Ione Belarra, davant els atacs per no portar sostenidors: «Ja n’hi ha prou d’avergonyir les dones»

La foguera pel vestuari d’Ione Belarra –el cap de setmana la ministra de Drets Socials va acudir a un acte per reivindicar la llei del ‘només sí és sí’ sense sostenidors– continua viva. La metxa, de manera eloqüent, la va encendre l’assessor de Vox Bertrand Ndongo, quan a Twitter va adjuntar un comentari a la imatge –«¿de debò?»– que més enllà d’obrir de nou el pot dels verins també ha obert un interessant debat a propòsit de l’escrutini estètic i sexualitzador sobre les dones –amb especial afany quan són polítiques– i sobre per què, a hores d’ara, encara continuen incomodant tant els mugrons. No només en una formació reaccionària com Vox, sinó també en plataformes com Facebook o Instagram.

«Preciós el suèter d’Ione Belarra i preciosos els mugrons lliures», ha sintetitzat la periodista i experta en comunicació política Patrycia Centeno, en al·lusió també al moviment #freethenipple, que des de fa més d’una dècada reivindica que no se censuri aquesta part del cos en xarxes socials. «Perquè l’obligació de portar sostenidors està escrita al mateix codi d’honor que mantenir relacions sexuals si has anat a casa amb ell. Ja n’hi ha prou d’avergonyir les dones, ja n’hi ha prou de violències», ha respost, implacable, la secretària general de Podem.

Els seus companys de files també s’han afanyat a sortir en tromba a assenyalar, una vegada més, l’avergonyiment i disciplinament que encara pesa sobre la llibertat de les dones. «De fons sempre el mateix: el control sobre els nostres cossos. Que no exercim el nostre dret a la llibertat sexual», ha escrit la ministra d’Igualtat, Irene Montero. «Endevina quins són els mugrons que ofenen el sentit del decòrum», ha escrit l’exsecretari general de la formació, Pablo Iglesias, amb una imatge de Belarra i una altra de Santiago Abascal a la qual també se li transparenta el mugró.

De fet, un estudi de la Unió Interparlamentària assenyala que pateixen comentaris sexistes o sexuals humiliants entorn del 65% de les dirigents polítiques, un fenomen que ha anat en augment a través de la impunitat i anonimat que proporcionen les xarxes socials.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Més enllà del tauler polític, és evident que una nova generació de dones estan canviant els codis indumentaris i posant en qüestió les polítiques de censura de plataformes com Instagram i Facebook, amb uns algoritmes que veten els mugrons femenins també en quadros i obres d’art. De fet, la campanya Free the Nipple, en la qual s’han involucrat des de Miley Cyrus fins a Rihanna, fa anys, de moment sense èxit, que pressiona la companyia perquè es revisin les polítiques sobre decòrum.

La campanya va sorgir el 2013 arran que Facebook retirés algunes parts del documental ‘Free the nipple’ de Lina Esco que qüestiona la convenció de considerar indecent l’exposició dels pits femenins, però, no, el tors masculí.