La reforma de l’avortament s’obre pas sense dificultat en plena crispació pel ‘sí és sí’

La reforma de la llei de l’avortament encara la recta final. El Senat dona aquest dimecres el seu vistiplau al projecte de llei d’interrupció voluntària de l’embaràs gestat pel Ministeri d’Igualtat després d’una tramitació que ha estat caracteritzada per l’absència de grans conflictes, més enllà de la fèrria oposició de la dreta i la ultradreta.

En plena crisi per la modificació de la llei del ‘només sí és sí’, l’aprovació sense dificultat de la llei de l’avortament suposa un respir per a la ministra Irene Montero, que ha volgut aquest dimecres donar les gràcies a la «majoria progressista del Senat» que ho ha fet possible.

En pocs dies, la modificació de la llei de salut sexual i reproductiva i d’interrupció voluntària de l’embaràs rebrà el seu suport definitiu al Congrés, previsiblement abans que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre la llei del 2010 que aquest projecte ve a canviar.

"Quiero dar las gracias a la mayoría feminista del Senado que va a hacer posible la aprobación de esta ley y al movimiento feminista por poner en el centro de la agenda que sin derechos sexuales y reproductivos las mujeres no somos ciudadanas de pleno derecho".

📹 @IreneMontero pic.twitter.com/1Js0XzSsY8

— Ministerio de Igualdad (@IgualdadGob) 8 de febrero de 2023

La tramitació del projecte de llei de l’avortament a la Cambra alta ha sigut un vist i no vist: el text va arribar del Congrés el 20 de desembre, s’hi van poder presentar esmenes durant set dies i aquest dimecres, 8 de febrer, el Senat el torna a la Cambra baixa per a la seva aprovació definitiva després de la introducció d’algunes modificacions. 50 dies i amb un gener inhàbil entremig, conseqüència del procediment d’urgència.

En comparació amb el que ha passat amb els altres dos projectes estrella del Ministeri d’Igualtat, la llei del ‘només sí és sí’ i la llei trans, amb tramitacions més que complicades, la reforma de la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs ha sigut un passeig: sense xocs entre els socis de la coalició i sense polèmiques durant la seva tramitació parlamentària.

Al seu pas pel Senat, i després de la polèmica generada a Castella i Lleó a l’anunciar Vox que s’obligaria les dones que volguessin avortar a escoltar el batec del fetus i a veure ecografies 4D, s’ha introduït al text un canvi per evitar precisament que la dona «sigui destinatària de pràctiques que pretenguin alterar, ja sigui per consolidar, revocar o demorar, la formació de la seva voluntat sobre la interrupció o no del seu embaràs, la comunicació de la seva decisió i la seva posada en pràctica».

També s’ha acceptat una esmena perquè les comunitats amb llengües oficials ofereixin l’atenció sanitària a les dones en qualsevol d’aquestes.

Rebuig de la dreta

La dreta i la ultradreta han vetat el text, que rebutgen per complet. Per al PP, es tracta d’un projecte de llei ideològic que no evitarà que a Espanya es continuïn produint un nombre d’avortaments que considera elevat.

La senadora popular Patricia Rodríguez ha criticat que és una reforma innecessària, inoportuna i precipitada i ha atacat l’Executiu dient, després de la llei del ‘només sí és sí’ i la imminent aprovació de la llei trans, que és «el Govern menys feminista de la història i el que menys protegeix les dones».

Segons Rodríguez, la reforma de l’avortament deixarà les dones «més soles, menys informades», i les empenyerà a «prendre decisions de manera precipitada», per la retirada dels requisits dels sobres i les tres jornades de reflexió.

La portaveu socialista, Eva Granados, ha recriminat al PP que reobri el debat de si les dones són lliures per decidir sobre el seu propi cos amb seguretat, ja superat, i ha denunciat que es pretengui estigmatitzar i assetjar psicològicament les dones.

«Estan molt sols. [...] La seva moderació no és creïble», ha asseverat per després argumentar que el 83% de la població espanyola està a favor del dret a l’avortament.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La reforma de la llei de l’avortament permetrà que totes les dones que ho necessitin puguin interrompre el seu embaràs en un centre sanitari públic pròxim, tornarà a les noies de 16 i 17 anys la capacitat de decidir sobre la seva maternitat sense necessitat de permisos paterns, acabarà amb els requisits de les tres jornades de reflexió i l’entrega del sobre amb informació, combatrà la pobresa menstrual, reconeixerà una incapacitat temporal per regles doloroses i potenciarà l’educació afectivosexual.

Una vegada aprovat al Senat, el text s’aprovarà definitivament al Congrés en els pròxims dies.