La baixa comprensió lectora es dispara al 30% a les escoles amb alumnat més vulnerable

Mentrestant, als centres de mitjana complexitat, els percentatges també augmenten i són preocupants però considerablement més baixos: 12% el curs 20-21 i 14% el 21-22. I encara són més reduïts, tot i que també a l’alça, a les escoles de baixa complexitat: 6% (20-21) i 8% (21-22).

Davant aquest desolador panorama, la directora del projecte Lecxit (Lectura per a l’èxit educatiu) de la Fundació Bofill, Marta López, recorda que la lectura és «la porta al coneixement» i adverteix que la baixa comprensió lectora és «un predictor del fracàs escolar». No comprendre bé una frase, no saber interpretar un text i treure les seves idees principals, ser incapaç d’argumentar una opinió després de llegir un relat i no distingir una opinió d’un fet són problemes molt seriosos que, a més, no afecten només la classe de Llengua. Si un alumne no és capaç d’entendre el que llegeix està abocat al fracàs en totes les assignatures. Estem parlant, per tant, d’un pilar fonamental del sistema educatiu.

«Llegir és entendre el que diu un text, el significat subjectiu i traslladar-lo a un altre context. No ser competent en lectura implica no ser-ho en altres activitats acadèmiques, com les matemàtiques», remarca la responsable del projecte Lecxit. El fet que, de mitjana, el 13,2% dels estudiants catalans acabi l’educació primària amb un baix nivell de comprensió lectora situa Catalunya a la cua d’Europa i encén totes les alarmes.

Nou informe al maig

Caldrà esperar fins al maig del 2023 per veure els resultats de l’informe Pirls, revisió internacional que es fa cada cinc anys per comprovar el progrés de la compressió lectora. L’estudi anterior (realitzat el 2016) va revelar que els alumnes espanyols de 4t de primària van obtenir 528 punts, una xifra superior als 500 aconseguits en la primera edició en què Espanya va participar-hi (1995). No obstant, els 528 punts del 2016 van situar Espanya per sota de la mitjana dels països de l’OCDE (540) i de la UE (539). En aquella ocasió, els millors resultats van ser els de Rússia, Singapur, Irlanda i Finlàndia. Els més baixos van correspondre a Xile i Malta.

Respecte a la relació entre condicions socioeconòmiques i comprensió lectora, l’informe Pilrs revela que els estudiants escolaritzats en centres de titularitat pública obtenen una puntuació mitjana de 521 punts, davant els 541 assolits pels que estan escolaritzats en centres privats.

L’escola no és suficient

A llegir se n’aprèn a l’escola, però llegir no és només una activitat acadèmica. És «un hàbit que s’ha de construir», explica López, que afegeix que l’escola no és suficient. És per això que és important el paper de pares i mares, que eduquen amb l’exemple. L’estudi Pirls demostra que com més gran és el nombre de llibres al domicili familiar, més alta és la puntuació mitjana obtinguda en comprensió lectora. A Espanya, tenir més de 200 llibres davant tenir-ne menys de 10 suposa una diferència de 62 punts en comprensió lectora.

No obstant, López llança una mirada esperançadora i recorda que per llegir no fan falta diners. És molt important –insisteix– que existeixin les biblioteques públiques. De fet, per gaudir d’una bona comprensió lectora és lleugerament més determinant l’acompanyament i el clima lector que la renda familiar.

Per potenciar la competència lectora és fonamental escriure. Així ho assegura el filòsof i pedagog Gregorio Luri, que explica que el complement natural de la lectura és l’escriptura. «Si llegir és situar un text en el seu context, escriure és produir textos i contextos», remarca l’autor de ‘La escuela no es un parque de atracciones’ i ‘En busca del tiempo en que vivimos’, que deixa clar que l’única manera de desenvolupar el tan desitjat pensament crític és, precisament, escrivint.

És evident que, a l’hora de parlar de lectura, no es pot obviar l’impacte de les pantalles. Moltes veus opinen que «es llegeix igual que abans, però ara es fa en pantalles». Tot i això, el portal leer.es, posat en marxa pel Ministeri d’Educació i FP a l’etapa de l’exministra Isabel Celaá, recorda que un estudi realitzat entre investigadors de les universitats de València i Washington va revelar que com més gran és l’ús d’eines digitals a la classe de Llengua per al desenvolupament d’activitats bàsiques diàries, més baixos són els èxits en comprensió lectora. En canvi, sí que poden ser positius en projectes de lectura.

Notícies relacionades

¿Vols que al teu fill li encantin els llibres? Llegeix-li un conte cada nit, però fes-ho bé

¿Educació obligatòria fins als 18? Sí, però acompanyada de beques-salari i més variada oferta pública d’FP

La responsable de Lecxit –una iniciativa que ja té onze anys i que fomenta la lectura entre els nens i nenes de 4rt, 5è i 6è de primària juntament amb voluntaris– assegura que la lectura en paper augmenta la capacitat de concentració i millora la comunicació i l’adquisició de vocabulari.

En la mateixa línia, el filòsof Luri explica que no som conscients de la importància d’educar l’atenció, que és el «nou coeficient intel·lectual». L’atenció –afegeix– és la capacitat per mantenir l’activitat que s’està realitzant en aquell moment. «Tots els éssers humans naixem amb una atenció feble, però és una cosa que s’entrena. Als fills se’ls ha d’ensenyar a mantenir l’atenció», conclou.