Els Feroz posen el focus en la violència sexual dins del col·lectiu LGTBI, encara molt invisibilitzada

La denúncia de l’actriu Jedet –dona trans– ha destapat que durant la festa diversos homes van ser assetjats sexualment per Pérez Santana i que el productor acostuma a tenir comportaments sexuals abusius cap a persones del seu mateix sexe en qualsevol celebració. Ara bé, encara és aviat per saber si l’escàndol servirà perquè «s’obri un debat pausat, que desemboqui en el fet que s’analitzin les causes de la violència intragènere, per saber com abordar-la, prevenir-la i posar-hi més mitjans,» reflexiona Ignacio Paredero, secretari d’organització de la Federació Estatal LGTBI+.

Aquest tipus de violència, que es dona entre persones del col·lectiu LGTBI, és «poc coneguda» i «encara queda molta feina per fer» per saber-ne les motivacions i com afrontar-la, segons l’entitat. Prova d’això és la confusió que hi ha hagut aquesta setmana entorn de l’assassinat de la Sandra: els Mossos l’han investigat com a violència de gènere, però el cas no ha sigut remès a un jutjat especialitzat perquè la víctima encara no havia canviat el seu nom i sexe en el Registre Civil i continuava figurant com a home.

La infradenúncia

D’entrada, amb prou feines hi ha dades de la incidència, tot i que les poques estadístiques existents reflecteixen que és infinitament inferior a l’arrelada violència masclista. Per exemple, un estudi de 102 sentències efectuat el 2021 pel forense Miguel Lorente demostra que el 97% de les víctimes adultes de delictes sexuals són dones, percentatge que es redueix al 68% en el cas dels menors d’edat, ja que bona part de la violència sexual s’adreça cap als nens. Ara bé, el 100% dels agressors sobre adults eren homes i el 98% en el cas dels menors.

No obstant, les xifres pot ser que estiguin desvirtuades perquè si el nivell d’infradenúncia entre les dones és molt alt, també ho és dins del col·lectiu LGTBI, ja que continua sent un tema tabú i amb connotacions negatives. Molts afectats tenen por al fet que es destapi la seva orientació sexual o identitat de gènere i també temen que l’Estat no els presti la mateixa protecció i ajuda que a les dones agredides. «Les víctimes de la violència intragènere estan desfetes, se senten doblement victimitzades», denuncia Manuel Ródenas, president de l’Associació d’Advocats contra els Delictes d’Odi.

Llei trans

La llei trans, que ha sigut aprovada aquest dimecres al Senat, ha intentat corregir aquesta situació, però de manera «insuficient», segons Ródenas. De moment, el PSOE va esmenar la seva pròpia llei perquè desaparegui la definició de violència intragènere com aquella que es produeix «en el si de les relacions afectives i sexuals entre persones del mateix sexe i/o gènere i que constitueix una manifestació de poder amb la finalitat de dominar i controlar la víctima».

Així mateix, va reclamar que desaparegui l’equiparació entre les víctimes de la violència de gènere (d’home cap a dona) i intragènere a l’hora d’accedir a ajudes amb l’argument que l’«actual regulació de la violència domèstica [que es refereix a l’àmbit familiar] dona cobertura a tots els supòsits» i la regulació de la segona «genera un pla de protecció superposat que indueix a confusió».

Les demandes socialistes, que demostren les resistències d’un sector del feminisme a regular la violència intragènere per por que es menyscabi la violència masclista, van ser incorporades al text a canvi que el PSOE retirés l’esmena destinada a limitar la lliure autodeterminació de gènere; és a dir, el canvi de sexe lliure en el DNI, en els menors de 14 i 15 anys, que era una de les principals reivindicacions del col·lectiu LGTBI.

Ordres de protecció

En la norma ha quedat, per tant, un sol article que indica que quan les persones LGTBI pateixin violència en l’àmbit familiar tindran dret que es dicti una ordre de protecció i que les víctimes podran demanar ajudes laborals i d’escolarització dels seus fills similars a les que tenen les víctimes de la violència de gènere. Per a Paredero, de la Federació LGTBI, suposa un «avenç» perquè tot i que «s’hagi tret la referència terminològica de la violència intragènere s’amplien drets per a les víctimes».

Tanmateix, per a Ródenas, aquest precepte és «insuficient» perquè deixa fora moltes ajudes a què tenen dret les dones maltractades com solucions habitacionals, assistència jurídica, psicològica, etc. Així mateix, critica que les ordres de protecció s’hagin acotat a la «violència en l’àmbit familiar» i, per tant, podrien anar destinades a fills amb pares que rebutgen i maltracten les seves criatures per la seva orientació sexual o identitat, sense esmentar el terme «parelles». «¿Tant els costa indicar que s’ha de protegir també les parelles? No és fàcil que concedeixin una ordre de protecció i més si no s’indica amb claredat», adverteix.

La violència de gènere

Notícies relacionades

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Eva Tortajada: "En la seva primera etapa de vida, els fills necessiten sentir-se segurs"

Les esmentades entitats LGTBI no busquen que es modifiqui la llei contra la violència de gènere, que imposa més penes als homes que comentin agressions cap a les seves parelles. Aquesta diferència se sustenta en el fet que la norma es va fer per intentar frenar el masclisme com a problema estructural. «No agreuja la pena pel resultat, sinó pel significat i les circumstàncies estructurals», explica Lorente, exdelegat del Govern espanyol contra la violència masclista. I el col·lectiu LGTBI se sent còmode amb aquesta diferenciació. «No es tracta d’entrar en comparacions, el que ens preocupa és prevenir la violència intragènere», afirma Paredero.

Al seu torn, el president de l’Associació d’Advocats contra els Delictes d’Odi considera que «legislar sobre una no suposa el menyscapte de l’altra, perquè són realitats diferents».