El MeToo masculí, l’escàndol pendent d’explotar

Darrere d’aquest esdeveniment lamentable s’amaga tot un univers desconegut que té a veure amb la violència sexual i l’assetjament intragènere. Dins de l’esfera pública han han trascendit diversos casos, dos d’ells en la indústria del cine, que es van destapar precisament arran del moviment Me Too. El més mediàtic va ser sens dubte el de Kevin Spacey –un dels grans intèrprets de la seva generació i guanyador de dos Oscars–, que suposadament va utilitzar la seva situació de poder per agredir diferents homes al llarg de la seva carrera, motiu pel qual ha sigut denunciat en repetides ocasions fins a l’actualitat. Una de les acusacions més terribles va ser la que va interposar el també intèrpret Anthony Rapp quan va declarar que va ser agredit sexualment per Spacey quan només tenia 14 anys, el 1986, en una festa a casa seva.

Aquest perfil d’abusador s’hauria mantingut en el temps, ja que moltes altres denúncies procedeixen de l’etapa en què va ser director del prestigiós teatre Old Vic de Londres. Sempre es tractava de nois joves que començaven en el món de l’espectacle i dels quals s’aprofitava gràcies a la figura de poder que representava. Les incriminacions no han parat d’aparèixer, tant als tribunals com als mitjans de comunicació, configurant un patró sistemàtic que inclou des d’extreballadors de la sèrie ‘House of Cards’, que protagonitzava abans de l’escàndol, fins a gent del seu entorn, com el fill de l’actor Richard Dreyfuss, que va explicar que l’actor li va fer tocaments quan tenia 18 anys. 

En el cas de Brendan Fraser, ell va ser la víctima. Ho va explicar a un periodista pensant que era el moment oportú després que hagués esclatat el Me Too. Si les dones de la indústria de Hollywood s’havien atrevit a parlar després de dècades d’assetjament sexual en l’àmbit laboral, també ell podria explicar el que li va passar. Però no va ser el mateix. El seu testimoni va ser, d’alguna manera, menystingut, i es va perpetuar aquest estigma que sempre ha acompanyat al gènere femení a l’hora de denunciar i que continua estant present a través de la forma com es continua jutjant qualsevol exposició pública. L’agressor era en aquell moment el totpoderós president de l’Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood, Philip Berk, i aquest succés va suposar, segons Fraser, que se’l vetés de la indústria, una etapa que va coincidir amb una profunda depressió en la qual es va sumir després de continuades lesions provocades pels films d’acció en què participava i la separació de la seva dona, amb qui tenia tres fills. 

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El món de la moda també s’ha vist esquitxat de continus escàndols; l’últim, el del dissenyador Alexander Wang, que ha sigut acusat d’abús sexual per part d’un model masculí i un altre de trans. Pel que sembla, totes les situacions de tocaments sense consentiment s’haurien produït en clubs o ‘afters’, igual que el cas del productor espanyol Javier Pérez Santana.

D’altra banda, dos mítics fotògrafs com Mario Testino i Bruce Weber també han sigut col·locats a l’ull de l’huracà des que ‘The New York Times’ va revel·lar que entre tots dos sumaven més de 28 casos d’abusos a joves models, entre ells Ryan Locke i Jason Boyce. Els obligaven a despullar-se en les seves sessions i a tocar-se els genitals fins que ells mateixos participaven en alguna pràctica no consentida. Tots dos, però, han continuat treballant com si no hagués passat res, i això certifica el doble arrasador, la hipocresia del sector i la diferència que encara hi ha entre el tabú masculí i el femení. Festes, iniciacions a les drogues per part dels abusadors, obligació de despullar-se i de tocar-se, vetos... Tot un submón que es manté a l’espera d’explotar dins del col·lectiu LGTBI.