El problema de la vivenda
Aquestes són les claus de la llei contra les ocupacions delinqüencials a Catalunya
La norma habilita els ajuntaments a instar al desallotjament si el propietari gran tenidor no actua en 30 dies
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres amb els vots de Junts, ERC, el PSC i Cs (el PP i Vox s’hi han abstingut i la CUP i els comuns hi han votat en contra) la llei antiocupacions que faculta els ajuntaments a promoure desallotjaments davant ocupacions conflictives si el propietari gran tenidor no actua en un termini de 30 dies. És una llei que deixa fora els petits propietaris i se centra a donar instruments als municipis per actuar contra grans tenidors que es desentenen de les seves propietats.
La norma, impulsada per Junts, ha tirat endavant amb modificacions significatives respecte al text inicial després de les esmenes negociades amb ERC que desposseeixen les comunitats de veïns de la potestat de recórrer directament a la justícia per reclamar aquests desallotjaments. Sí que facilita, en canvi, una via als ajuntaments per actuar, una cosa que feia temps que demanaven municipis com Sabadell, Terrassa, Rubí, Mataró, Martorell, Vilanova i la Geltrú, Granollers, Mollet del Vallès i Vilafranca del Penedès.
Aquestes són les claus del que preveu la nova llei, que entrarà en vigor ben aviat, una vegada es publiqui al ‘Diari Oficial de la Generalitat’ (DOGC).
¿Quan es podrà actuar contra una ocupació il·legal?
Segons la norma, quan hi hagi un incompliment de la funció social de la vivenda. I això passarà «quan els propietaris, si són grans tenidors, no iniciïn les accions de desallotjament requerides per l’administració competent i la vivenda es trobi ocupada sense el títol habilitant i d’aquesta situació s’hagi derivat una alteració de la convivència, de l’ordre públic o posi en perill la seguretat o la integritat de l’immoble».
¿Què es considera un ús anòmal d’una vivenda?
S’hi afegeix un nou supòsit: es considera un ús anòmal si l’ocupant no té títol habilitant –un contracte de lloguer, per exemple– en supòsits que alterin la convivència o l’ordre públic o es posi en perill la seguretat o la integritat de l’immoble.
¿Com ha d’actuar el propietari gran tenidor?
En cas que es produeixi aquesta ocupació sense títol habilitant i amb ús anòmal de la vivenda i que això comporti conflictivitat, la llei remarca que «la propietat, si és gran tenidor, està obligada a exercitar les accions necessàries per desallotjar-lo». El problema amb el qual se solien trobar els municipis, i que la llei busca pal·liar, era que el gran tenidor, en moltes ocasions fons d’inversió, es desentenia completament de la propietat i alhora era complicat per als ajuntaments localitzar aquests propietaris.
¿Què passa si el gran tenidor no actua?
Si la propietat no pren mesures per procedir al desallotjament, l’ajuntament, com a administració «sense perjudici de la competència d’altres entitats públiques» (això és, la Generalitat), podrà instar el propietari «d’ofici o a instàncies de la junta de propietaris» on sigui ubicat l’immoble o a instàncies dels veïns de l’espai residencial contigu al compliment de la seva obligació.
En aquest cas, la llei assenyala que «l’ajuntament requerirà la propietat i l’ocupant perquè en un termini màxim de cinc dies hàbils acreditin documentalment l’existència d’un títol d’ocupació habilitant» –això és, si hi ha un contracte de lloguer pel mig–. En el mateix requeriment, es dona a la propietat un termini màxim d’un mes perquè acrediti documentalment que ha complert la seva obligació de procedir a l’acció de desallotjament.
Si en el termini d’un mes a comptar des de la recepció del requeriment enviat per l’ajuntament, o en cas de notificació infructuosa, atenint sempre el que determini la legislació de procediment administratiu, la propietat no ha acreditat documentalment que l’ocupant té un títol habilitant per residir en aquesta vivenda, ni ha acreditat documentalment que ha procedit al desallotjament o ha iniciat accions judicials en aquest sentit, l’ajuntament, «com a administració competent sense perjudici de la competència d’altres entitats públiques –aquí la llei al·ludeix a la Generalitat de Catalunya– estarà legitimat per iniciar el procés de desnonament i obtenir el desallotjament de l’immoble ocupat».
La llei contempla que l’ajuntament que actuï substituint la propietat «tindrà dret al reembors íntegre dels costos derivats del procés».
La norma també detalla que, en cas que l’acció del desnonament l’executi l’ajuntament, la competència per executar aquesta acció correspon a l’alcalde o alcaldessa. Així, seran els alcaldes els que, partint d’un expedient que reculli actes policials que acreditin l’ocupació conflictiva, podran liderar el procés de desocupació.
¿Què passarà amb la vivenda desallotjada?
La llei contempla la possibilitat que els ajuntaments puguin adquirir temporalment l’ús del pis durant un termini màxim de set anys. Aquestes vivendes s’hauran de destinar a polítiques públiques de lloguer social.
¿Quines esquerdes té la llei?
La llei té algunes llacunes. Per començar, tot i que no contempla que els veïns acudeixin directament a la justícia per demanar el desallotjament d’un pis ocupat, sí que els faculta a recórrer a l’ajuntament perquè actuï. Aquí apareix l’element de la discrecionalitat dels ajuntaments, ja que, en funció del color polític de l’alcaldia, el consistori serà més o menys procliu a atendre aquestes reclamacions.
Un altre factor obert a la discrecionalitat és què es considera una ocupació conflictiva o que posa en risc la seguretat de l’immoble, malgrat que la llei es remet a la jurisprudència prèvia per acotar aquesta definició. Els impulsors de la norma admeten que és impossible atendre totes les casuístiques. Un exemple que apunten els detractors de la norma: hi haurà veïns que seran més tolerants que d’altres amb el fet que un ocupant il·legal tingui la llum punxada si no dona problemes de convivència però s’entén igualment com una situació conflictiva.
Un tercer element és la situació dels jutjats, habitualment saturats. Des d’ERC posen en dubte que els jutjats puguin fer front al termini de 30 dies que marca la nova llei per procedir als desallotjaments.
Les entitats que defensen el dret a la vivenda consideren que la norma pot perjudicar famílies vulnerables.
Finalment, hi ha una qüestió de competències entre la Generalitat i l’Estat que pot derivar en un xoc pel complex entramat legislatiu en l’àmbit català i estatal sobre la vivenda. En aquests moments, el Congrés també tramita una iniciativa per procedir a desallotjaments exprés.
