al febrer. També s’han tancat durant algunes setmanes desenes de pistes a França, Suïssa i Àustria. Ara moltes han reobert, com a Itàlia, però ningú està segur de quant temps durarà.

Un cas semblant és el d’Alemanya, on la indústria dels esports d’hivern i la seva despesa associada equival al 2,3% del PIB del país. Als Alps bavaresos, la temperatura ha augmentat 1,5 graus en els últims 60 anys, un increment que ha accentuat la necessitat d’utilitzar els canons de neu, que consumeixen molta energia. Tant és així que s’ha arribat a calcular que la meitat de les estacions d’esquí de Baviera estan en risc de desaparèixer en les pròximes dues dècades.