Es dupliquen els casos de mutilació genital detectats pels Mossos

«Les nostres dades no representen la realitat. Hi ha molts més casos de mutilació genital femenina a Catalunya que no ens arriben, i per això n’hem de parlar i fomentar que es denunciïn», explica Andrea García, caporal de la Unitat Central d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra. Les dades que maneja el cos mostren una tendència a l’alça des de l’any passat. El 2022 els Mossos van atendre 12 nenes, el doble que el 2021. De mitjana tenen entre 3 i 10 anys.

En el fons es tracta d’una bona notícia, perquè els Mossos insisteixen que és molt difícil detectar els casos i la majoria passen inadvertits davant la policia. Catalunya és la primera regió europea que compta amb un protocol de coordinació en aquest àmbit, i l’única a tot Espanya.

De les 12 nenes ateses l’any passat pels Mossos, totes de les comarques de Girona, només a una d’elles se li va practicar l’ablació de clítoris. «A pràcticament la majoria dels casos això no passa. El més important és la cooperació amb els serveis socials i els pediatres», assenyala García.

Els professionals sanitaris són els qui detecten les ablacions realitzades, i poden donar avís a les autoritats policials. Les 11 nenes restants que es van detectar van ser intents fallits. «Els pares manifesten la voluntat de viatjar als seus països d’origen (especialment l’Àfrica Occidental) per mutilar les nenes i és quan nosaltres hi intervenim», explica García.

La mediació: procediment clau

El paper dels Mossos, en el fons, és l’últim recurs. Abans hi ha la intervenció social i mediadora en la qual ajuden moltes entitats socials, entre les quals dones i homes referents de la comunitat africana a Catalunya. L’objectiu, convèncer els pares que l’ablació és un delicte penat amb fins a 12 anys de presó, però que a més va en contra del desenvolupament de les nenes.

Metges i treballadors socials ofereixen informació i documentació a les famílies perquè entenguin els danys físics i emocionals que poden ocasionar practicar intervencions com aquestes a les menors. Un dels últims recursos que utilitzen els professionals sanitaris és fer-los firmar un document en el qual es comprometen que, després del viatge, les nenes passaran una revisió per detectar si les han mutilat.

També hi ha hagut casos en què la presència d’entitats catalanes als països africans ha salvat moltes nenes. «Tenim bona relació amb les oenagés que treballen al territori i en algun cas hem advertit aquestes entitats i elles han pogut trobar les nenes i rescatar-les abans que se’ls practiqués», compta García.

Retirada de passaport

Retirada de passaportEn la majoria de casos en què cooperen els Mossos no fa falta anar més enllà. «Si és necessari s’obre una investigació, s’interroga els pares, els educadors i l’entorn de les víctimes», explica García. Els atestats arriben fins a un jutge, que pot decretar les mesures pertinents. La més habitual, la retirada del passaport per impedir el viatge a l’estranger on es pretén mutilar les menors. El 2022, segons les dades facilitades pels Mossos, aquest procediment es va aplicar una sola vegada.

«A Catalunya no hi ha hagut ningú que hagi acabat a la presó per practicar la mutilació genital femenina», remarca García. En moltes ocasions, aclareix la caporal, és molt difícil demostrar que la menor a qui s’ha practicat l’ablació residia a Catalunya abans que se li mutilés el clítoris.

En els 15 anys des que Catalunya treballa en aquest àmbit, sí que ha calgut adoptar mesures més greus, com la retirada de la custòdia de les nenes als pares, que en alguns casos acaben vivint en centres de menors de la Generalitat.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Per territoris, Girona és on es detecten més casos, gairebé la meitat del total des del 2008, quan hi ha dades. «Passa a totes les demarcacions, però a Girona és on es va començar a treballar», apunta García.

En l’última dècada, destaquen la detecció d’intents de mutilació femenina al Vallès i la zona metropolitana Nord, a més de Tarragona i algunes ciutats del Baix Llobregat. «El que necessitem és fomentar la coordinació i reforçar els serveis perquè en puguin ser coneixedors perquè no tots ens avisen», lamenta García. «Desgraciadament, no podem dir que l’ablació estigui disminuint a Catalunya, és evident que hi ha molts més casos que no hem pogut fer aflorar», insisteix la caporal.